La Guerra Civil (1936-1939)

Introducció

La Guerra Civil (1936-1939)

• El conflicte entre els partidaris de les reformes i els seus opositors va esclatar el 1936, originant una Guerra Civil que va durar tres anys i que va finalitzar amb l’establiment d’una dictadura militar.

Eix cronològic de la Guerra Civil espanyola (1936-1939)

1. L’esclat de la guerra civil

1.1. L’aixecament militar

• Al juliol de 1936, un sector important de l’exèrcit va protagonitzar un cop d’Estat, al qual es van unir les organitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes, tradicionalistes, monàrquics…)
• Els sublevats van prendre els òrgans de govern d’algunes ciutats i van constituir juntes militars per a “restablir l’ordre” i acabar amb el Front Popular. Però el govern republicà va poder sufocar l’aixecament en zones estratègiques. Davant del clamor popular, el 19 de juliol, José Giral, nou cap de govern, va donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular, per frenar el cop.
• Espanya va quedar dividida en dues zones, cosa que va desencadenar la Guerra Civil: l’alçament va triomfar a les regions agrícoles i d’orientació política conservadora, i va fracassar a les grans ciutats i les principals regions industrials i obreres.

1.2. La internacionalització del conflicte

• La situació política europea el 1936 era molt tensa, des del sorgiment del feixisme italià i el nazisme alemany. Així, la Guerra Civil espanyola va assolir una gran dimensió internacional.
• La guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes:
– El sector sublevat va rebre el suport d’Alemanya i Itàlia i, en menor mesura, també de Portugal.
– La República va comptar amb el suport de la URSS i les Brigades Internacionals (voluntaris de diversos països).
• Per no agreujar la tensió europea, França i Gran Bretanya van impulsar una política de neutralitat (Comitè de No Intervenció) en la guerra espanyola.
• La “no intervenció” va perjudicar a la República, que es va trobar sense l’ajuda de les democràcies europees.

2. Les dues zones enfrontades

2.1. La zona republicana: guerra i revolució

• Al bàndol republicà hi van perviure dues posicions:
– Els sectors republicans i part dels socialistes i comunistes, que plantejaven, davant de tot, organitzar l’Estat per guanyar la guerra.
– Els sectors anarquistes i trotskistes, que eren partidaris de la revolució i prioritzaven les col·lectivitzacions i l’anticlericalisme.
• Però a partir de l’enfrontament armat entre les forces republicanes (fets de Maig de 1937), i de la formació del govern de Juan Negrín (amb forta influència comunista), es van imposar els que defensaven la tesi d’organitzar-se per vèncer.
• Evolució durant la guerra:
– Des del principi, es va iniciar la revolució social: es van formar Comitès i es va desfermar amb gran força l’anticlericalisme. Tot símbol aristocràtic, burgès o religiós va ser perseguit com a enemic.
– El setembre de 1936 es va formar un govern de coalició amb republicans, comunistes, socialistes i anarquistes, dirigit per Francisco Largo Caballero i es va crear un Exèrcit Popular.
– El 1937 tenen lloc els fets de Maig: va esclatar la divisió dins de les forces republicanes i es va produir un enfrontament armat a Barcelona.
– Com a resultat, Juan Negrín va formar un nou govern, sense presència anarquista i amb influència comunista.

2.2. La zona sublevada: una dictadura militar

• A la zona sublevada es va articular un nou Estat, sota la figura del general Franco, que va prendre molts aspectes del feixisme: partit únic, obediència cega al cabdill, menyspreu a la democràcia, exaltació de la violència i ideologia ultraconservadora.
– El nou Estat s’inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadurisme i en la preeminència del catolicisme.
• A més, a les zones ocupades pels sublevats es va desmantellar la legalitat republicana i es va iniciar una repressió sistemàtica contra tot tipus d’oposició.
– Un dels primers objectius de les autoritats “nacionals” era acabar amb les reformes republicanes.
– A les zones dominades pels franquistes es va institucionalitzar la persecució sistemàtica de les organitzacions del Front Popular i els seus representants.
– La repressió va afectar tots aquells que havien donat suport a la República i també a aquells que no manifestaven la seva adhesió al nou règim.

3. L’evolució bèl·lica

3.1. El desenvolupament del conflicte

• A finals de 1936 la República encara mantenia les ciutats industrials. La guerra va tenir diferents episodis:
– L’avanç cap a Madrid (novembre de 1936). L’estratègia dels sublevats era avançar des del sud cap a Madrid i prendre la capital. Els intents successius van fracassar i van canviar de front.
– La Batalla del Nord (abril-octubre de 1937). L’aviació alemanya va produir el bombardeig de Guernika i l’exèrcit franquista va ocupar Bilbao i altres zones del nord d’Espanya (Santander i Astúries).
– La Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938). El 1938, les tropes sublevades van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de Castelló, deixant Catalunya aïllada. Per impedir el progrés dels sublevats, el govern de la República va concentrar les seves forces a la Batalla de l’Ebre, però, després de durs combats, els republicans es van haver de replegar.
– El final de la guerra (febrer-abril de 1939). Després de l’ocupació de Catalunya (desembre-febrer 1939), només resistien Madrid i la zona centre. Un cop d’Estat va crear una junta a Madrid, que va intentar sense èxit negociar amb Franco. La guerra es va acabar l’1 d’abril.

Seqüència de la guerra: Juliol 1936 / Novembre 1936 /
Desembre 1937 / Juliol 1938 / Març 1939

L’entrada de les tropes franquistes a Barcelona

3.2. La vida a la rereguarda

• Les rereguardes van haver de patir els efectes de la guerra i a la zona republicana, a més, les conseqüències de la derrota.
Entre les alteracions de la vida quotidiana durant la guerra cal destacar:
– La manca d’aliments, que va provocar fam, desnutrició, mercat negre, etc.
– El bloqueig de l’activitat econòmica: manca de diner en circulació, encariment dels preus, treball obligat de les dones (per la manca d’homes), etc.
– Danys colaterals de la guerra: bombardeigs, destrucció, mortalitat, construcció de refugis, etc.
– Els efectes demogràfics: augment de la mortalitat, descens de la natalitat, moviments de la població (refugiats, exiliats), etc.
– La repressió políticosocial: assassinats i persecució, patrulles, venjances personals, etc.

3.3. Les conseqüències de la guerra

• Les conseqüències de la guerra van ser a llarg termini:
– Van morir més de mig milió d’espanyols. A aquesta xifra s’hi han d’afegir unes 470000 persones que es van exiliar a França, Amèrica Llatina i la URSS, davant de la repressió franquista.
Milers d’aquestes persones van participar en la resistència contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial. Alguns van ser confinats a camps de concentració.
– La imposició d’una dictadura militar que va posar fi a la tradició liberal i parlamentària del segle XIX.
– El trencament de la convivència entre vencedors i vençuts.