La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Introducció

La Segona Guerra Mundial (1919-1945)

• La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser el conflicte més brutal i devastador del segle XX, tant per la duració i la intensitat com pels recursos que s’hi van utilitzar i la pèrdua de vides humanes.
• El desencadenant de la guerra va ser per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.
• Aquest conflicte va ser una “guerra total” que va tenir com a víctima principal la població civil. També fou una guerra ideològica i racial, que perseguia l’anihilament total de l’enemic; i una guerra econòmica, que va posar la ciència, la tècnica i sistemes socials al servei de les necessitats bèl.liques. Finalment, va ser una guerra civil, perquè a l’interior de determinats països va significar un duríssim enfrontament entre els defensors de la democràcia i del socialisme i els partidaris del feixisme.

1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial

1.1. Les causes del conflicte

• Les causes de la Segona Guerra Mundial s’han de buscar, sobretot, a l’escalada bèl·lica que, durant la dècada de 1930, van dur a terme els països autoritaris com Itàlia, Alemanya i el Japó.
– El Tractat de Versalles no va crear un clima de reconciliació sinó un clima de ressentiment entre nacions. Alemanya i Itàlia no van acceptar les imposicions de Versalles.
– La crisi del 29 va crear un context de depressió que va afavorir els feixismes.
– Mussolini, a Itàlia, i Hitler, a Alemanya, van desenvolupar una política exterior agressiva que es justificava per necessitats econòmiques o per prestigi històric.
• Davant de la política agressiva dels règims autoritaris, les democràcies no van intervenir en els problemes del món. Els països democràtics practicaven una política d’apaivagament amb Alemanya, i la Societat de Nacions va ser incapaç de propiciar un clima d’entesa entre els seus membres.

1.2. La marxa cap a la guerra

• Des de principis de la dècada de 1930, els estats autoritaris van impulsar agressions bèl·liques cap a altres països:
– A Àsia, el Japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina. El 1937 va iniciar la invasió de la Xina.
– A l’Àfrica, el 1935, Itàlia va ocupar Etiòpia. A Europa, va envair Albània.
– Itàlia i Alemanya van intervenir a la Guerra Civil espanyola, facilitant soldats i armament als militars sublevats.
– Alemanya va desenvolupar una política d’expansió territorial amb la idea de crear un gran imperi (el Tercer Reich).

1.3. Les aliances i l’esclat del conflicte

• Aquesta política expansionista es va sostenir en tractats internacionals de suport mutu:
– El 1936, Alemanya va signar una aliança amb Itàlia, coneguda com l’Eix Roma-Berlín. Aquesta es va renovar el 1939 amb el nom de Pacte d’Acer.
– Alemanya, el 1936, va signar amb el Japó el Pacte Antikomintern.
– França i Gran Bretanya es van mantenir al marge d’aquestes aliances, i només van signar un tractat defensiu amb Polònia.
– Per evitar que l’URSS s’aliés amb França i la Gran Bretanya per ajudar Polònia, Hitler va signar amb Stalin el Pacte Germanosoviètic.
• Després d’un període de tractats i aliances entre potències, el 1939 Hitler va envair Polònia i es va iniciar la guerra.
• El conflicte va enfrontar les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i el Japó) amb les aliades (URSS, França i la Gran Bretanya).

Eix Roma-Berlín / Bàndols II Guerra Mundial a Europa

2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945)

2.0. Les fases de la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

• La Segona Guerra Mundial va tenir diferents etapes:
– Les ofensives alemanyes: la “guerra llampec” (1939-1941)
– La mundialització de la guerra (1941-1942)
– El viratge de la guerra (1943-1944)
– La derrota de l’Eix i el final de la guerra (1944-1945)

Eix cronològic de la Segona Guerra Mundial

2.1. Les victòries de l’Eix (1939-1941)

• Des de 1939 fins a finals de 1941 el conflicte es va decantar a favor de l’Eix (només la Gran Bretanya va poder resistir a Alemanya); Hitler va iniciar l’atac a la URSS i el Japó va destruir la flota dels EUA a Pearl Harbour. D’aquesta manera, el conflicte es va mundialitzar.
– Amb la invasió de Polònia, Hitler va iniciar la guerra llampec, que va permetre l’atac sorpresa i avançar amb rapidesa. Polònia es va enfonsar i el país es va dividir entre Alemanya i l’URSS.
– El 1940, els exèrcits alemanys van envair la major part de l’Europa occidental, destacant l’ocupació de França. El nord i oest francès va ser ocupat pels nazis i la resta restà dominat pel govern pronazi de Vichy.
– L’aviació alemanya va bombardejar els ports i ciutats britàniques: va ser la batalla d’Anglaterra.
– Hitler va desencadenar la batalla de l’Atlàntic per bloquejar les Illes Britàniques.
– El 1941, amb l’Operació Barba-roja va atacar Rússia.
– A finals del 1941, el Japó va destruir la flota dels Estats Units a Pearl Harbour.

2.2. Europa sota el nazisme

• Els territoris ocupats per Alemanya (Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia…), Itàlia (Etiòpia i Albània) i el Japó (Manxúria i la Xina) es van organitzar en funció dels interessos particulars dels ocupants.
• En funció d’això, els nazis van organitzar els territoris conquerits en regions incorporades al Reich, regions colonitzades i Estats satèl·lits.
• L’ocupació va significar també l’extensió del terror i la repressió sobre la població sotmesa. Els alemanys van trobar col·laboracionistes entre la població civil.
• Els nazis van implantar un règim de violència i terror, per mitjà de la Gestapo i les SS, i ho van fer especialment sobre els resistents i els jueus, que van ser traslladats en massa a camps de concentració (Holocaust).

2.3. El triomf aliat (1942-1945)

• El juny de 1942, la situació de la guerra va fer un tomb quan l’URSS i els Estats Units van reforçar els aliats. S’iniciava un canvi de tendència: els aliats van començar a frenar l’avenç de les potències de l’Eix:
– Amb les batalles de Midway i Guadalcanal, els nord-americans van frenar l’avenç japonès al Pacífic.
– Al Nord d’Àfrica (El-Alamein), els britànics van derrotar els alemanys.
– Els soviètics van resistir l’assalt alemany a Stalingrad, van passar a l’ofensiva i van recuperar Ucraïna i van alliberar Leningrad. Stalingrad va ser escenari del primer gran fracàs de Hitler.
• A partir d’aquest moment, els aliats van començar la seva ofensiva:
– L’any 1943 els aliats alliberen el nord d’Àfrica i Itàlia (caiguda del règim feixista de Mussolini, executat el 1945).
– L’alliberament d’Europa es va confirmar amb el desembarcament anglonord-americà de Normandia (juny de 1944), que va culminar amb l’alliberament de París (agost 1944)
– A partir de llavors, els aliats van avançar per l’oest (els angloamericans) i l’est (els russos) i van iniciar l’ocupació d’Alemanya. A l’abril de 1945 Hitler es va suïcidar i Alemanya va capitular.
– Per tal de precipitar la rendició del Japó, el president dels Estats Units, Truman, va decidir utilitzar la bomba atòmica, que va ser llançada sobre les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. Davant de l’horror nuclear, el setembre de 1945 el Japó es va rendir.

3. Les conseqüències de la guerra

3.1. L’impacte de la guerra

• La gravetat i intensitat del conflicte armat va generar importants conseqüències:
– La mort de al voltant de 50 milions de persones, la majoria civils.
– La pràctica destrucció de l’economia dels països bel·ligerants (ciutats, indústria, agricultura…). Les destruccions materials van ser importants. Els països que van quedar al marge de la guerra van ser subministradors i van experimentar un gran creixement econòmic.
– Un fort impacte moral entre la població pels horrors de la guerra (Holocaust, bomba atòmica, deportacions, desplaçaments…)
• Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, Europa estava materialment i moralment destrossada.
• Llavors van emergir dues noves potències, els Estats Units i l’URSS, que van relegar a Europa a un segon pla.

Mortalitat a la Segona Guerra Mundial, per països i població militar/civil

3.2. Les conferències de pau

• A les conferències de Teheran, Jalta, Potsdam i París es va iniciar el disseny d’un nou ordre mundial marcat per les dues noves superpotències. Europa, destrossada, va deixar pas al lideratge dels Estats Units i l’URSS,
– Els tres grans aliats (la Gran Bretanya, els Estats Units i l’URSS) es van reunir per primera vegada a la Conferència de Teheran (1943).
– La segona conferència va ser la de Jalta (febrer de 1945), on es va decidir l’eliminació del règim nazi a Alemanya.
– La tercera conferència va ser la de Potsdam (agost de 1945), on es va establir la línia Oder-Neisse com la frontera entre Alemanya i Polònia.
– A la Conferència de París (1946) es van elaborar els tractats de pau amb la resta d’aliats d’Alemanya.

3.3. La creació de l’ONU

• L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar a la Conferència de San Francisco (1945) per substituir la Societat de Nacions.
• La nova organització va comptar amb 46 estats fundacionals i el seu objectiu era el manteniment de la pau i la seguretat internacional, així com la cooperació entre els països.
• A l’ONU, tots els estats membres estan representats a l’Assemblea General i per adoptar una decisió és necessària una majoria de dos terços.
• També existeix un Consell de Seguretat.