Les formes de la Terra

Introducció

Les terres

• Al nostre planeta les terres es troben repartides en diverses masses de terra o continents.
• Habitualment dividim la Terra en sis continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i Antàrtida.
• La superfície dels continents presenta relleus molt variats com ara planes, altiplans, serralades, valls i depressions.
• Els oceans banyen els continents i en modelen les costes, amb espadats, platges…
• Enmig d’aquestes grans masses d’aigua sorgeixen els arxipèlags amb les seves illes.

Les aigües

• S’anomena hidrosfera el conjunt d’aigües que formen els mars i els oceans, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua de l’atmosfera.
• L’aigua és la substància més abundant de la Terra. S’hi pot trobar en estat sòlid, líquid o gasós.
• L’aigua salada representa un 97,21% i la dolça només un 2,79%.
• L’aigua forma part d’un procés circulatori (cicle de l’aigua) i és imprescindible per a la vida.

1. La capa externa de la Terra

1.1. L’estructura de la Terra

• La Terra és una gran esfera lleugerament aplanada pels pols que es divideix en tres grans capes concèntriques de gruix diferent:
– Nucli. Capa més interna de la Terra dividida, al seu torn, en dues capes: nucli intern i nucli extern. Representa un 15% del volum total del planeta.
– Mantell. Capa intermèdia, és la de més gruix terrestre, envolta el nucli i és on hi ha el magma. Representa un 84% del volum de la Terra.
– Escorça. Capa més externa i prima formada per roques. No és llisa i té diversos gruixos, emergeix en muntanyes i s’enfonsa en fosses marines. Amb prou feines representa l’1% del total del planeta. L’escorça, juntament amb la part superior del mantell, rep el nom de litosfera.

1.2. L’escorça terrestre

• L’escorça terrestre té una amplada molt desigual.
• L’escorça terrestre no és llisa, sinó que forma muntanyes, valls, depressions i planes que configuren el relleu de la Terra.
• El relleu de la Terra, tot i que sembla estable, canvia a causa de l’acció dels agents interns i externs.
• Els relleus es transformen lentament per l’acció de l’aigua, del vent i també per l’acció humana.

1.3. La deriva dels continents

• Segons la teoria de la deriva dels continents, l’escorça de la Terra estava formada per un únic continent, anomenat Pangea, que surava damunt del mantell.
• El moviment de rotació de la Terra va trencar aquest únic continent i va donar lloc a les anomenades plaques tectòniques.
• Malgrat els moviments lents, quan dues plaques xoquen, una es pot elevar i formar grans serralades, mentre que l’altra s’enfonsa fins a crear fosses marines profundes.
• Els punts de contacte entre dues plaques són àrees de gran inestabilitat, que es manifesta en forma de terratrèmols i volcans.

2. Les formes del relleu

2.1. El relleu continental

• La superfície terrestre no és llisa ni uniforme, sinó que presenta diverses formes de relleu: muntanyes, planes, altiplans, valls, depressions…
– Les cadenes muntanyoses principals són: les Muntanyes Rocalloses i els Andes, que travessen Amèrica de nord a sud; els Alps i el Caucas al sud d’Europa, i la serralada de l’Himàlaia, al centre del continent asiàtic.
– Els altiplans es reparteixen per tots els continents, però destaca l’altiplà del Tibet, a Àsia, pel fet de ser el més alt del món.
– Les planes més extenses es localitzen a les conques dels grans rius, com el Mississipí, a Amèrica del Nord, i l’Amazones, a Amèrica del Sud.
– La depressió més important és la del mar Mort (395 m sota el nivell del mar).

2.2. El relleu marítim i litoral

• A la zona marítima de la Terra i al litoral s’hi distingeixen diverses formes de relleu:
– Illes: porcions de terra que emergeixen del mar, poden ser part del relleu submarí o tenir origen volcànic o coral·lí.
– Arxipèlags: són grups d’illes.
– Caps i penínsules: són dos tipus de sortints de terra que podem trobar a les costes.
– Golfs, ries i fiords: són entrants d’aigua a la terra molt aptes per navegar-hi.

3. Agents interns de formació del relleu

3.1. Els agents interns

• Les forces internes de la Terra o agents interns, provoquen els terratrèmols, els tsunamis i els volcans, que formen el relleu.
• Un terratrèmol és la conseqüència del moviment de plaques a l’interior de la Terra que es propaga des del focus o hipocentre en totes direccions per mitjà d’ones sísmiques. L’epicentre és el punt de la superfície terrestre on es manifesta més el terratrèmol.
• Un tsunami és un moviment molt potent de l’aigua del mar a conseqüència d’un sisme al fons del mar. Si arriba a zones costaneres baixes, hi provoca inun dacions.
• Un volcà és una esquerda de l’escorça terrestre per la qual el magma ascendeix i surt a l’exterior en forma d’erupció volcànica. Durant les erupcions volcàniques s’expulsen gasos, cendres, pedres i lava incandescent. Aquests materials, en contacte amb l’aire, es refreden, s’acumulen i formen cons volcànics. Els cons volcànics poden convertir-se en muntanyes, o illes si l’erupció és marina.

4. Agents externs de formació del relleu

4.1. Els agents externs

• Les formes del relleu també són el resultat dels agents externs: l’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà.
• L’aigua, principal agent modelador del paisatge, modifica el relleu de diverses maneres:
– Els corrents d’aigua de pluja desgasten les valls i arrenquen i transporten roques i sorres que es dipositen formant deltes i planes.
– La pluja es filtra per les fissures de les roques, que poden arribar a trencar-se, si l’aigua es glaça, o a reaccionar químicament i dissoldre’s.
– Les onades i els corrents marins desgasten el litoral i acumulen sorra en platges i golfs.
• El vent és un agent extern molt important que desgasta i erosiona les roques.
• La vegetació (arrels de plantes i arbres) ajuda a trencar les roques o a fixar el sòl als vessants de les muntanyes.
• L’ésser humà transforma el territori i, per tant, modifica el relleu.

5. L’aigua a la natura

5.1. Aigua salada: oceans i mars

• La major part de l’aigua (el 97,21%) del planeta és salada i es troba als oceans i als mars.
– Els oceans són grans masses d’aigua salada que separen els continents; a la Terra n’hi ha cinc: el Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic i l’Antàrtic.
– Els mars són la prolongació dels oceans a les zones més properes als continents, com el mar Cantàbric o el mar Carib.

5.2. Aigua dolça: llacs i rius

• L’aigua dolça del planeta es reparteix entre els llacs, els rius, la humitat del sòl, els icebergs, les glaceres i l’atmosfera. Només representa el 2,79% del total, de la qual només el 0,02% es troba en llacs i rius.
– Els llacs són masses d’aigua dipositades permanentment en depressions.
– Els rius són corrents continus d’aigua.
• Els trets dels rius poden variar en funció d’aquests factors:
– El cabal: quantitat d’aigua que porta.
– La conca: terres d’on procedeixen les aigües.
– El règim: variacions del cabal al llarg de l’any, que depenen del fet que sigui pluvial o nival. Si el riu té un règim pluvial, les aigües procedeixen principalment de les pluges. Si el riu té un règim nival, l’aigua procedeix majoritàriament de la fosa de la neu.
– El curs: cadascun dels tres trams pels quals passa un riu, des que neix fins que desemboca, i en els quals fa diversos treballs: erosió, transport i sedimentació.

6. El problema de l’aigua

6.1. L’aigua, un recurs escàs

• Del 2,79% d’aigua dolça de la superfície terrestre, tan sols el 0,64% és aigua subterrània o superficial, és a dir, apta per al consum humà.
• L’aigua és un recurs escàs i les necessitats són cada vegada més grans.
• Actualment, prop del 40% de la població mundial té problemes d’aigua.

6.2. El consum desigual d’aigua

• De l’aigua dolça destinada al consum humà, es calcula que el 65% es destina a l’agricultura, el 25% a la indústria i només el 10% al consum domèstic.
• El consum elevat d’aigua potable es dóna en països rics i desenvolupats, i en canvi països d’Àfrica i d’Àsia Occidental pateixen problemes de proveïment.
• A causa de la contaminació ambiental, una part important de l’aigua dolça disponible pateix algun tipus de contaminació.
• L’aigua, perquè pugui ser consumida sense que sigui un perill per a la salut, ha de ser aigua potable.

7. La dinàmica oceànica

7.1. Els moviments dels mars i els oceans

• L’aigua dels oceans i dels mars està sempre en moviment per l’acció dels fenòmens següents:
– Ones: l’aigua puja i baixa de forma circular quan el vent n’agita la superfície.
– Marees: la Lluna atreu l’aigua marina i això fa que en pugi i en baixi el nivell.
– Corrents marins: són com grans rius que circulen pels oceans. N’hi ha de càlids i de freds. No barregen les aigües amb les de l’oceà perquè la temperatura, densitat i salinitat són diferents.

7.2. L’acció del mar en el modelat de les costes

• L’acció de l’aigua, sobretot de les onades i de les marees, modela les costes, desgastant penya-segats i provocant-ne el retrocés.
• Els sediments que els rius dipositen al mar, són arrossegats pels corrents costaners i es dipositen en zones arrecerades, on formen platges, albuferes, etc.