Introducció
Els orígens de Catalunya
• El territori actual de Catalunya va ser ocupat pels musulmans a principis del segle VIII.
• Al final del segle VIII els islàmics van ser expulsats pels reis francs d’una part del territori: és el que s’anomena Catalunya Vella.
• En aquesta zona s’hi van formar diversos comtats, que al principi depenien del monarca carolingi, però que més endavant es van declarar independents.
• Al segles XI i XII els comtes catalans van fer fora els musulmans de la resta del territori català: és la Catalunya Nova.
• Paral·lelament, el territori català es va anar configurant a l’entorn del comtat de Barcelona.
1. La Catalunya musulmana
1.1. La conquesta musulmana
• L’exèrcit musulmà va conquerir Saragossa l’any 714, des d’on va iniciar la conquesta del territori que esdevindria més endavant Catalunya.
• A la primeria del segle IX a la zona nord de Catalunya l’ajuda dels reis francs fou decisiva per expulsar-ne els àrabs.
• Aquest territori va quedar sota el control d’uns comtes que depenien del monarca franc.
• Com que el control islàmic en aquesta zona hi va ser molt breu i no va arribar mai a islamitzar-se, va ser anomenada Catalunya Vella.
• Els territoris del sud i de l’oest de Catalunya van restar més de 300 anys sota control d’Al-Andalus. Es coneixen com a Catalunya Nova.
1.2. El califat
• A l’època del califat de Còrdova les poblacions de les valls de l’Ebre, del Segre i del Cinca i de la plana de Lleida es van islamitzar i van adoptar les formes de vida dels musulmans.
1.3. Les taifes
• Amb la desaparició del califat l’any 1031, a l’actual territori català es van crear les taifes de Tortosa i de Lleida, que eren governades per la noblesa local.
• Els comtes catalans van mantenir-hi relacions pacífiques a canvi de cobrar impostos.
• Les ciutats van créixer i se’n van crear de noves. Destaquen Balaguer, Lleida i Tortosa.
2. Els primers comtats catalans
2.1. La Catalunya carolíngia
• Per tal de protegir la frontera sud del seu regne davant els musulmans, els reis francs van crear una franja protectora al llarg dels Pirineus. És la Marca Hispànica.
• El territori català que controlava Carlemany anava des dels Pirineus fins al Llobregat. El monarca el va dividir en comtats, governats per comtes.
2.2. El procés d’independència
• Al final del segle IX els comtes catalans van anar fent hereditari el seu càrrec. Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya va deixar en herència els seus territoris als seus descendents.
• Així es va iniciar la dinastia que des d’aleshores va governar el comtat de Barcelona.
• El pas cap a la independència dels comtats catalans dels reis francs el va fer el comte Borrell II.
• Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei de França i se’n considerà independent (988), quan va demanar ajut al rei de França en el saqueig per Almansor de Barcelona.
2.3. Una societat de pastors i pagesos
• Les guerres d’aquells anys provocaren que les zones planes quedessin gairebé deshabitades.
• Cap al segle X els comtes van voler repoblar els seus territoris i van concedir petites parcel·les de terra, els alous, als pagesos de les muntanyes.
• Aquests pagesos eren lliures i formaven petites comunitats, les viles.
• La riquesa dels comtats catalans durant aquests segles es va basar en l’agricultura i la ramaderia.
• Es tractava d’una agricultura de subsistència i es practicava la rotació biennal.
3. Una societat feudal
3.1. La feudalització de Catalunya
• A la primera meitat del segle XI a Catalunya es va donar un procés de feudalització de la societat catalana semblant al que s’anava produint a la resta de l’Europa occidental.
• El nobles van prescindir de l’autoritat del comte i van iniciar un procés d’apropiació de les fortaleses i de les terres que governaven.
• Els governadors van convertir el càrrec en hereditari i es posaren el títol de barons.
•Molts pagesos van esdevenir serfs.
3.2. L’hegemonia del Casal de Barcelona
• Ramon Berenguer I va iniciar pactes amb els barons. Els nobles es van reconèixer vassalls seus i, a canvi, el comte va acceptar que el càrrec de baró esdevingués hereditari.
• Aquest comte va establir a les seves terres el feudalisme, que es basava en el vassallatge i s’estructurava segons un codi, els Usatges, considerat un dels primers codis feudals europeus.
• El comte de Barcelona va iniciar també negociacions amb els altres comtes catalans, que poc a poc es van anar declarant vassalls seus.
• La casa comtal de Barcelona va esdevenir cap del sistema feudal català.
3.3. La caiguda del califat. Les paries
• A partir del 1035 va començar a desaparèixer la inferioritat militar davant l’Estat musulmà, en tenir lloc la desmembració del califat de Còrdova.
• En lloc del poderós califat, els comtes catalans tenien, a ponent, el regne de taifes de Lleida, i al sud, el de Tortosa.
• Els comtes de Barcelona i d’Urgell van dirigir les relacions amb aquests petits estats islàmics.
• Aquests comtes es van afanyar a exigir als reis islàmics el pagament de tributs (paries).
3.4. Les conquestes catalanes del segle XI
• Els comtes van aprofitar la feblesa militar dels andalusins per anar ocupant els territoris fronterers d’aquests regnes de taifes, i al segle XI els comtes catalans van passar a l’ofensiva.
• La frontera es va anar movent lentament cap al sud a mesura que els comtes de Barcelona aconseguien conquerir poblacions importants: Tàrrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona.
3.5. La conquesta de la vall de l’Ebre
• Els reis d’Aragó i de Navarra també iniciaren l’expansió militar i, durant els segles XI i XII, van conquerir la vall de l’Ebre.
• Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Navarra, l’any 1118 va conquerir la taifa de Saragossa i totes les seves poblacions importants van quedar sota el seu domini.
• L’any 1134 el regne d’Aragó i el de Navarra passaren per una crisi quan Alfons I va morir sense descendència.
• Aleshores Navarra es va separar d’Aragó i els nobles aragonesos demanaren al germà del rei, Ramir, que acceptés de ser nomenat rei d’Aragó.
4. La formació de la Corona d’Aragó
4.1. La unió matrimonial
• El nou rei d’Aragó, Ramir II, es va casar l’any 1136 i va tenir una filla: Peronella.
• El 1137 el rei aragonès va concertar el matrimoni de la seva filla amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
4.2. La conquesta de la Catalunya Nova
• Al llarg del segle XII es va completar la conquesta de la Catalunya Nova, que havia avançat molt lentament els dos segles anteriors.
• Ramon Berenguer IV va conquerir la taifa de Lleida i la de Tortosa.
• L’any 1148 conquerí les ciutats de Tortosa i Lleida.
• L’any 1153 va capitular Siurana, la darrera plaça forta musulmana en territori català.
• Amb aquestes conquestes s’havien assolit les fronteres de la Catalunya actual.
4.3. La dinastia catalanoaragonesa
• Alfons II d’Aragó va ser la primera persona que fou alhora comte de Barcelona i rei d’Aragó.
• Aquest rei va acabar la reconquesta de les terres d’Aragó i va fundar la ciutat de Terol. A Catalunya se l’anomena Alfons I el Cast.
• A partir d’Alfons I el Cast els territoris d’Aragó i de Catalunya i els que la Corona d’Aragó va conquerir posteriorment van estar regits pel mateix monarca.
• Així es va iniciar la dinastia catalanoaragonesa, que va governar la Corona d’Aragó fins a principis del segle XV.
4.4. El repoblament
• El repoblament és l’establiment de població a les terres que s’havien mantingut deshabitades durant l’ocupació musulmana o que havien estat conquerides posteriorment.
• El repoblament de la Catalunya Nova es va fer durant el segleXIII. Les terres van ser atorgades en bona part als ordes militars i als nobles que havien participat en la conquesta.
• Per atreure pobladors cap a aquests territoris els comtes van atorgar cartes de poblament a les ciutats, com Lleida i Tortosa.
5. L’expansió econòmica i política
5.1. El creixement econòmic i urbà
• A partir del segle XI es va produir una millora de les condicions de vida de la població.
• La producció agrícola va augmentar com a resultat dels progressos tècnics i de l’ampliació de les terres de conreu.
• A les terres pirinenques hi va proliferar la creació de ferreries.
• La millora agrícola va afavorir els inicis d’un comerç interior i la creació de mercats rurals i de fires.
• Les ciutats es van anar consolidant com a centres d’intercanvi i van atreure artesans. Això afavorí l’augment de la població i el renaixement de la vida urbana.
5.2. L’expansió occitana
• L’impuls econòmic del segle XI es va manifestar en l’expansió política cap a Occitània, que es va iniciar l’any 1069 amb la compra dels comtats de Rasès i Carcassona.
• El domini de les terres occitanes es va ampliar els anys següents amb l’adquisició de drets sobre altres territoris occitans.
• La incorporació de les terres occitanes al comtat de Barcelona va comportar influències culturals importants, com l’arribada a la cort comtal de la poesia trobadoresca.
5.3. L’enfrontament amb el rei de França
• A principis del segle XIII el rei de França va voler recuperar el domini sobre els territoris d’Occitània i va patrocinar una expedició militar contra els comtes occitans.
• Pere I, rei de la Corona d’Aragó, va anar a lluitar al costat dels nobles d’Occitània, que eren vassalls seus.
• Els occitans van ser derrotats pels francesos a la batalla de Muret (1213), on el rei Pere va morir.
• Jaume I, fill i successor de Pere I, va renunciar pel Tractat de Corbeil (1258) a tots els seus drets a Occitània davant el rei Lluís IX de França.
• Així, la Corona d’Aragó només va mantenir a l’altra banda dels Pirineus el Rosselló, Montpeller i el Carladès.
6. L’art romànic a Catalunya
6.1. L’arquitectura
• En arquitectura l’art romànic català adopta la presència de torres de grans proporcions i l’ús de la planta basilical.
• També introdueix una decoració externa de petits arcs cecs.
• L’art romànic s’estengué a Catalunya en el pla feudal i en el rural.
• La noblesa i el clero van promoure la construcció de castells, esglésies i grans monestirs.
• També es van construir nombroses esglésies rurals de petites dimensions que mostren la religiositat de la societat pagesa de l’època.
6.2. L’escultura
• L’escultura romànica estigué supeditada a l’arquitectura, perquè n’era un complement decoratiu, però també adquirí una funció didàctica.
• Destaquen la decoració de portalades i de capitells dels claustres, com el de Sant Cugat del Vallès.
• També fou popular l’escultura exempta de fusta policromada, que se centra en tres temes bàsics: majestats, marededéus i el davallament de Crist de la creu.
6.3. La pintura
• Catalunya té una de les mostres més riques i abundants de pintura romànica peninsular, mural i de fusta.
• La decoració pictòrica de les esglésies es feia a l’absis i als murs: hi representaven el Pantocràtor i escenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu.
• De la pintura sobre taula destaquen els frontals d’altar.
Documents
Més webs sobre aquest tema a Buxaweb
- Els orígens de Catalunya (segles VIII-XII) a buxaweb.cat (ampliació)
BLOG BUXAWEB 