L’economia catalana

Introducció

L’economia catalana

• Des de 1985 l’economia catalana ha tingut un procés d’expansió constant que l’ha portada a créixer a un ritme elevat, superior al de la mitjana espanyola.
• Aquest creixement és el resultat d’un procés de modernització i de reestructuració  de tot el conjunt productiu català per assolir més competitivitat i adaptar-se a les exigències de la Unió Europea.
• El sector primari és poc important. A Catalunya és el sector dels serveis el que constitueix el principal sector econòmic.

1. El sector primari a Catalunya

1.1. Característiques del sector primari

• A Catalunya la població que treballa al sector primari és un 2,5%. Les terres d’ús agrícola es localitzen sobretot a la Depressió Central, al delta de l’Ebre i a les planes del litoral.
• En el sector pesquer hi treballa poc més de l’1% de la població activa ocupada, perquè els recursos marins són poc abundants.

1.2. L’agricultura

• L’agricultura catalana es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, un alt nivell de mecanització i una àmplia diversitat de conreus, tant de secà com de regadiu.
• Dos aspectes importants del sector primari català són:
– El desenvolupament de grans complexos agroindustrials, que transformen els productes agropecuaris (producció de carn de porc i de pollastre, elaboració d’embotits i de vi i cava, producció de suro…).
– Estancament i envelliment de la població agrària per l’emigració de la joventut a zones urbanes.
• Malgrat la modernització de les explotacions, l’evolució del camp ha tingut unes conseqüències negatives per a la població rural.

1.3. Conseqüències de la política agrària i pesquera de la Unió Europea a Catalunya

• La política de la UE ha tingut conseqüències en el sector primari català:
– Mantenir un nombre suficient d’agricultors perquè assegurin la producció d’aliments i preservin l’existència d’un paisatge agrari familiar.
– Evitar l’emigració dels agricultors i ramaders del medi rural per garantir una certa protecció del medi ambient.
– Potenciar el desenvolupament de les regions més endarrerides amb l’ajut dels fons monetaris de la Unió Europea.
– Establir un control sobre la pesca.

Població comarcal ocupada al sector primari el 2001

2. Els paisatges agraris a Catalunya

2.1. El paisatge agrari mediterrani

• A Catalunya trobem paisatges agraris semblants als de la resta de la Península Ibèrica.
• El paisatge agrari mediterrani es dóna a la franja costanera de Catalunya. De nord a sud s’hi poden distingir quatre zones diferents d’espais agraris:
– El nord, més humit (pluges suficients), s’especialitza en farratges i destaca pel bestiar boví, oví i porcí.
– Al Maresme i al Baix Llobregat sobresurt l’agricultura de regadiu: fruites, hortalisses i plantes ornamentals.
– Del Garraf cap al sud, predominen les terres de secà (les de regadiu hi són escasses): vinya, fruits secs, cereals.
– La plana del delta de l’Ebre forma una gran extensió de regadiu especialitzada en el conreu de l’arròs i de les hortalisses.

2.2. El paisatge agrari de l’interior

• El paisatge agrari de l’interior és diversificat. El regadiu domina al costat dels grans rius: arròs, blat de moro, farratges, fruites i hortalisses. A les altres zones hi ha secà (cereals, olivera, vinya), ramaderia ovina i, sobretot, ramaderia intensiva de porcs i d’aviram.

2.3. El paisatge agrari a les zones de muntanya

• El paisatge agrari de les zones de muntanya, a causa del relleu, està especialitzat en la ramaderia (extensiva i intensiva), destinada a la producció de carn i de derivats làctics, i en l’explotació forestal per obtenir fusta i llenya. L’agricultura és poc destacada.

Paisatges agraris de Catalunya

3. L’energia i la construcció a Catalunya

3.1. Els recursos energètics de Catalunya

• A Catalunya, la demanda energètica s’ha duplicat en els darrers vint anys i ha obligat ha importar energia, degut a la producció insuficient dels recursos locals.
• Els recursos energètics propis de Catalunya són:
Carbó. Malgrat que hi ha recursos puntuals al Pirineu i a la Depressió Central, la producció és escassa i de poca qualitat.
Petroli i gas natural. A la plataforma litoral es van descobrir alguns jaciments de petroli i gas amb escasses reserves i de baixa qualitat.
Energia elèctrica. La producció d’energia elèctrica a gran escala s’obté, des de fa un segle, dels rius pirinencs.
Energia nuclear. A Catalunya hi ha tres centrals nuclears: Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. Produeixen el 40% de l’energia nuclear de l’Estat espanyol.
Energies renovables diferents de la hidroelèctrica: biocarburants, energia eòlica i biogàs. En creixement en els darrers anys.

3.2. La construcció a Catalunya

• Entre el 1998 i 2007 Catalunya experimenta un ràpid creixement de la seva economia gràcies, sobretot, al sector de la construcció.
• El boom de la construcció s’explica per diverses raons:
– Creixement de la demanda de vivendes (joves, immigrants…)
– Bones expectatives per l’alça contínua dels preus de l’habitatge.
– Enormes guanys immediats.
– Ajuts públics a l’adquisició d’habitatges.
– Facilitats a la concessió de crèdits i hipoteques, amb interessos molt baixos.
• La construcció de vivendes va provocar l’augment de la superfície construïda i, de vegades, impacte sobre el medi natural.
• Des del 2007, amb la crisi financera, el sector de la construcció se’n ressenteix clarament (caiguda de les vendes, atur…).

4. La indústria a Catalunya

4.1. Els inicis de la indústria catalana

• A Catalunya l’activitat industrial va començar a finals del segle XVIII amb petits nuclis de producció tèxtil i metal·lúrgica, a Barcelona i als eixos dels rius Llobregat i Ter.
• El desenvolupament industrial atragué persones de les àrees rurals catalanes i d’arreu de l’Estat espanyol i afavorí l’aparició d’un sòlid entramat urbà a Catalunya.
• La construcció de centrals hidroelèctriques possibilità noves localitzacions per a les fàbriques i la mecanització del tèxtil va facilitar la creació de tallers metal·lúrgics i de fabricació de maquinària.
• El port de Barcelona facilità l’entrada de matèries primeres.

4.2. La indústria dels anys 60

• A la dècada de 1960 la crisi de la indústria tèxtil va suposar un canvi tecnològic i social: renovació de maquinària i de productes, introducció de tècniques, etc.
• En aquesta època la indústria catalana es diversifica i es modernitza. Començà a destacar la indústria química i la del metall, als polígons industrials del Barcelonès, Vallès, Baix Llobregat i Camp de Tarragona.
• Més tard s’hi van afegir indústries relacionades amb l’alimentació, la indústria de components elèctrics, les arts gràfiques i el món editorial. També van emergir les telecomunicacions i la informàtica.
• El gran creixement industrial provoca una nova i molt gran onada immigratòria, procedent de zones rurals d’Espanya.

4.3. El procés de desindustrialització

• La crisi del petroli (1973) comporta un procés de desindustrialització i de deslocalització, que afecta greument Catalunya.
• Les conseqüències d’aquest procés són:
– El tancament de moltes empreses, que ha fet desaparèixer moltes fàbriques dels nuclis urbans, transformasnt moltres ciutats catalanes.
– L’augment de l’atur ha estat una constant des de la dècada del 1970.
– La pèrdua del pes de la indústria en l’economia catalana, superada pels serveis.
– La població ocupada en el sector industrial ha passat del 43% (1977) al 23% (2006).

4.4. La indústria actual

• Catalunya segueix sent la “fàbrica d’Espanya” (aporta el 25% del total de la producció industrial espanyola) i disposa d’un teixit industrial força diversificat i ben estructurat, comparable al d’altres regions europees.
• Els sectors més representatius són:
– el metall (automòbils, maquinària, transformació de peces)
– el químic (indústria petroquímica, farmacèutica, fibra sintètica)
– el tèxtil
– l’electrònica
– i l’alimentació.
• Darrerament, s’han reduït considerablement els sectors del tèxtil i la confecció, de la fusta, el suro i els mobles, i del paper i les arts gràfiques.

4.5. Estratègies de creixement industrial

• L’estructura productiva tradicional de Catalunya (predomini d’empreses petites i familiars, orientades al mercat espanyol) ha deixat pas a una internacionalització progressiva de l’economia catalana, que s’ha materialitzat en nombroses inversions per part de multinacionals estrangeres.
• Les empreses locals han hagut d’adoptar noves estratègies de producció i de mercat per ser més competitives. La competència ha alentit els ritmes del creixement industrial català.

4.6. Les indústries culturals

• Catalunya ha introduït els nous sistemes i productes industrials característics de la societat de la informació i del coneixement, i es capdavantera en moltes de les indústries culturals (editorials, multimèdia, mitjans de comunicació social).
• Aquestes activitats ocupen pocs treballadors, però generen moltes sinèrgies i inversions paral.leles i atreuen més inversors i visitants.

La indústria catalana el 2002

5. Els serveis. El comerç a Catalunya

5.1. El sector serveis a Catalunya

• Des de la segona meitat del segle XX, el sector serveis ha experimentat un fort creixement a Catalunya fins a convertir-se actualment en el sector més rellevant de l’economia catalana.
• Dins d’aquest sector sobresurten el comerç i els transports.
• Però l’activitat dels serveis que ha crescut més les últimes dècades ha estat el turisme.
• També ha estat important l’evolució de serveis socials com l’educació i la sanitat.

5.2. Les activitats comercials

• El comerç té un pes molt destacat en el conjunt de l’economia catalana.
• En el comerç interior hi predomina el comerç al detall, caracteritzat per un baix volum de vendes, empreses de tipus familiar, etc.
– A partir de la segona meitat de la dècada de 1980 el comerç va experimentar una renovació estructural amb l’aparició de les grans superfícies i una xarxa d’establiments més moderns, especialitzats i competitius.
• En el comerç exterior hi predominen els productes industrials
– Catalunya exporta vehicles de motor, productes químics, maquinària, equipaments mecànics, productes alimentaris i begudes. 
Importa productes químics, vehicles de motor i productes alimentaris. 
– La balança comercial és deficitària.

6. Els transports a Catalunya

6.1. Xarxa de transports i comunicacions

Xarxa de carreteres. A Catalunya la xarxa de carreteres tradicionalment ha mantingut una configuració radial centrada a Barcelona. Dues noves rutes s’aparten de l’estructura radial tradicional: l’Eix Transversal (Lleida-Girona) i l’Eix de l’Ebre (Tortosa-Lleida).
Xarxa de ferrocarrils. Les línies de rodalies de RENFE i els Ferrocarrils de la Generalitat fan les funcions de metro interurbà de l’àrea barcelonina. El 1997 entrà en funcionament l’Euromed a Alacant, un tren d’alta velocitat, i el tren d’alta velocitat (AVE) entre Barcelona i Madrid, línia que en el futur ha de connectar amb París.
Ports i aeroports. Barcelona i Tarragona són els ports amb més activitat comercial. Catalunya compta amb quatre aeroports: Barcelona (el més important), Girona, Reus i Sabadell.

Transport per carretera i per ferrocarril a Catalunya
Transport aeri i marítim a Catalunya

7. El turisme a Catalunya

7.1. L’oferta turística a Catalunya

• Catalunya s’ha especialitzat en el turisme de vacances de costa, explotat pels grans operadors de viatges estrangers que comercialitzen vacances d’una o dues setmanes a baix cost.
• Oferta d’allotjament turístic. A causa de la seva llarga tradició com a centre turístic, Catalunya té una gran capacitat d’allotjament, una de les més importants de l’Estat espanyol. Avui es disposa de més de 500000 places turístiques.
Oferta turística. Malgrat que la major part de l’oferta es concentra a la costa (més del 60%), el turisme d’hivern diversifica les opcions turístiques. Així, l’oferta turística catalana es basa en:
– Els nombrosos espais naturals protegits i el turisme rural interior (turisme de qualitat).
– L’oferta arquitectònica, cultural i de restauració de Barcelona, que ha incrementat significativament i qualitativament l’oferta hotelera.
– El caràcter de Barcelona com a ciutat de fires i congressos, com a seu de grans empreses i com a escala dels circuits de creuers.

7.2. Procedència dels turistes

• El nombre de visitants supera els 30 milions, la majoria de països de la UE, però també de l’Europa de l’Est, dels EUA, del Japó i d’altres indrets d’Espanya.

Oferta turística a Catalunya

8. Catalunya dins el marc econòmic de la Unió Europea

8.1. Catalunya, una regió d’Europa

Catalunya és una de les comunitats autònomes més pròsperes d’Espanya. És també una regió amb personalitat pròpia en l’Europa de les regions i intenta convertir-se en un dels principals pols de producció de la Unió Europea gràcies a la seva situació estratègica.
• Els punts forts de Catalunya davant la UE són:
– Bones comunicacions amb la Península i amb Europa.
– Integració en l’eix de desenvolupament francoitalià.
– La seva cultura industrial i un sector terciari sòlid.
– Bones infraestructures i equipaments socials.
– Bones condicions de les universitats catalanes.
• Les limitacions de Catalunya davant la UE són:
Desenvolupament dual: zones molt dinàmiques i altres zones massa estancades.
Sectors industrials desenvolupats i d’altres de febles.
Contaminació (rius i ciutats) i poca aigua.

PIB per càpita a l’Europa de les regions el 2004

Documents

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb