Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte

Introducció

Les primeres civilitzacions

• Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i complexes.
• Molts poblats neolítics es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes.
• L’agricultura es va estendre per Mesopotàmia i Egipte.
• En aquestescivilitzacions també es va inventar l’escriptura i, gràcies a aquest fet, la humanitat va entrar en la Història.

1. Mesopotàmia, terra entre dos rius

1.1. Les primeres ciutats Estat

• A Sumer, vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeres ciutats Estat: Ur, Uruk, Lagaix i Eridu.
• La prosperitat agrícola i ramadera d’aquestes ciutats va permetre que una part de la població es dediqués a d’altres tasques: van néixer els comerciants i els artesans.
• Els sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els tributs i garantien l’ordre.
• El cap dels sacerdots tenia el poder religiós i polític de la ciutat.

1.2. Els primers Imperis

• Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis.
– Accad (III mil·lenni a.C.).
– Imperi Babilònic (vers el 1800 a.C.).
– Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.).
– Imperi Persa (segle VI a.C.).

1.3. L’origen de l’escriptura

• L’escriptura va sorgir a les ciutats mesopotàmiques vers el 3500 a.C.
• Els funcionaris i sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els impostos, etc., i van començar a fer anotacions per portar la comptabilitat.
• Els reis van utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis.
• També es van començar a escriure textos literaris i religiosos.

2. L’art mesopotàmic

2.1. L’arquitectura

• El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques.
• Es construïen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants.
• La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura van ser l’arc i la volta, amb els quals van construir temples i palaus imposants.

2.2. L’escultura

• En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i les representacionsdels reis (Gudea de Lagaix).
• Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o d’animals monstruosos.

3. Egipte, el Nil i el desert

3.1. El marc geogràfic

• La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu.
• A Egipte es distingeixen dues grans regions: el Baix Egipte, al delta del Nil, i l’Alt Egipte, una terra àrida on només és possible la vida a la zona regada pel riu Nil.

3.2. L’aprofitament de les aigües

• Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps.
• Per poder desenvoluparl’agricultura es van haver de controlar les crescudes del riu.
• Els egipcis van construir dics i canals per emmagatzemarl’aigua i distribuir-la per les terres del voltant, i així van augmentar la producció agrícola.
• El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i a les ribes hi van sorgir grans ciutats, com Memfis o Tebes.

3.3. Els avenços tècnics

• Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van desenvolupar el càlcul i la geometria, van establir un calendari de crescudes.
• També van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques.
• Als temples es feien les observacions astronòmiques i els càlculs matemàtics.
• L’any va ser dividit en 365 dies, i el dia, en 24 períodes.

4. L’Egipte dels faraons

4.1. El poder del faraó

• L’organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el faraó, que tenia un poder absolut.
• El faraó garantia l’ordre, la justícia i la defensa contra els enemics. El seu poder es fonamentava en el control i la direcció de les obres de canalització i irrigació de les terres.
• Per governar un territori tan extens, el faraó necessitava servidors fidels i eficaços.
• Els governadors, que, al seu torn, controlaven nombrosos funcionaris, feien complir les ordres del faraó.
• L’altre gran pilar del poder del faraó era l’exèrcit, del qual n’era cap suprem.

4.2. Els privilegiats

• Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els sacerdots constituïen la classe social més important de l’Antic Egipte, una veritable noblesa.
• Per atendre els nombrosos temples del país hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i administraven les terres del temple.
• Els escribes també gaudien d’una vida privilegiada, coneixien tots els secrets del càlcul i de la complexa escriptura egípcia.

4.3. El poble d’Egipte

• Els pagesos constituïen la majoria de la població; tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als nobles o als temples.
• També hi havia un abundant nombre de mercaders i d’artesans, que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraó, dels nobles o dels temples.
• Per sota de la resta de la població i en condicions pitjors hi havia els esclaus.

5. La religió egípcia

5.1. Els déus d’Egipte

• La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven molts déus.
• El déu més popular era Ra, déu del sol, al qual es va afegir Ammó, déu de Tebes.
• Fora del culte oficial, la gent adorava divinitats familiars i locals; eren molt supersticiosos i es protegien de la influència dels mals esperits amb amulets.
• Els déus habitaven als temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari.
• Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes.

5.2. La vida d’ultratomba

• La religió egípcia prometia una vida després de la mort.
• Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (el ka).
• Quan el cos es moria, el ka passava a la vida d’ultratomba, però per fer-ho, el cos havia de restar incorrupte (momificació).
• Amb aquesta finalitat, la família embalsamava el difunt, que després de 40 dies es convertia en una mòmia dissecada.
• Els difunts s’havien de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva vida terrenal.

6. El temple, residència dels déus

6.1. L’arquitectura egípcia

• L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia unes regles fixes i inamovibles.
• L’arquitectura egípcia era arquitravada, sense arcs ni voltes.
• Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats, escultures i pintures.
• Les grans construccions van ser temples i tombes i tendien al monumentalisme.

6.2. Els temples

• Tots els temples egipcis es van construir sobre un plànol semblant: avinguda d’esfinxs, obeliscos, pilons a l’entrada i recinte emmurallat, sala hipòstila i Santuari.
• Només el faraó i els sacerdots tenien accés al santuari del temple.

7. Les tombes egípcies

7.1. Com eren les tombes egípcies

• Les primeres tombes egípcies van ser unes construcccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes.
• De la superposició de les mastabes van nèixer les piràmides. Les més destacades són les de Keops, Kefrén y Micerí, a Gizeh.
• Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge, les entrades de les de les piràmides estaven camuflades.
• La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus.