La Revolució Industrial

Introducció

La industrialització de les societats europees

• Entre 1780 i 1850 es va produir, a Gran Bretanya, en una part d’Europa i als Estats Units, una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial.

• La Revolució Industrial va ser el resultat dels canvis econòmics i tecnològics produïts per primer cop a la gran Bretanya a mitjan segle XVIII.

• Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar a grans fàbriques.

• La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat.

• A finals del segle XIX, l’economia dels països industrialitzats va conèixer un nou període d’expansió, la Segona Revolució Industrial.

1. Augment demogràfic i expansió agrícola

1.1. La revolució demogràfica

• Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement ininterromput, i més a la Gran Bretanya. Aquest procés de creixement és anomenat revolució demogràfica.

• Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina, que van significar una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat.

1.2. La revolució agrícola

• Com a conseqüència del creixement demogràfic va augmentar la demanda d’aliments i l’alça dels preus agrícoles, cosa que va dur els propietaris a millorar la producció.

• Per a això es van dur a terme dues transformacions:

– Es van aprovar lleis que posaven fi al sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. D’aquesta manera, la propietat senyorial es va convertir en propietat privada.

– Es van introduir noves tècniques de cultiu (substitució del guaret i progressiva mecanització), així com nous cultius.
Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk). També es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles.

2. El naixement de la indústria

2.1. Màquines, vapor i fàbriques

• Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica, que va ser paral·lela als canvis demogràfics i agraris.

• Les noves màquines van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesanals. Van augmentar la productivitat i van disminuir els costos de producció. S’entrava a l’era del maquinisme.

• Les primeres màquines que es van introduint estaven accionades per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica.

• Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport va ser el vapor. L’aplicació del vapor a la producció (màquina de vapor) va revolucionar la tecnologia i les energies tradicionals i va permetre la generalització del sistema fabril. D’aquesta manera es va convertir en el símbol de la Revolució Industrial.

• La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril de producció.

2.2. La indústria tèxtil

• A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó, i va aplicar una sèrie d’invents (llançadora volant, noves màquines de filar, teler mecànic) que van incrementar la producció i van completar el procés de mecanització.

– Per poder fabricar més quantitat, van començar a aplicar-se innovacions. Una de les primeres va ser la llançadora volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit.

– Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció de fil.

– Finalment, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.

2.3. La indústria siderúrgica

• La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització.

• L’invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc, d’una gran potència calorífica. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.

• La demanda de ferro per elaborar noves màquines agrícoles també va afavorir el desenvolupament d’aquest sector.

3. Revolució dels transports i expansió comercial

3.1. La revolució dels transports

• De manera paral·lela a les innovacions anteriors, es van desenvolupar grans transformacions als transports i al comerç.

• El fenomen realment innovador va ser la incorporació de la màquina de vapor en els transports:

– L’activitat minera va generar l’aparició del ferrocarril, que en els seus inicis s’utilitzava per transportar el mineral en vagonetes sobre rails de fusta.
Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament del ferrocarril.
El 1829, Stephenson va incorporar una locomotora que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor.

– L’aplicació de la màquina de vapor al transport marítim va suposar l’aparició dels vaixells de vapor (1807), que, construïts amb ferro, van substituir els de vela.

3.2. L’increment del comerç

• La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual es produïa per a la venda a mercats cada vegada més amplis.

•Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.

• Es va produir un increment del comerç interior i exterior:

– La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior.

– El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX. Es van enfrontar les posicions del lliurecanvisme i del proteccionisme.

4. El capitalisme industrial

4.1. Liberalisme i capitalisme

• El liberalisme econòmic va ser teoritzat per pensadors britànics a finals del segle XVIII, entre els quals va destacar Adam Smith.

• Segons ell, els principis del liberalisme són:

– L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.

– El mercat s’equilibra en funció de la relació entre l’oferta i la demanda. Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.

– L’Estat no ha d’intervenir en l’economia. L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

• El capitalisme industrial, que es va formar a partir d’aquests principis, s’estructura com un sistema en el qual un grup social reduït, la burgesia, posseeix la propietat dels béns de producció, mentre que els treballadors, sense propietat, es lloguen a canvi d’un salari.

4.2. Bancs i finances

• Tres elements van consolidar decisivament el capitalisme industrial: els bancs, les societats anònimes i la borsa de valors:

– La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.

– Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.

– Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

4.3. Expansió del capitalisme industrial

• Durant el segle XIX la industrialització es va estendre a altres Estats d’Europa i del món. El procés no va ser regular i va presentar grans diferències entre països i entre les seves regions respectives.

– A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a països com França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia i un pes més petit de la indústria tèxtil.

– Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es van industrialitzar.

– Al sud d’Europa van coexistir regions industrialitzades i zones essencialment rurals. L’Europa oriental es va mantenir al marge del procés d’industrialització fins al segle XX.

La industrialització d’Europa cap al 1850

5. La Segona Revolució Industrial

5.1. Noves fonts d’energia i noves indústries

• A finals del segle XIX es va desenvolupar una nova fase industrial, l’anomenada Segona Revolució Industrial.

• En primer lloc, es va produir un canvi energètic; noves fonts d’energia van desbancar el carbó:

– L’electricitat, que es va aplicar a la indústria, els transports, les comunicacions, la il·luminació i l’oci.
La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria.

– El petroli, que va revolucionar els transports: van sorgir l’automòbil i l’aviació, i es va aplicar a la navegació.
El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX.

• A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous metalls.

• La indústria química va aconseguir un desenvolupament important a Alemanya.

5.2. Nova organització industrial

• En segon lloc, va suposar canvis en l’organització de la producció, i es va desenvolupar la producció en sèrie (taylorisme), que tindria el seu màxim exponent en la fàbrica d’automòbils Ford.

– A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme i consisteix en la fabricació en cadena.

– Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.

5.3. Concentració industrial

• En tercer lloc, es va impulsar la concentració industrial, el principal objectiu de la qual era restringir la competència.

– Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans.

– Els seus exemples van ser el càrtel, el trust, el hòlding i el monopoli.

6. La nova societat industrial

6.1. La societat de classes

• La industrialització va organitzar la societat en classes socials: la burgesia i el proletariat. Les seves diferències radicaven essencialment en la riquesa.

6.2. La burgesia

• La burgesia es va convertir en el grup hegemònic. Era la propietària de les indústries i els negocis, i el centre de la vida social.

• S’agrupava en tres sectors: gran, mitjana i petita burgesia.

– Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.

– També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.

– Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.

6.3. Els obrers

• Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.

• No tenia propietats, i es llogava a canvi d’un salari.

• Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.

• En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients, que obligaven a treballar dones i nens.

6.4. Les primeres associacions obreres

• Durant la primera meitat del segle XIX es va anar forjant la consciència de classe i els treballadors es van organitzar.

• Primer va sorgir el luddisme, contra les màquines, i més endavant el sindicalisme, amb l’objectiu de millorar les condicions de treball dels obrers.

– La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur.
La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme).

– Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a adonar-se que formaven part d’una mateixa classe social, amb uns mateixos problemes.
Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors i es van fundar els primers sindicats.

7. Els moviments socials: marxisme i anarquisme

7.1. El pensament socialista

• Durant la segona meitat del segle XIX es van desenvolupar dues tendències de pensament que denunciaven les desigualtats creades pel sistema capitalista: el marxisme i l’anarquisme.

7.2. El marxisme

• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme. Els obrers havien de formar un partit polític que, un cop al poder, crearia un Estat obrer en el qual desapareixeria la propietat privada.

• La fi de la propietat privada havia de dur a la progressiva desaparició de les classes socials i de l’Estat, per així assolir l’ideal de societat comunista, és a dir, sense classes.

• A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.

7.3. L’anarquisme

• L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:

– L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.

– La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.

– El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.

• Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària.

• Es va dividir en dues línies: una, favorable a l’acció violenta, i l’altra, impulsora de l’anarcosindicalisme.

7.4. L’internacionalisme

• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.

• L’internacionalisme va tenir dos moments destacats: La I Internacional, que va intentar unir els marxistes, anarquistes i sindicalistes a nivell mundial, i la II Internacional, que coordinava només els partits marxistes.

– A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes.

– El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.