El món grec

Introducció

La Grècia antiga

• La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, i es va estendre per una bona part del litoral mediterrani.
• Els grecs es van organitzar en petites ciutats independents: les polis.
•Al segle V a.C., a la ciutat d’Atenes, es va imposar un nou sistema polític: la democràcia.
• Totes les polis gregues estaven unides per uns llaços culturals indestructibles: una mateixa llengua i una mateixa religió. Amb Alexandre el Gran la cultura grega es va expandir cap a l’Orient.

1. El naixement del món grec

1.1. L’espai físic

• La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les costes i les illes del mar Egeu.
• Aquest medi físic va donar lloc a una agricultura de tipus mediterrani: oliveres, vinyes i blat.
• La seva gran façana marítima permet la pesca i el comerç per tota la costa mediterrània.

1.2. Una mateixa civilització

• Els grecs tenien una cultura que els agermanava: parlaven una mateixa llengua i feien servir un alfabet comú per escriure-la.
• També practicaven una mateixa religió i adoraven els mateixos déus.
• Per això els grecs tenien molts lligams en comú que feien que se sentissin membres d’una mateixa civilització: l’Hèl·lade.

1.3. Els primers grecs

• Els grecs són el resultat d’una barreja de pobles que es van instal·lar a Grècia i a les costes de l’Àsia Menor.
• Vers el 2000 a.C., els aqueus (o micènics), que venien del nord, van arribar a les terres gregues.
• Vers el 1200 a.C., va venir un poble nou, els doris. Es van assentar a Grècia i es van convertir en el nou grup dominant.
• Pressionats pels doris, molts aqueus es van desplaçar cap a les costes de l’Àsia Menor, i hi van fundar diverses ciutats.

2. Les polis gregues

2.1. Les polis: una ciutat estat

• El món grec s’organitzava en petites ciutats-Estat independents, anomenades polis.
• Cada polis tenia les seves lleis, la seva moneda, el seu exèrcit i el seu govern.
• La ciutat tenia dues parts ben diferenciades:
– La part baixa on hi havia els habitatges, les botigues i els edificis públics, situats al voltant d’una gran plaça (àgora).
– La part alta (o acròpoli) on hi havia els edificis religiosos principals, i que servia de refugi a la població en cas de perill.

2.2. Les polis aristocràtiques

• A les primeres polis hi havia un govern oligàrquic, format per un nombre reduït d’aristòcrates, grans propietaris agrícoles.
• Els altres ciutadans podien reunir-se en assemblea, però les seves opinions només eren escoltades.
• Durant el segle VI a.C., a algunes polis es van produir revoltes socials greus contra el poder dels aristòcrates.

2.3. L’evolució cap a la democràcia

• Les demandes de més participació política van donar lloc a reformes socials i polítiques a favor del poble.
• A la ciutat d’Atenes aquestes reformes hi van tenir molta importància.
• Durant el segle VI a.C., reformadors com Soló o Clístenes van anul·lar l’esclavitud per deutes i van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat.
• Aquestes reformes van culminar amb la instauració d’una nova forma de govern coneguda com a democràcia, en la qual el poder era exercit pels ciutadans.

3. Les colonitzacions gregues

3.1. Les causes de les colonitzacions

• Entre els segles VIII i VI a.C., nombrosos habitants de les ciutats de Grècia van emigrar a diversos llocs de les costes mediterrànies i del mar Negre.
• Les condicions de pobresa en què vivien, va obligar molts pagesos a abandonar les ciutats d’origen i a instal·lar-se definitivament en altres indrets, on van fundar colònies.
• Els governs de les polis gregues van promoure i van organitzar aquestes migracions perquè eren molt avantatjoses per a les ciutats.

3.2. L’expansió grega

• Navegant amb embarcacions lleugeres, els grecs van recórrer les costes a la recerca de llocs adequats per establir-s’hi, dels quals poguessin extreure productes i on també poguessin comerciar amb els indígenes.
• Les noves polis (colònies), tot i que eren independents de la ciutat d’origen (metròpoli), hi mantenien lligams comercials i culturals estrets.
• Al Mediterrani, les zones més importants d’assentament van ser: el sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), Massalia (Marsella) i Empòrion (Empúries).

Les colonitzacions gregues (segles VIII-VI a.C.)

3.3. Els grecs a la Península Ibèrica

• Al segle VII a.C., els grecs també van fundar colònies a la Península Ibèrica: Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion i Mainake.
• Els grecs van establir un comerç pròsper amb els pobles indígenes de la zona (tartessis, ibers).
• Els contactes amb els grecs van comportar grans avenços per als pobles peninsulars: difusió de nous conreus, coneixement de tècniques noves, introducció de l’ús de la moneda i de l’escriptura.

4. La democràcia atenesa

4.1. Les institucions democràtiques

• L’Assemblea de ciutadans (Ekklesía) s’aplegava per votar les lleis, controlar els pressupostos, declarar la guerra i elegir magistrats.
• Els magistrats eren ciutadans elegits per l’Assemblea que s’ocupaven dels afers públics: els estrategs, els arconts…
•Els tribunals populars (Heliea) impartien justícia.

4.2. Una democràcia limitada

• La democràcia atenesa era molt limitada, perquè només podien participar en els afers públics els ciutadans.
• Eren ciutadans tots els homes lliures, majors d’edat, nascuts de pare ciutadà i mare atenesa.
• Els ciutadans tenien dret a participar en la vida política i a estar protegits per la llei; estaven obligats a formar part de l’exèrcit i a pagar impostos.
• Els ciutadans eren una minoria; ni les dones, ni els estrangers (metecs), ni els esclaus no tenien drets civils.

Discurs fúnebre de Pèricles lloant la democràcia atenesa

5. L’esplendor d’Atenes

5.1. La victòria sobre els perses

• Al segle V a.C., els perses (també anomenats medes) es llancen a la conquesta de les polis de Grècia; són les Guerres Mèdiques.
• Els exèrcits atenesos van infligir derrotes importants (Marató i Salamina) als perses.

5.2. Atenes domina Grècia

• La victòria sobre els perses va donar a Atenes un paper dominant sobre les altres ciutats gregues, les quals van formar la Lliga de Delos, associació dirigida per Atenes.
• Quan algunes polis, cansades del domini abusiu d’Atenes, van voler abandonar l’aliança, aquesta ho va impedir per la força.
• A més, va traslladar el tresor de la Lliga a la ciutat d’Atenes i va obligar les altres polis a pagar un tribut nou; la Lliga s’havia convertit en un Imperi atenès.

5.3. La fi de la democràcia atenesa

• El domini atenès es va allargar fins a les Guerres del Peloponès, en les quals Atenes es va enfrontar a altres ciutats gregues (Corint, Esparta, etc.).
• Mig segle més tard, gairebé totes les polis van caure sota el domini d’un rei de Macedònia anomenat Filip.

5.4. L’acròpoli d’Atenes

• L’Acròpoli era un turó on es van instal·lar els primers atenesos i al voltant del qual es va aixecar la primitiva ciutat d’Atenes.
• Després de l’incendi d’Atenes pels perses, els atenesos van reconstruir la ciutat, i van convertir l’Acròpolis en un centre religiós.
• Grans artistes (Ictinos i Fídies, entre d’altres) van participar en el projecte de reconstrucció.

6. La Grècia hel·lenística

6.1. El Regne de Macedònia

• El rei Filip II, aprofitant l’enfrontament entre les ciutats gregues (Guerres del Peloponès) es va llançar a la conquesta de Grècia amb un potent exèrcit (falanges).
• Vers l’any 338 a.C. va aconseguir el domini de tot Grècia.
• El fill de Filip, Alexandre (que va ser anomenat el Gran) el va succeir l’any 336 a.C.

6.2. L’Imperi d’Alexandre

• Alexandre va aconseguir unificar el conjunt de ciutats gregues per conduir-les a la conquesta de l’Imperi Persa.
• Alexandre, al capdavant del seu exèrcit, no tan sols va dominar els perses, sinó que va arribar als confins del món oriental (l’Índia).
• El somni d’Alexandre anava més enllà de la conquesta militar; volia crear un únic Imperi amb una base cultural grega, però on cada territori conservés les seves formes socials i polítiques.

6.3. Els regnes hel·lenístics: Alexandria

• Després de la mort d’Alexandre, el seu immens imperi es va dividir en regnes: Egipte, Macedònia, Mesopotàmia, etc.
• Són el que anomenem regnes hel·lenístics.
• Alexandria era una ciutat de planta grega, plena de temples i de monuments; el seu far enorme, la seva impressionant biblioteca i el seu port la van convertir en la ciutat més gran del món grec.