Introducció
La cultura grecoromana
• La cultura que van crear els antics grecs i romans constitueix un dels grans patrimonis de la humanitat i és la base de la nostra cultura occidental.
• A Grècia van néixer la filosofia, el coneixement científic, els cànons artístics, els Jocs Olímpics i la democràcia com a forma de govern.
• Els romans, un poble eminentment pràctic, ens van llegar construccions arquitectòniques, obres d’enginyeria, legislació, concepció urbanística i, sobretot, la seva llengua.
1. La religió grega i la romana
1.1. El panteó grecoromà
• Els grecs van crear una religió amb un panteó de déus (politeista) i una mitologia, que després van ser adoptats pels romans.
• Aquesta religió, els seus mites i els seus déus han tingut una gran influènciaen l’art i en la cultura occidental dels segles posteriors.
• Els déus vivien com els èssers humans, formaven famílies, s’estimaven i es barallaven, però eren immortals, tenien poders enormes i controlaven les forces de la natura; no coneixien la fam ni la fatiga.
1.2. Culte privat i culte públic
• A Grècia, el culte privat tenia un paper molt important i estava dirigit pel pare de cada família.
• Cada ciutat era protegida per una divinitat a la qual es retia culte públic, amb sacrificis i processons.
• També hi havia els cultes panhel·lènics, reconeguts per totes les ciutats gregues.
• A Roma es retia culte als déus de la casa i de la llar (lars i penats), i també s’honorava els esperits dels avantpassats (manes).
1.3. Els oracles i els auspicis
• Els grecs i els romans eren molt supersticiosos i abans d’emprendre qualsevol acció important volien saber la voluntat dels déus.
• Els grecs consultaven els oracles, on una pitonissa responia, en nom d’Apol·lo, les preguntes que li feien les persones sobre el seu futur.
• A Roma hi havia diversos mètodes per consultar els déus; el més freqüent era la interpretació del vol dels ocells (auspicis) pels àugurs.
• Els déus també feien conèixer la seva voluntat enviant un senyal: eren els anomenats presagis i prodigis.
2. La cultura clàssica
2.1. El pensament racional
• Grècia és el bressol del pensament racional; va ser el primer lloc on es va intentar explicar els fenòmens més complicats per mitjà de la raó humana.
• Els éssers humans podien ser capaços de comprendre i explicar el món que els envoltava, sense haver de recórrer als déus.
2.2. Filosofia, ciència i dret
• Els filòsofs grecs van començar a buscar explicacions als grans interrogants de la vida per mitjà del diàleg i la reflexió.
• Alguns pensadors van començar a buscar les causes que regulaven l’origen i el funcionament de la natura (explicacions científiques).
• La gran aportació romana va ser el dret, que va tenir una gran influència sobre tota la legislació posterior.
2.3. El teatre
• El teatre va ser la gran creació literària del món grecoromà i ens ofereix dos grans gèneres: la tragèdia i la comèdia.
– La tragèdia mostrava els sentiments, els conflictes humans i la força de la passió.
– La comèdia recreava de manera satírica diversos aspectes de la vida quotidiana.
• Els grans autors tràgics van ser d’origen grec: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
• En el terreny de la comèdia va destacar el romà Plaute; les seves obres eren una crítica dura a la societat romana.
3. L’arquitectura grega
3.1. Una arquitectura arquitravada
• Els arquitectes grecs es van esforçar per crear espais per a la vida col·lectiva de gran bellesa i perfecció.
• Les dimensions eren reduïdes, pensades a la mesura de l’ésser humà.
• Els grecs no van utilitzar ni l’arc ni la volta. El disseny dels edificis es basava en la unió de columnes verticals i bigues horitzontals, que reben el nom de llinda o arquitrau.
3.2. Els ordres arquitectònics
• Els grecs identificaven la bellesa amb l’harmonia i la proporcionalitat; per això van crear els ordres o estils arquitectònics.
• Les maneres diferents de disposar els elements de la façana d’un edifici donen lloc als diversos ordres.
• Hi ha dos ordres principals, el dòric i el jònic; l’ordre corinti és una varietat del jònic.
3.3. Temples i teatres
• Els temples eren la residència dels déus i a l’interior no hi entraven els fidels. La planta era rectangular i al centre se situava la cel·la, on es guardava l’estàtua de la divinitat.
• Els temples podien estar envoltats per una columnata que constituïa el peristil; l’exterior es decorava amb escultures, situades al frontó i al fris.
• Els teatres són l’altra gran construcció pública de l’època grega; es construïen aprofitant els vessants de les muntanyes.
• Les grades tenien forma semicircular i una inclinació que els proporcionaven una acústica i una visibilitat perfectes; l’escena i l’orquestra eren situades a la part plana.
4. L’arquitectura romana
4.1. L’ús de l’arc i la volta
• Les construccions romanes van barrejar els elements arquitectònics grecs amb les tècniques apreses dels etruscs, com l’arc i la volta.
• També van fer servir la cúpula, que va donar als seus edificis una gran amplitud i grandiositat.
• En la majoria de construccions van utilitzar el maó cuit i una pasta semblant al ciment.
• En els edificis públics més luxosos aquests materials es recobrien amb tova pintada o de marbre.
4.2. L’urbanisme romà
• Les ciutats romanes tenien muralles i els carrers s’estructuraven formant ínsules, és a dir, illes de cases ordenades al voltant d’un pati central.
• Les ciutats estaven emmurallades i les travessaven dues artèries principals: el cardo (eix N-S) i el decumanus (eix E-W) que s’encreuaven en una plaça, el fòrum.
4.3. Les obres públiques
• D’entre les obres públiques romanes hem de destacar:
– Els edificis religiosos.
-Els dedicats a l’administració i al govern de l’Imperi.
– Els destinats a l’oci.
– Les vies de comunicació.
– Els monuments commemoratius.
5. L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
5.1. La recerca de la bellesa ideal
• L’escultura i la pintura buscaven la representació de la bellesa ideal i el moviment.
• Per això, van cercar les proporcions ideals del cos humà i van desenvolupar un joc de proporcions entre les diverses parts del cos, el cànon.
5.2. L’escultura
• En l’escultura de l’antiga Grècia podem distingir tres grans etapes:
– A l’època arcaica es representaven nois nus (kouroi) i noies abillades amb vestits (korai). El cos era tractat rígidament, en posició frontal.
– A l’època clàssica les escultures van guanyar agilitat i moviment i van donar als rostres una expressió serena.
– En el periode hel·lenístic, els cossos es retorçaven, el moviment s’exagerava i els rostres mostraven sentiments.
5.3. La ceràmica
• Els terrissaires grecs van ser artesans hàbils que van crear una gran varietat d’objectes.
• Moltes peces tenien boniques pintures que representaven tota mena d’escenes.
• Aquestes imatges ens han proporcionat una informació valuosa sobre la manera de vida dels grecs.
5.4. La pintura
• Tot i que sabem que molts edificis grecs eren decorats amb pintures, la majoria no s’han conservat.
• Gràcies a la conservació de la ceràmica podem conèixer la temàtica i algunes de les característiques de la pintura grega.
6. L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma
6.1. L’escultura: el realisme romà
• La majoria dels palaus i espais públics romans estaven decorats amb escultures que copiaven els models grecs.
• La innovació de l’escultura romana recau en el retrat, que representava un realisme molt gran, en contraposició amb l’idealisme dels grecs.
• També destaquen els relleus commemoratius que evocaven les gestes dels emperadors.
6.2. La pintura
• Els romans acostumaven a decorar els habitatges amb pintures murals.
• Els temes més representats eren els mitològics, les escenes de la vida quotidiana, els retrats, els paisatges i les construccions arquitectòniques de fantasia.
• Les pintures es feien amb la tècnica del fresc i es protegien amb una capa de cera que feia més vius els colors.
6.3. El mosaic
• Tant els grecs com els romans van fer servir els mosaics per decorar els terres i les parets dels palaus i de les cases.
• Als mosaics podien tenir una decoració geomètrica o figurativa.
• Entre la figurativa hi trobem els mateixos temes de la pintura.
Documentació
Webs sobre aquest tema a Buxaweb
- L’herència de la cultura clàssica a buxaweb.cat (ampliació)
BLOG BUXAWEB 