L’Imperialisme (1870-1914)

Introducció

L’època de l’imperialisme

• Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat econòmica.

• Les grans potències es van expandir i van constituir enormes imperis colonials.

1. Factors impulsors de l’Imperialisme

1.1. L’Europa dominant

• L’últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar l’economia de les principals potències europees. Els canvis econòmics i tecnològics van facilitar l’expansió europea per Àfrica, Àsia i el Pacífic.

• Les innovacions tècniques, les noves formes d’organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment de la producció i del comerç, i una millora dels transports.

• Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seva superioritat tècnica, financera i militar.

• Els països més avançats van ocupar territoris a l’Àfrica i a l’Àsia, principalment, i van crear imperis colonials.

1.2. Les causes del colonialisme

• Els motius del procés van ser diversos:

– Econòmicament, es buscava nous mercats per vendre-hi els excedents i adquirir matèries primeres al millor preu possible.

– Demogràficament, Europa necessitava nous territoris per situar-hi el gran excedent poblacional que tenia. El creixement europeu va produir un excés de població que va provocar dificultats per trobar feina i tensions socials.

– Políticament, les potències europees aspiraven a augmentar el seu prestigi amb territoris nous. Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat a finals del segle XIX i l’expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees.

– Ideològicament, era molt comuna la creença en la superioritat d’algunes nacions, i en el dret que tenien d’imposar-se sobre altres pobles. Aquestes idees eren defensades pel nacionalisme conservador de l’època.

Migracions europees a finals del segle XIX

2. Conquesta, organització i explotació de les colònies

2.1. Exploració i conquesta

• A mitjan segle XIX, la cerca dels europeus de territoris on expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i d’exploracions geogràfiques.
• Britànics i francesos van realitzar les primeres expedicions. Van recórrer i cartografiar l’Àfrica central.
• Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament ràpida i fàcil.
• La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va resultar bastant dèbil.
• Els europeus van utilitzar les rivalitats internes entre les tribus i ètnies dels territoris ocupats per enfrontar-les entre si.

2.2. Organització colonial

• La colònia era organitzada per ser controlada i administrada per la metròpoli. Podem distingir tres classes de colònies:

– Colònies d’explotació. La metròpoli es va dedicar a l’explotació econòmica. No tenien govern propi i els europeus exercien en elles una política d’ocupació.

– Colònies de poblament. Eren colònies que rebien població blanca que emigrava per establir-se de forma permanent.

– Protectorats. Eren territoris que, després de l’ocupació europea, van mantenir l’organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi.

3. El repartiment del món

3.1. El repartiment d’Àfrica

• A partir de 1870 es va iniciar la colonització d’Àfrica. Va ser la més ràpida i brutal i va significar el domini total del continent.
• Els britànics i els francesos van tenir avantatge perquè tenien bases a l’Àfrica des del segle XVIII.
• Tots dos països van somiar amb la creació de grans imperis continus: de nord a sud, els britànics; d’oest a est, els francesos.
• Els enfrontaments entre potències van ser constants, i el 1885 es va convocar la Conferència de Berlín per establir les normes i les zones d’influència de cada potència sobre el continent.

Ocupaci´´o d’Àfrica / Conferència de Berlín

3.2. L’ocupació d’Àsia

• Àsia va ser ocupada tant per les potències europees occidentals, com per altres països que volien expandir-se, com Rússia, els Estats Units i el Japó.
• Els britànics es van annexar Birmània i es van enfrontar amb Rússia pel control de l’Afganistan. Més tard van ocupar Malàisia. França es va centrar a Indoxina.
• A la Xina, totes les potències colonialistes volien estar presents en un mercat tan important i, a través de les guerres de l’opi, van forçar l’obertura del comerç.

4. Els grans imperis colonials

4.1. Els grans imperis colonials

• Els principals imperis colonials van ser:

– La Gran Bretanya: posseïa l’imperi més gran, estructurat al voltant de les rutes marítimes i comercials. L’Índia era la “joia de la Corona”.

– França: es va establir al sud-est asiàtic, i al nord i centre d’Àfrica, on va competir amb la Gran Bretanya.

– Altres potències van ser Rússia, Alemanya i Holanda, i de fora d’Europa, els EUA i el Japó.

4.2. L’Imperi britànic

• A finals del segle XIX, Gran Bretanya posseïa l’imperi colonial més gran del món: de l’Índia a l’Àfrica. El seu objectiu era el control de les rutes comercials marítimes.

• La principal colònia d’explotació de Gran Bretanya va ser l’Índia. La seva conquesta s’havia iniciat al segle XVIII, per part de la Companyia de les Índies Orientals.

• No obstant, la monarquia va decidir fer-se càrrec de la colònia i la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l’Índia (1876).

4.3. L’Imperi francès

• El segon imperi colonial era el de França, que es va instal·lar a diferents llocs, però especialment a l’Àfrica del nord i al sud-est asiàtic.

• La seva competència amb l’Imperi britànic va ser enorme, sobretot a l’Àfrica.

4.4. Altres imperis europeus

• També posseïen territoris colonials molt importants uns altres països com Rússia, Holanda, Portugal i, en menor mesura, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Espanya.

4.5. Els Estats Units i el Japó

• Els Estats Units i el Japó van ser les dues úniques potències extraeuropees que van iniciar, a finals del segle XIX, una expansió colonial.

• Els Estats Units la van fer en dues direccions: cap al Pacífic i cap al Carib.

• El Japó, recolzat per la Gran Bretanya, va intervenir per aturar el progrés rus a la província xinesa de Manxúria, i va ocupar les illes Kurils, Corea i Formosa (Taiwan).

5. Les conseqüències de la colonització

5.1. La introducció d’avenços europeus a les colònies

• Les potències colonitzadores van introduir alguns avenços als territoris colonials: infraestructures, noves indústries, millores higièniques i sanitàries, lluita contra l’analfabetisme, etc.
– Hi van construir infraestructures (ports, carreteres, ferrocarrils), encara que per afavorir el control i l’explotació de la colònia per part de la metròpoli.
– Hi van conrear noves terres i van crear indústries, encara que ho van fer en benefici propi.
– La introducció de mesures higièniques i la construcció de nous hospitals van permetre la reducció de les epidèmies. Com a conseqüència, la mortalitat va baixar i la població va augmentar.
– Els europeus van construir escoles en un intent d’aculturació, d’imposar les formes de vida dels colonitzadors. També es va intentar imposar el cristianisme i les creences occidentals.

• Aquestes millores, malgrat tot, van ser contradictòries:
– Els avenços responien als interessos de les metròpolis (materials, polítics i ideològics).
– El descens de la mortalitat va trencar l’equilibri entre població i recursos (subalimentació).
– A les escoles s’ensenyava la cultura de la metròpoli. També es va intentar imposar la seva religió.

• El fenomen de l’aculturació va suposar una pèrdua d’identitat per als pobles colonitzats.

• Les conseqüències del procés de colonització van ser significatives:
– Canvis en les formes de vida i d’autoritat.
– Segregació entre colonitzadors i colonitzats.

5.2. Les transformacions econòmiques

• A les colònies s’hi van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors. La majoria de la població indígena va quedar sotmesa i les seves condicions de vida van empitjorar.

• Es van potenciar les grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli: cacau, cafè, cotó, fruites, etc.

• Els natius havien de treballar a les plantacions per subsistir, i a més havien de comprar aliments, perquè es va imposar una economia monetària i de mercat.

• L’artesania local es va arruïnar a conseqüència de la competència dels productes industrials importats des de la metròpoli, a preus barats i en grans quantitats.

5.3. Els canvis socials i culturals

• L’estructura social també va canviar com a resultat de la imposició dels nous models colonials.

• Les societats colonials eren el reflex d’una profunda segregació. Els funcionaris i els colons de la metròpoli solien viure en luxoses residències, en contrast amb la misèria dels indígenes.

• L’impacte de la cultura occidental va fer perdre la identitat a les cultures indígenes.