L’economia catalana

Introducció

L’economia catalana

• Des de 1985 l’economia catalana ha tingut un procés d’expansió constant que l’ha portada a créixer a un ritme elevat, superior al de la mitjana espanyola.
• Aquest creixement és el resultat d’un procés de modernització i de reestructuració de tot el conjunt productiu català per assolir més competitivitat i adaptar-se a les exigències de la Unió Europea.
• El sector primari és poc important. A Catalunya és el sector dels serveis el que constitueix el principal sector econòmic.

1. El sector primari a Catalunya

1.1. Característiques del sector primari

• A Catalunya la població que treballa al sector primari és un 2,5%. Les terres d’ús agrícola es localitzen sobretot a la Depressió Central, al delta de l’Ebre i a les planes del litoral.
• En el sector pesquer hi treballa poc més de l’1% de la població activa ocupada, perquè els recursos marins són poc abundants.

1.2. L’agricultura

• L’agricultura catalana es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, un alt nivell de mecanització i una àmplia diversitat de conreus, tant de secà com de regadiu.
• Dos aspectes importants del sector primari català són:
– El desenvolupament de grans complexos agroindustrials, que transformen els productes agropecuaris (producció de carn de porc i de pollastre, elaboració d’embotits i de vi i cava, producció de suro…).
– Estancament i envelliment de la població agrària per l’emigració de la joventut a zones urbanes.
• Malgrat la modernització de les explotacions, l’evolució del camp ha tingut unes conseqüències negatives per a la població rural.

1.3. Conseqüències de la política agrària i pesquera de la Unió Europea a Catalunya

• La política de la UE ha tingut conseqüències en el sector primari català:
– Mantenir un nombre suficient d’agricultors perquè assegurin la producció d’aliments i preservin l’existència d’un paisatge agrari familiar.
– Evitar l’emigració dels agricultors i ramaders del medi rural per garantir una certa protecció del medi ambient.
– Potenciar el desenvolupament de les regions més endarrerides amb l’ajut dels fons monetaris de la Unió Europea.
– Establir un control sobre la pesca.

Població comarcal ocupada al sector primari el 2001

2. Els paisatges agraris a Catalunya

2.1. El paisatge agrari mediterrani

• A Catalunya trobem paisatges agraris semblants als de la resta de la Península Ibèrica.
• El paisatge agrari mediterrani es dóna a la franja costanera de Catalunya. De nord a sud s’hi poden distingir quatre zones diferents d’espais agraris:
– El nord, més humit (pluges suficients), s’especialitza en farratges i destaca pel bestiar boví, oví i porcí.
– Al Maresme i al Baix Llobregat sobresurt l’agricultura de regadiu: fruites, hortalisses i plantes ornamentals.
– Del Garraf cap al sud, predominen les terres de secà (les de regadiu hi són escasses): vinya, fruits secs, cereals.
– La plana del delta de l’Ebre forma una gran extensió de regadiu especialitzada en el conreu de l’arròs i de les hortalisses.

2.2. El paisatge agrari de l’interior

• El paisatge agrari de l’interior és diversificat. El regadiu domina al costat dels grans rius: arròs, blat de moro, farratges, fruites i hortalisses. A les altres zones hi ha secà (cereals, olivera, vinya), ramaderia ovina i, sobretot, ramaderia intensiva de porcs i d’aviram.

2.3. El paisatge agrari a les zones de muntanya

• El paisatge agrari de les zones de muntanya, a causa del relleu, està especialitzat en la ramaderia (extensiva i intensiva), destinada a la producció de carn i de derivats làctics, i en l’explotació forestal per obtenir fusta i llenya. L’agricultura és poc destacada.

3. L’energia i la construcció a Catalunya

3.1. Els recursos energètics de Catalunya

• A Catalunya, la demanda energètica s’ha duplicat en els darrers vint anys i ha obligat ha importar energia, degut a la producció insuficient dels recursos locals.
• Els recursos energètics propis de Catalunya són:
– Carbó. Malgrat que hi ha recursos puntuals al Pirineu i a la Depressió Central, la producció és escassa i de poca qualitat.
– Petroli i gas natural. A la plataforma litoral es van descobrir alguns jaciments de petroli i gas amb escasses reserves i de baixa qualitat.
– Energia elèctrica. La producció d’energia elèctrica a gran escala s’obté, des de fa un segle, dels rius pirinencs.
– Energia nuclear. A Catalunya hi ha tres centrals nuclears: Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. Produeixen el 40% de l’energia nuclear de l’Estat espanyol.
– Energies renovables diferents de la hidroelèctrica: biocarburants, energia eòlica i biogàs. En creixement en els darrers anys.

3.2. La construcció a Catalunya

• Entre el 1998 i 2007 Catalunya experimenta un ràpid creixement de la seva economia gràcies, sobretot, al sector de la construcció.
• El boom de la construcció s’explica per diverses raons:
– Creixement de la demanda de vivendes (joves, immigrants…)
– Bones expectatives per l’alça contínua dels preus de l’habitatge.
– Enormes guanys immediats.
– Ajuts públics a l’adquisició d’habitatges.
– Facilitats a la concessió de crèdits i hipoteques, amb interessos molt baixos.
• La construcció de vivendes va provocar l’augment de la superfície construïda i, de vegades, impacte sobre el medi natural.
• Des del 2007, amb la crisi financera, el sector de la construcció se’n ressenteix clarament (caiguda de les vendes, atur…).

4. La indústria a Catalunya

4.1. Els inicis de la indústria catalana

• A Catalunya l’activitat industrial va començar a finals del segle XVIII amb petits nuclis de producció tèxtil i metal·lúrgica, a Barcelona i als eixos dels rius Llobregat i Ter.
• El desenvolupament industrial atragué persones de les àrees rurals catalanes i d’arreu de l’Estat espanyol i afavorí l’aparició d’un sòlid entramat urbà a Catalunya.
• La construcció de centrals hidroelèctriques possibilità noves localitzacions per a les fàbriques i la mecanització del tèxtil va facilitar la creació de tallers metal·lúrgics i de fabricació de maquinària.
• El port de Barcelona facilità l’entrada de matèries primeres.

4.2. La indústria dels anys 60

• A la dècada de 1960 la crisi de la indústria tèxtil va suposar un canvi tecnològic i social: renovació de maquinària i de productes, introducció de tècniques, etc.
• En aquesta època la indústria catalana es diversifica i es modernitza. Començà a destacar la indústria química i la del metall, als polígons industrials del Barcelonès, Vallès, Baix Llobregat i Camp de Tarragona.
• Més tard s’hi van afegir indústries relacionades amb l’alimentació, la indústria de components elèctrics, les arts gràfiques i el món editorial. També van emergir les telecomunicacions i la informàtica.
• El gran creixement industrial provoca una nova i molt gran onada immigratòria, procedent de zones rurals d’Espanya.

4.3. El procés de desindustrialització

• La crisi del petroli (1973) comporta un procés de desindustrialització i de deslocalització, que afecta greument Catalunya.
• Les conseqüències d’aquest procés són:
– El tancament de moltes empreses, que ha fet desaparèixer moltes fàbriques dels nuclis urbans, transformasnt moltres ciutats catalanes.
– L’augment de l’atur ha estat una constant des de la dècada del 1970.
– La pèrdua del pes de la indústria en l’economia catalana, superada pels serveis.
– La població ocupada en el sector industrial ha passat del 43% (1977) al 23% (2006).

4.4. La indústria actual

• Catalunya segueix sent la “fàbrica d’Espanya” (aporta el 25% del total de la producció industrial espanyola) i disposa d’un teixit industrial força diversificat i ben estructurat, comparable al d’altres regions europees.
• Els sectors més representatius són:
– el metall (automòbils, maquinària, transformació de peces)
– el químic (indústria petroquímica, farmacèutica, fibra sintètica)
– el tèxtil
– l’electrònica
– i l’alimentació.
• Darrerament, s’han reduït considerablement els sectors del tèxtil i la confecció, de la fusta, el suro i els mobles, i del paper i les arts gràfiques.

4.5. Estratègies de creixement industrial

• L’estructura productiva tradicional de Catalunya (predomini d’empreses petites i familiars, orientades al mercat espanyol) ha deixat pas a una internacionalització progressiva de l’economia catalana, que s’ha materialitzat en nombroses inversions per part de multinacionals estrangeres.
• Les empreses locals han hagut d’adoptar noves estratègies de producció i de mercat per ser més competitives. La competència ha alentit els ritmes del creixement industrial català.

4.6. Les indústries culturals

• Catalunya ha introduït els nous sistemes i productes industrials característics de la societat de la informació i del coneixement, i es capdavantera en moltes de les indústries culturals (editorials, multimèdia, mitjans de comunicació social).
• Aquestes activitats ocupen pocs treballadors, però generen moltes sinèrgies i inversions paral.leles i atreuen més inversors i visitants.

5. Els serveis. El comerç a Catalunya

5.1. El sector serveis a Catalunya

• Des de la segona meitat del segle XX, el sector serveis ha experimentat un fort creixement a Catalunya fins a convertir-se actualment en el sector més rellevant de l’economia catalana.
• Dins d’aquest sector sobresurten el comerç i els transports.
• Però l’activitat dels serveis que ha crescut més les últimes dècades ha estat el turisme.
• També ha estat important l’evolució de serveis socials com l’educació i la sanitat.

5.2. Les activitats comercials

• El comerç té un pes molt destacat en el conjunt de l’economia catalana.
• En el comerç interior hi predomina el comerç al detall, caracteritzat per un baix volum de vendes, empreses de tipus familiar, etc.
– A partir de la segona meitat de la dècada de 1980 el comerç va experimentar una renovació estructural amb l’aparició de les grans superfícies i una xarxa d’establiments més moderns, especialitzats i competitius.
• En el comerç exterior hi predominen els productes industrials.
– Catalunya exporta vehicles de motor, productes químics, maquinària, equipaments mecànics, productes alimentaris i begudes.
– Importa productes químics, vehicles de motor i productes alimentaris.
– La balança comercial és deficitària.

6. Els transports a Catalunya

6.1. Xarxa de transports i comunicacions

• Xarxa de carreteres. A Catalunya la xarxa de carreteres tradicionalment ha mantingut una configuració radial centrada a Barcelona. Dues noves rutes s’aparten de l’estructura radial tradicional: l’Eix Transversal (Lleida-Girona) i l’Eix de l’Ebre (Tortosa-Lleida).
• Xarxa de ferrocarrils. Les línies de rodalies de RENFE i els Ferrocarrils de la Generalitat fan les funcions de metro interurbà de l’àrea barcelonina. El 1997 entrà en funcionament l’Euromed a Alacant, un tren d’alta velocitat, i el tren d’alta velocitat (AVE) entre Barcelona i Madrid, línia que en el futur ha de connectar amb París.
• Ports i aeroports. Barcelona i Tarragona són els ports amb més activitat comercial. Catalunya compta amb quatre aeroports: Barcelona (el més important), Girona, Reus i Sabadell.

Transport per carretera i per ferrocarril a Catalunya

7. El turisme a Catalunya

7.1. L’oferta turística a Catalunya

• Catalunya s’ha especialitzat en el turisme de vacances de costa, explotat pels grans operadors de viatges estrangers que comercialitzen vacances d’una o dues setmanes a baix cost.
• Oferta d’allotjament turístic. A causa de la seva llarga tradició com a centre turístic, Catalunya té una gran capacitat d’allotjament, una de les més importants de l’Estat espanyol. Avui es disposa de més de 500000 places turístiques.
• Oferta turística. Malgrat que la major part de l’oferta es concentra a la costa (més del 60%), el turisme d’hivern diversifica les opcions turístiques. Així, l’oferta turística catalana es basa en:
– Els nombrosos espais naturals protegits i el turisme rural interior (turisme de qualitat).
– L’oferta arquitectònica, cultural i de restauració de Barcelona, que ha incrementat significativament i qualitativament l’oferta hotelera.
– El caràcter de Barcelona com a ciutat de fires i congressos, com a seu de grans empreses i com a escala dels circuits de creuers.

7.2. Procedència dels turistes

• El nombre de visitants supera els 30 milions, la majoria de països de la UE, però també de l’Europa de l’Est, dels EUA, del Japó i d’altres indrets d’Espanya.

8. Catalunya dins el marc econòmic de la Unió Europea

8.1. Catalunya, una regió d’Europa

• Catalunya és una de les comunitats autònomes més pròsperes d’Espanya. És també una regió amb personalitat pròpia en l’Europa de les regions i intenta convertir-se en un dels principals pols de producció de la Unió Europea gràcies a la seva situació estratègica.
• Els punts forts de Catalunya davant la UE són:
– Bones comunicacions amb la Península i amb Europa.
– Integració en l’eix de desenvolupament francoitalià.
– La seva cultura industrial i un sector terciari sòlid.
– Bones infraestructures i equipaments socials.
– Bones condicions de les universitats catalanes.
• Les limitacions de Catalunya davant la UE són:
– Desenvolupament dual: zones molt dinàmiques i altres zones massa estancades.
– Sectors industrials desenvolupats i d’altres de febles.
– Contaminació (rius i ciutats) i poca aigua.

PIB per càpita a l’Europa de les regions el 2004

Documents

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

L’economia catalana a buxaweb.cat (ampliació)