L’Imperi dels Àustries

Introducció

L’imperi dels Habsburg

• A principis del segle XVI, Carles I va ocupar el tron de la monarquia hispànica i va instaurar la dinastia anomenada d’Habsburg o d’Àustria.
• Carles I ostentà el títol d’emperador per la seva herència alemanya, però en el regnat del seu successor, Felip II, els territoris austríacs van quedar deslligats de la Corona espanyola.
• Amb els monarques del segle XVII, Felip III, Felip IV i CarlesII, l’imperi va començar una lenta decadència.

1. L’Imperi Universal: Carles I

1.1. Carles d’Habsburg, hereu d’un imperi

• Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (1516-1556) va acumular una gran herència:
– Per part materna (era fill de Joana de Castella, hereva dels Reis Catòlics) va heretar el regne de Castella, Navarra, la Corona d’Aragó, els territoris italians i les possessions americanes.
– Per part paterna (era fill del príncep alemany Felip d’Habsburg) va heretar els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.

1.2. Els problemes interns

• Carles I, educat a Flandes, va arribar a la Península el 1517, sense parlar castellà i envoltat de consellers flamencs.
• El 1520 va anar a Alemanya, enmig del malestar cada vegada més gran de la població, que va esclatar en diverses revoltes:
– La revolta de les Comunitats (1520-1521) va tenir lloc en diverses ciutats de Castella com a protesta dels gentilhomes, els artesans i els comerciants per la política econòmica.
– Les Germanies (1519) van esclatar a la Corona d’Aragó. Va ser una revolta d’artesans i de pagesos que demanaven l’accés als càrrecs municipals i la millora dels arrendaments del camp.

Comunitats de Castella / Germanies de València

1.3. Els conflictes exteriors

• La defensa de l’autoritat imperial i del catolicisme va fer que Carles I mantingués nombroses guerres:
– Es va enfrontar a França (1525-1544), el seu gran rival a Europa.
– Va mantenir una sèrie de guerres contra els turcs (1529-1541), que amenaçaven la zona del Danubi i el Mediterrani.
– Una part dels prínceps alemanys va donar suport a les posicions de Luter (protestantisme) i es van enfrontar a l’autoritat política de l’emperador.
– Es van iniciar llargues guerres de religió. Malgrat els èxits inicials, l’emperador va haver d’acceptar finalment, a la Pau d’Augsburg, la igualtat del catolicisme i del protestantisme.

2. L’Imperi Hispànic: Felip II

2.1. El govern de Felip II

• Felip II va regnar sobre un imperi en el qual els dominis americans van assolir la màxima expansió.
• Com que no era emperador, va poder governar per als interessos de la monarquia hispànica.
• El monarca s’encarregava personalment del govern des de Madrid, que va convertir en capital el 1561.
• El poder del monarca va augmentar i es va accentuar la centralització.
• Felip II va ampliar el sistema de consells amb la funció d’assessorar-lo.

2.2. La defensa de l’ortodòxia catòlica

• A la Península, Felip II va imposar l’esperit de la Contrareforma i la seva lluita contra el protestantisme.
• L’existència de molts conversos va propiciar encara més la persecució per motius religiosos. Amb aquesta finalitat es va impulsar l’actuació de la Inquisició.
• Els problemes més greus es van produir per la persecució dels moriscos granadins, als quals es va prohibir l’ús de la llengua i dels vestits i conservar els seus costums.
• Això desencadenà la Insurrecció de las Alpujarras (1567), que va ser sufocada després de tres anys de lluites.

2.3. La política exterior

• Felip II, per mantenir l’hegemonia política i imposar el catolicisme a Europa:
– Es va enfrontar als francesos i els va derrotar a la batalla de Saint-Quentin (1557).
– Per frenar l’expansió musulmana pel Mediterrani, va organitzar una gran flota aliada que es va enfrontar als turcs (batalla de Lepant, 1571).
– Contra Anglaterra, que donava suport als protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, va enviar una enorme flota, l’Armada Invencible (1588).
– La rebel·lió de Flandes (1568).
– L’annexió de Portugal (1580).

L’Imperi europeu dels Àustries: possessions de Carles I i de Felip II

Els terços de l’exèrcit de la monarquia hispànica

El Monestir d’El Escorial, construït per commemorar la victòria a la Batalla de Sant Quintí

3. Economia i societat hispànica al segle XVI

3.1. L’arribada de plara i d’or

• Durant el segle XVI es va produir una gran demanda de productes per a les noves terres d’Amèrica, un gran creixement del comerç, i una ingent aportació d’or i plata d’Amèrica.
• Aquesta situació no va millorar les condicions econòmiques i socials de la població.
• L’entrada d’enormes quantitats de metall preciós va provocar un efecte de pujada dels preus, que va fer disminuir el poder adquisitiu de les classes populars i va reduir el seu nivell de vida.

3.2. L’economia

• La demanda de productes agrícoles amb prou feines va poder ser coberta amb la producció dels regnes hispànics.
• La indústria artesana també va veure augmentar la demanda de productes, però la política de la monarquia va afavorir els exportadors de llana.
• El comerç va ser el sector que va experimentar un desenvolupament més gran.

3.3. La demografia

• Durant el segle XVI, la població dels regnes hispànics va augmentar, especialment a Castella.
• La població urbana era escassa i poques ciutats superaven els cinc mil habitants.

3.4. La societat

• El predomini social radicava en la noblesa, especialment en els títols de Castella i dels Grans d’Espanya.
• Juntament amb el clero, la noblesa acumulava un percentatge altíssim de les rendes i riqueses del regne i no pagaven impostos.
• Els no privilegiats eren majoritàriament pagesos, subjectes al pagament de tributs i tota mena d’obligacions: rendes senyorials, delmes, etc.
• A la societat espanyola hi havia grups diferenciats per la seva procedència ètnica o religiosa: els moriscos i els jueus conversos.

4. El segle XVII: el declivi de l’Imperi

4.1. Felip III: el govern dels privats

• Felip III, fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa política dels Habsburg espanyols. Va renunciar a exercir personalment les tasques del govern.
• Les tasques del govern van passar a mans de ministres omnipotents, els validos o privats.
• Felip III va tenir un regnat breu i pacífic. Va lliurar el govern al duc de Lerma, que va aconseguir mantenir la pau a l’exterior.
• A l’interior, el fet més rellevant va ser l’expulsió dels moriscos (1609), que va agreujar els problemes agrícoles.

4.2. Felip IV: la fi de l’hegemonia a Europa

• Amb Felip IV, Espanya va tornar a involucrar-se en els conflictes europeus. Les causes d’aquest canvi s’han de buscar en l’esclat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
• El comte-duc d’Olivares, privat del rei, era partidari de la guerra amb la qual pretenia mantenir l’hegemonia dels Habsburg a Europa. Malgrat algunes victòries inicials, aviat es van succeir les derrotes.
• La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra.
• A Catalunya les autoritats van demanar ajuda a França i la guerra es va allargar fins al 1652. La pau es va firmar amb França el 1659 (Pau dels Pirineus), però va significar el lliurament del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos.

Guerra dels Trenta Anys / Batalla de Montjuïc

4.3. Carles II: la fi de la monarquia dels Habsburg

• El regnat de l’últim rei dels Habsburg, Carles II, va constituir el moment més crític de l’imperi. Es van unir la pròpia incapacitat del rei, la corrupció dels validos, etc.
• Carles II va morir sense descendència, cosa que va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès (Felip de Borbó) o del candidat austríac (Carles d’Àustria).
• El triomf francès va suposar la fi dels Habsburg a Espanya.

5. La crisi social i econòmica del segle XVII

5.1. La crisi demogràfica

• El segle XVII es va caracteritzar per una forta recessió demogràfica, general arreu d’Europa, però greu als regnes hispànics.
• La població va registrar un retrocés important.
• Les causes són: el flux migratori al nou continent, les baixes ocasionades per les guerres, l’expulsió dels moriscos i les pestes i epidèmies ocorregudes entre 1601-1685.

5.2. La crisi econòmica

• L’agricultura va empitjorar la precària situació que arrossegava.
• La ramaderia va veure com es reduïa el nombre de caps de bestiar, a causa d’una sequedat molt gran de les pastures i de la destrucció provocada per diverses guerres peninsulars.
• La indústria i el comerç van patir una disminució profunda. La causa va ser la competència dels productes estrangers i l’escassa capacitat de compra d’una població arruïnada.
• Ni l’augment dels impostos ni les constants devaluacions de la moneda van poder salvar la Hisenda Reial, que es va declarar en fallida en diverses ocasions.

5.3. Els problemes socials

• El flux de riquesa que provenia d’Amèrica durant el segle XVI es va fer servir per consolidar un model social de tipus nobiliari en què els capitals es dedicaven a la compra de terres, cases, etc.
• Davant d’uns pocs privilegiats hi havia una enorme massa de població empobrida: els pagesos havien perdut les seves terres, els artesans s’havien empobrit, etc.
• No hi havia sectors que mantinguessin una vida digna com a producte del treball.
• Només els territoris perifèrics, especialment la Corona d’Aragó, marginats de l’aventura americana, no van notar tant la crisi.