La història
La història és una de les ciències socials, juntament amb les ciències polítiques, l’antropologia, la sociologia, l’economia, les ciències de la comunicació, la pedagogia i la psicologia. En concret, la història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d’acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Les edats històriques
La història de la humanitat es divideix, convencionalment, en cinc períodes històrics o edats:
- Prehistòria (3 milions d’anys fins 3000 aC): des de l’aparició dels primers homínids (3000000 aC) fins al sorgiment de l’escriptura (3000 aC). Inclou l’edat de la pedra i l’edat dels metalls. El canvi més important fou la pràctica de l’agricultura i la ramaderia (revolució neolítica).
- Edat Antiga (3000 aC fins 476 dC): des de l’aparició de la civilització i la difusió de l’escriptura, fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident l’any 476 o la presència islàmica a Europa vers el 711. És l’edat dels grans imperis esclavistes: Egipte, Grècia i Roma.
- Edat Mitjana (segle V fins segle XV): des de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident l’any 476 fins al descobriment d’Amèrica l’any 1492 o, segons altres fonts, fins a la caiguda de Constantinoble l’any 1453. Inclou el feudalisme, un nou sistema d’organització social.
- Edat Moderna (segles XVI-XVII-XVIII): des del descobriment d’Amèrica l’any 1492 fins a la Revolució Francesa l’any 1789. Inclou l’absolutisme polític i els grans avenços científics. És l’epoca del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.
- Edat Contemporània (segles XIX, XX i XXI): des de la Revolució Francesa l’any 1789 fins als nostres dies. Inclou la Revolució Industrial, l’aparició dels Estats liberals, les dues guerres mundials, la guerra freda i el món present.
Una altra periodització, basada en criteris econòmics, divideix la història en tres grans etapes:
- Etapa preagrària: des de l’aparició dels primers homínids fins al descobriment de l’agricultura.
- Etapa agrària: des de la pràctica de l’agricultura (revolució neolítica) fins al descobriment de la màquina de vapor al segle XVIII i l’esclat de la revolució industrial.
- Etapa industrial: inclou tot el procés d’industrialització amb els corresponents canvis econòmics i socials (revolució industrial) fins als nostres dies.
El pas del Paleolític al Neolític
El naixement de la societat agrària
| Etapa | Prehistòria Paleolític | Prehistòria Neolític | |
| Cronologia | Des de fa uns 3 milions d’anys aC | Des del VIII mil·lenni aC | |
| Economia | Economia depredadora (caça, pesca i recol·lecció) | REVOLUCIÓ NEOLÍTICA | Economia productora d’aliments (agricultura i ramaderia) |
| Societat | Nomadisme | Sedentarisme Divisió social del treball Primers poblats |
El pas de l’Antic Règim al Nou Règim
El naixement de la societat industrial
| Etapa | Edat Moderna Antic Règim | REVOLUCIONS BURGESES | Edat Contemporània Nou Règim |
| Cronologia | Segles XVI-XVII-XVIII | Segles XIX-XX-XXI | |
| Política | Estat absolutista | REVOLUCIÓ LIBERAL | Estat liberal |
| Economia Societat | Predomini de l’economia feudal Societat estamental | REVOLUCIÓ INDUSTRIAL | Consolidació de l’economia capitalista Societat de classes |
Les fonts històriques
Els historiadors, per tal d’estudiar el passat i poder-ne donar explicacions, utilitza qualsevol font (document) que pugui donar-li informació. Les fonts històriques, per tant, representen la matèria primera de la història.
Una font històrica és quasevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció, l’anàlisi i la interpretació dels fets del passat.
Tipus de fonts històriques
Atesa la gran diversitat de fonts podem fer-ne diferents classificacions:
1. Segons el seu origen o procedència
a) Fonts primàries o directes
Són fonts de l’època, originals, testimonis de primera mà contemporanis als fets.
Exemples: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana, etc.
b) Fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques
Són fonts elaborades amb posterioritat als fets.
Exemples: llibres de text, manuals, estudis científics, articles de revistes especialitzades.També gràfics i mapes temàtics realitzats amb dades primàries.
2. Segons el seu suport
a) Fonts escrites o textuals
Són les fonts més habituals.
Poden ser manuscrites, impreses, microfilmades o informatitzades.
N’hi ha de primàries i secundàries.
– Primàries: documents jurídics (lleis i testaments), textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa, assajos de l’època, textos literaris, etc.
– Secundàries: llibres d’història, treballs d’historiadors, etc.
b) Fonts gràfiques i estadístiques
Normalment són fonts secundàries.
Mostren dades numèriques sobre un temes determinats, de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc.
Són fonts d’informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.
c) Fonts iconogràfiques o audiovisuals
Són fonts primàries.
Inclouen qualsevol tipus d’imatges.
Exemples: pintures, fotografies, pel·lícules i documentals, gravats, il·lustracions i cartells, caricatures, còmics, etc.
d) Fonts cartogràfiques
Són els mapes.
Rarament són fonts primàries.
Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar; per això s’hi afegeix una llegenda amb el significat dels símbols, els colors o les trames utilitzades en la seva realització.
Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus:
– Sincrònics o estàtics: expliquen la situació en un moment determinat.
– Diacrònics o dinàmics: expliquen l’evolució d’una situació històrica i quins han estat els canvis produïts.
e) Fonts materials o arqueològiques
Són fonts primàries.
Inclouen qualsevol resta o objecte. Proporcionen informació sobre diversos aspectes (poder, riquesa, societat, vida quotidiana, costums, gustos, modes, etc.).
Exemples: restes materials i construccions, ossos, objectes personals, teixits, eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc.
f) Fonts orals
Són fonts primàries.
Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L’entrevista és la font més habitual.
Exemples: entrevistes personals (testimonis directes), discursos, programes de ràdio, cançons, contes, llegendes, mites, refranys, etc.
3. Segons la seva temàtica
Segons la informació que ens ofereixin (sobre algun o diversos aspectes, com política, economia, societat, ciència i tècnica, religió, cultura, art…), poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars, etc.
Les lleis, en qualsevol de les seves formes (pragmàtica, decret, constitució…) són fonts jurídiques o legislatives.
4. Segons la seva intencionalitat
Tot i que la major part de les fonts històriques són informatives, en algunes, com les caricatures, els discursos polítics o determinats articles de premsa, s’observa una intencionalitat crítica, satírica o panegírica (d’elogi a a algú) que si resulta molt evident és convenient destacar.
Igualment, les fonts jurídiques o legislatives tenen una intencionalitat (i funció) normativa, reguladora.
Més webs sobre aquest tema a Buxaweb
- Introducció a la Història a buxaweb.cat (ampliació)
BLOG BUXAWEB 