
Introducció
Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
(1919-1945)
• El període d’entreguerres s’estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona.
• És una de les èpoques més inestables política i econòmicament, tant a Europa com als Estats Units.
• Aquesta etapa va estar marcada per tres fets decisius: l’esclat de la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l’ascens de règims totalitaris.
• El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial. Es va produir per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.
1. Els feliços anys vint
1.1. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
• La Primera Guerra Mundial va beneficiar els Estats Units d’Amèrica (EUA). Durant aquest període va vendre una gran quantitat de productes als aliats i va patir pèrdues humanes reduïdes. En acabar la guerra, es va convertir en la primera potència mundial.
• La seva producció agrícola era molt elevada i la industrial representava el 44,8% de la producció mundial.
• A més, molts països d’Europa estaven endeutats amb els Estats Units com a conseqüència dels préstecs de guerra.

1.2. La prosperitat americana
• La dècada de 1920 va ser d’una gran prosperitat per als EUA: la transformació del procés de producció, gràcies a les noves fonts d’energia, les noves indústries, etc., i la millora del nivell de vida van comportar l’aparició de la societat de consum.
• L’expansió dels Estats Units es va basar en una profunda transformació en el procés de producció de béns, dominat per la innovació tècnica.
– El taylorisme i el fordisme van contribuir a incrementar la productivitat i a reduir costos.
– Es va iniciar l’era del consum de masses.
– La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la Borsa. L’eufòria borsària va generar una gran bombolla especulativa.
• El consumisme, com a base del model de vida americà, va passar a ser un somni per a milions d’emigrants de tot el món.
• L’economia dels països europeus, en canvi, estava en retrocés, especialment la d’Alemanya, que no podia pagar les reparacions de guerra. La situació va començar a millorar gràcies al Pla Dawes i als Acords de Locarno.




1.3. La crisi de superproducció
• La prosperitat no va beneficiar tothom per igual i es va produir una crisi.
• Els pagesos van ser els primers perjudicats ja que durant la Guerra Mundial s’havien endeutat per adquirir noves terres i màquines per augmentar la producció.
• Acabat el conflicte, les exportacions van disminuir i el mercat americà no podia absorbir tota la producció.
• Davant de l’augment de l’oferta, els stocks es van acumular, els preus van baixar i els camperols no van poder tornar els préstecs.
• A la indústria va passar un fenomen similar.
2. El crac del 29 i la Gran Depressió
2.1. El crac del 1929
• Els orígens de la crisi van ser la sobreproducció i l’especulació borsària, que va provocar un cicle de desconfiança entre els inversors. A la Borsa de Nova York es va iniciar una onada de venda d’accions que va generar que el seu preu caigués en picat.
– El 24 d’octubre de 1929 una gran onada venedora va afectar la Borsa de Nova York. La gran oferta d’accions va fer que el seu valor s’esfondrés, ocasionant el crac borsari del 29.



2.2. La Gran Depressió
• El crac de la Borsa va obligar els bancs a tancar per falta de fons. Així, també va disminuir el consum i la producció, i va augmentar l’atur. Des dels Estats Units, la crisi es va estendre a la resta del món.
– Molts inversors es van arruïnar i els ciutadans van acudir als bancs per retirar els seus diners. Aquests van haver de tancar. El crac de la borsa va precipitar la fallida de molts bancs.
– En pocs anys, es va produir una recessió econòmica generalitzada (Gran Depressió).
– El consum va disminuir i moltes fàbriques van tancar.
– Des dels Estats Units, la crisi es va propagar a la resta del món.



3. La lluita contra la crisi: el “New Deal”
3.1. La lluita contra la crisi: el “New Deal”
• El 1932 va guanyar les eleccions Roosevelt, que proposava un programa per afavorir la recuperació econòmica del país.
• Va ser l’anomenat New Deal, que defensava la intervenció de l’Estat per reactivar l’economia.
– Les mesures econòmiques que es van proposar eren ajudes a les empreses, destrucció dels stocks agrícoles acumulats, etc. L’Estat va establir un control sobre els bancs.
– Entre les reformes socials es va impulsar un gran pla d’obres públiques, una política de suport als preus agrícoles, etc.
• Es va produir un rellançament de l’economia nord-americana.




Documents
Més webs sobre aquest tema a Buxaweb
- L’economia d’entreguerres (1918-1939) a buxaweb.cat (ampliació)
- El crac de 1929 a buxaweb.com