Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)

Introducció

La Corona d’Aragó

• Al segle XII es va formar la Corona d’Aragó amb la unió del regne d’Aragó i dels comtats catalans.
• Durant el segle XIII i una bona part del XIV aquest regne va dur a terme una important expansió territorial.
• La monarquia va organitzar un poder equilibrat conegut com a pactisme.
• Es van crear els organismes de poder principals: les Corts, la Generalitat i el govern de les ciutats.
• A finals del segle XIV es va iniciar una greu crisi econòmica que provocà conflictes socials i polítics.

1. L’expansió militar del segle XIII

1.1. Les causes de l’expansió

• La derrota de Pere el Catòlic a la batalla de Muret va orientar un canvi geogràfic en l’expansió de la Corona d’Aragó. Es va dirigir cap al sud peninsular i vers la Mediterrània.
• Altres causes serien la decadència dels regnes de taifes després de la victòria cristiana de Las Navas de Tolosa (1212), els interessos de la burgesia catalana i de la noblesa aragonesa.

1.2. La conquesta de Mallorca i de València

• Els mercaders i els nobles catalans es van orientar cap a la conquesta de les illes Balears, perquè eren un regne musulmà ric, un bon centre de comunicacions i un refugi de pirates.
• El 1229 el rei Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca. Eivissa va ser conquerida una mica més tard, i Menorca ho va ser en temps d’Alfons III (1287), nét del rei Jaume I.
• La conquesta del regne de València va ser una iniciativa dels nobles aragonesos i dels ordes religiosos militars.
• El 1238 Jaume I va aconseguir la capitulació de la ciutat de València.

1.3. Els repartiments i el repoblament

• Un cop conquerides Mallorca i València, el rei Jaume I va fer el repartiment de les terres entre els organitzadors de la conquesta.
• A Mallorca una bona part de la població musulmana va morir durant la conquesta o en va emigrar. Aleshores l’illa es va repoblar amb emigrants catalans.
• A València la major part dels musulmans va restar al país i es van convertir en vassalls dels senyors que s’havien repartit les terres.
• La repoblació de València es va fer amb emigrants catalans, que es van instal·lar a la costa. L’interior el van repoblar aragonesos.

2. L’expansió per la Mediterrània

2.1. L’expansió mediterrània

• Els successors de Jaume I van iniciar una expansió militar i comercial per la Mediterrània.
• Pere el Gran va conquerir Sicília (1282). L’illa era un punt estratègic en les rutes comercials de la Mediterrània i també era una gran productora de blat.
• L’any 1323 Jaume II va conquerir l’illa de Sardenya.
• Per dur a terme aquestes conquestes els reis van disposar d’una bona flota marítima i d’un exèrcit de soldats mercenaris, els almogàvers.

L’expansió catalanoaragonesa i les rutes comercials a la Mediterrània (segles XIII-XV)

2.2. Les rutes comercials catalanes

• Aquesta política militar va rebre el suport dels mercaders catalans, valencians i dels mallorquins.
• Aquests van proporcionar naus i diners als reis perquè volien establir rutes comercials segures amb Itàlia, amb els regnes musulmans del nord d’Àfrica i amb l’Orient Pròxim.
• En aquestes rutes hi adquirien productes orientals (espècies, seda, perfums, etc.), que després venien a Europa i en treien grans beneficis.

2.3. Els Consolats de Mar

• El Consolat de Mar era un tribunal al capdavant del qual hi havia un cònsol o representant de la ciutat que tenia poder judicial per resoldre els problemes que sorgien entre mercaders.
• També representava els mercaders davant les autoritats.
• El primer dels consolats de mar es va crear a Barcelona el 1260 i aviat se’n van establir a totes les ciutats portuàries de la Corona.

3. Les activitats econòmiques i la societat

3.1. La població

• Al llarg dels segles XII i XIII la població de la Corona d’Aragó havia augmentat considerablement com a resultat de la prosperitat econòmica.
• La part més important de la població vivia al camp, però el desenvolupament comercial i artesà havia atret molta gent cap a les ciutats, que van experimentar un gran creixement.

3.2. Les activitats econòmiques

• L’agricultura va patir una gran expansió a partir del segle XIII gràcies a l’ampliació de la superfície conreada amb la rompuda de noves terres i amb la introducció de millores tècniques.
• A les ciutats l’activitat artesana era important, i els oficis s’agrupaven en gremis.
• El comerç era l’activitat més important i la base de la prosperitat econòmica medieval catalana.

3.3. Els grups socials

• La societat catalana era una societat feudal. Era formada per privilegiats i no privilegiats.
– Els privilegiats. La noblesa i el clero eren grans propietaris de terres i els estaments privilegiats. Representaven l’1,5 % de la població.
– Els no privilegiats. Els pagesos constituïen el 90 % de la població. Hi havia pocs pagesos lliures i la majoria estaven vinculats a la terra. Eren els pagesos de remença.
• Els habitants de les ciutats formaven un grup heterogeni.

4. L’organització de la monarquia

4.1. Una monarquia confederal

• La Corona d’Aragó es va organitzar com una confederació d’estats en què cada un mantenia les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis.
• La monarquia era l’única institució comuna de tots els regnes de la Corona. El rei s’havia de comprometre a respectar les lleis i els costums de cadascun.
• En les seves constants absències, el monarca nomenava un governador a cada regne perquè el representés. Acostumava a ser un membre de la família reial o de l’alta noblesa.

4.2. El pactisme

• El pactisme és un sistema de govern en el qual els reis havien de respectar les lleis, les institucions i els costums propis de cada territori.
• L’exercici del poder es basava en un equilibri entre el poder del rei i el de les institucions dels diversos territoris.
• Mitjançant el pactisme el monarca compartia el poder amb els grups més privilegiats.
• L’instrument més important de què es disposava per aconseguir aquest equilibri eren les Corts, que defensaven els interessos de la població urbana dels privilegiats.

4.3. La cort reial

• La cort reial estava formada pels familiars, els nobles, els clergues i els funcionaris que envoltaven el monarca.
• També en formaven part el Consell Reial, la Cúria, la Cancelleria i la Tresoreria.
• La cort era itinerant i viatjava d’un regne a un altre perquè el rei, encara que residia al Palau Reial de Barcelona, visitava sovint els altres regnes.

5. Les institucions de govern

5.1. Les Corts

• Les Corts eren les reunions dels representants dels privilegiats agrupats en dos braços, la noblesa i el clero, i d’un tercer grup format per la burgesia de les ciutats (braç reial).
• Formaven una oligarquia de la gent més rica i poderosa. Les va reunir per primer cop Jaume I i van ser estructurades per Pere el Gran el 1283.
• Les Corts elaboraven tres tipus de lleis: les constitucions, els capítols de cort i els actes de cort.

5.2. La Generalitat

• A partir del segle XIV a Catalunya es va crear una delegació permanent de les Corts que es va anomenar Diputació del General de Catalunya o Generalitat.
• Tenia la seu a Barcelona i posseïa atribucions pròpies: recaptava impostos, mantenia un exèrcit i una flota, i vigilava l’acompliment de les lleis o constitucions.

5.3. Els consells municipals

• A partir del segle XIII el poder municipal va deixar d’estar en mans de funcionaris del rei i va passar a mans d’uns representants escollits pels habitants de les ciutats.
•Jaume I va establir definitivament l’organització municipal de Barcelona, que estava formada per cinc consellers i una assemblea formada per cent ciutadans representatius (Consell de Cent).
• Els càrrecs de consellers i de diputats els va acaparar aviat la burgesia més rica, que va conformar una oligarquia municipal.

6. La crisi dels segles XIV i XV

6.1. La crisi demogràfica i econòmica

• L’any 1348 va arribar a Catalunya la Pesta Negra i produí la mort de gairebé la meitat dels catalans.
• L’elevada mortalitat i l’emigració de pagesos cap a les ciutats va comportar el despoblament rural, que quedessin molts camps sense conrear i molts masos abandonats.
• Molts senyors van veure com els seus ingressos minvaven i van reaccionar engrandint els dominis, augmentant els impostos senyorials i endurint les condicions de la pagesia (mals usos).

Evolució demogràfica als territoris peninsulars

6.2. Una nova dinastia: els Trastàmara

• Amb la mort de Martí I l’Humà l’any 1410 s’acabà el llinatge de la casa comtal de Barcelona.
• L’elecció del nou monarca es va fer al Compromís de Casp (1412), que va aplegar representants d’Aragó, València i Catalunya.
• Els compromissaris van votar la candidatura de Ferran d’Antequera, que va tenir el suport de l’Església i dels representants d’Aragó, València i Catalunya.

6.3. Els enfrontaments socials i polítics

• La revolta dels remences. L’any 1462, davant l’enduriment de les condicions de vida, els pagesos van aixecar-se contra els senyors. La revolta reivindicava la fi dels mals usos.
• L’enfrontament entre la Biga i la Busca. Es van enfrontar el patriciat ric i poderós, la Biga, i la resta del poble, la Busca. Lluitaven per controlar el govern de la ciutat de Barcelona.
• La guerra civil (1462-1472). El rei Joan II volia establir una monarquia autoritària i trencar el pactisme. Això va provocar un enfrontament amb l’oligarquia catalana i la guerra civil.

7. L’art gòtic a la Corona d’Aragó

7.1. L’arquitectura

• L’arquitectura gòtica catalanoaragonesa es caracteritza per l’ús de pilars i torres octagonals, i l’existència d’espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o tres naus de la mateixa alçada.
• El creixement econòmic de les ciutats als segles XIII i XIV va afavorir la construcció d’edificis relacionats amb el comerç, com les llotges i les drassanes.

7.2. L’escultura

• A Catalunya el desenvolupament de l’escultura gòtica va anar força deslligat de l’arquitectura.
• Va créixer l’ús d’escultures als retaules religiosos i als monuments funeraris.
• L’esplendor de l’escultura gòtica a Catalunya començà al segle XIV amb la construcció dels panteons reials al monestir de Poblet i de Santes Creus.
• Es va mantenir al segle XV gràcies a Pere Joan.

7.3. La pintura

• La pintura és l’art que exemplifica millor la riquesa, la sofisticació i el refinament de la societat catalana medieval.
• Va tenir el focus d’irradiació a Barcelona i després, al segle XV, a València.
• Els artistes catalans van seguir la tendència de les escoles europees. Primer va predominar la pintura lineal i al segle XIV Ferrer Bassa i els germans Jaume i Pere Serra reberen la influència italiana.