Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya

Introducció

Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya

• La Terra es troba dividida en una sèrie de zones climàtiques amb característiques determinades. El canvi d’una zona climàtica a una altra el determina la variació de la latitud.
• Aquests factors condicionen, en part, els diversos tipus de paisatges de la Terra. Els paisatges de muntanya són influïts per l’altitud.
• A Europa hi ha una varietat de climes i de paisatges molt àmplia.
• La Península Ibèrica, per la situació que ocupa al continent europeu, presenta algunes característiques particulars. A Espanya hi predomina un clima mediterrani càlid i sec en general.

1. Els paisatges de les zones climàtiques de la Terra

1.1. Paisatges de climes càlids

• Els paisatges de climes càlids són propis de la zona situada entre els tròpics de Càncer i Capricorn.
• Són fonamentalment tres:
– La selva: creix a la zona de clima equatorial, amb temperatures altes (a prop de 25ºC ) i pluges abundants tot l’any; la vegetació és exuberant, amb grans boscos.
– La sabana: està situada a la zona de clima tropical, amb temperatures altes tot l’any i pluges abundants a l’estiu; la vegetació principal la formen herbes altes.
– El desert: el clima és desèrtic, calorós i molt sec, i gairebé no té vegetació, en quedar allunyat de l’Equador. La sequedat de l’aire explica la calor del dia i el fred de la nit.

1.2. Paisatges de climes temperats

• Els paisatges de climes temperats (oceànic o atlàntic, mediterrani i continental) es donen entre les zones càlides i les fredes. Les temperatures i les pluges són moderades. Tenen quatre estacions ben diferenciades:
– L’hivern, en què aquestes zones queden sota la influència de la massa d’aire polar.
– L’estiu, en què la massa d’aire càlid afecta aquestes terres temperades.
– Es distingeixen també dues estacions intermèdies, la primavera i la tardor.

1.3. Paisatges de climes freds

• Els paisatges de climes freds, propis de les zones polars de tots dos hemisferis (l’Àrtic i l’Antàrtida) i a les serralades més altes de la Terra, tenen temperatures baixes i pluges escasses. Pràcticament no hi ha vegetació.
– Les zones polars estan poc poblades.
– A les altes muntanyes la vida hi és difícil i per això estan poc habitades i la població es concentra a les valls.

2. Climes i paisatges d’Europa

2.1. Europa, un continent petit

• Europa és una península situada a l’oest de la massa continental més extensa de la Terra, Euràsia, i per això està envoltada de mar. Limita al nord, amb l’oceà Glacial Àrtic; a l’oest, amb l’oceà Atlàntic, i al sud, amb el mar Mediterrani.
• Si la comparem amb altres continents, veiem que Europa és un continent petit.

2.2. La diversitat de climes i paisatges

• S’hi dóna una important varietat de climes i de paisatges, a causa de:
– La latitud: al nord hi ha clima polar i al sud, mediterrani, passant per la diversitat climàtica pròpia de les zones temperades. La major part del continent és situat en latituds mitjanes i, per tant, hi predominen els climes temperats.
– La influència del mar: en general suavitza les temperatures i provoca precipitacions. Les terres europees reben la influència marítima de l’oceà Atlàntic i del mar Mediterrani, i això origina temperatures suaus i precipitacions abundants en amples regions.
– El relleu: de les planes humides es passa a les elevades serralades que aïllen l’interior. El predomini de terres planes a la cara occidental afavoreix l’entrada d’aire humit i, doncs, de pluges.

2.3. Els paisatges temperats d’Europa

• Els paisatges d’Europa es corresponen amb els climes temperats i amb els climes freds.
• Ens podem trobar fins a cinc tipus diferents de paisatges:
– Paisatge oceànic o atlàntic: és característic de les costes occidentals d’Europa; presenta un clima suau i humit. Les temperatures són suaus i les pluges hi són abundants a causa dels vents de procedència atlàntica. Hi trobem boscos de fulla caduca (roures, faigs i castanyers) i amb prats.
– Paisatge mediterrani: és propi de les costes del Sud d’Europa; el clima és calorós i sec. Els estius hi són calorosos i secs. Els hiverns no són gaire freds i les pluges són abundants a la primavera i a la tardor. S’hi formen boscos de fulla perenne (alzines i pins), garrigues i estepes.
– Paisatge continental: és propi de l’interior; les temperatures són molt contrastades, altes a l’estiu i fredes a l’hivern i es fan més rigoroses cap a l’est. Les precipitacions cauen, sobretot, a l’estiu. Hi creixen boscos d’avets i de bedolls (taigà), boscos caducifolis i estepes.
– Paisatge polar: es localitza al nord d’Europa; el clima és rigorós i fred. A l’estiu, amb el desglaç, hi creixen arbustos i herbes (tundra).
– Paisatge d’alta muntanya de les serralades: el clima és fred i la vegetació es distribueix en pisos altitudinals.

2.4. Vegetació i fauna d’Europa

• La vegetació és diversa; hi trobem tundra, diversos tipus de bosc, estepa i espècies de muntanya.
– La vegetació natural del nord d’Europa és la tundra i més cap al sud hi trobem els boscos de coníferes.
– A la resta d’Europa la vegetació natural ha desaparegut de zones extenses a causa de la intensa acció humana.
• La fauna també s’ha vist modificada per la intervenció humana.
– Els grans mamífers (ós, llop, ant…) s’han reduït notablement.

3. Climes i paisatges d’Espanya

3.1. Característiques climàtiques de la Península Ibèrica

• Llevat del clima subtropical que es dóna a les illes Canàries i el de muntanya, la resta de climes d’Espanya són temperats, ja que es localitzen a la Península Ibèrica.
• El clima oceànic, el mediterrani, i el mediterrani continentalitzat són lleugerament diferents d’aquests mateixos climes a Europa, per les causes següents:
– La situació geogràfica de la Península, que es troba més a prop de la zona tropical que de la polar. La latitud és important: al nord, les temperatures són més suaus que al sud, i les pluges, més abundants.
– La influència que rep del mar a tota la perifèria, i la disposició del relleu, que aïlla l’interior. A les costes, el mar suavitza les temperatures i afavoreix les precipitacions.
– L’altitud mitjana, que és considerable; a mesura que es puja, les temperatures disminueixen i les precipitacions augmenten.

3.2. Una gran diversitat de climes

• Els climes que podem trobar a Espanya són:
– El clima oceànic o atlàntic: ocupa una franja estreta del nord de la Península.
– El clima mediterrani: s’estén al llarg d’una franja costanera a l’est i al sud de la Península i a les illes Balears.
– El clima mediterrani amb tendència continental: ocupa la zona central peninsular.
– El clima de muntanya: a les serralades.
– El clima subtropical: a les illes Canàries.

3.3. Els paisatges d’Espanya

• Els paisatges d’Espanya també són variats i hi trobem les formacions vegetals pròpies dels climes esmentats: boscos de fulla caduca i mediterranis, prats, estepa, alzinars, etc. Tots han estat transformats en un grau considerable per les activitats econòmiques de l’ésser humà.
• A Espanya podem trobar aquests cinc tipus de paisatges:
– El paisatge oceànic o atlàntic: es caracteritza per l’abundància de prats on pastura el bestiar boví, la dispersió de la població en pobles petits i les cases adaptades al clima humit i ennuvolat.
– El paisatge mediterrani: està molt poblat, tant per un tipus de poblament concentrat com dispers. Les cases es protegeixen de la calor de l’estiu. Els camps de conreu que l’ocupen a l’interior són de secà, i a la costa, de regadiu o d’hivernacle.
– El paisatge d’interior: ocupa planes extenses on es practica la ramaderia extensiva i l’agricultura de secà o de regadiu. Els boscos gairebé han desaparegut. La població viu concentrada en pobles grans i a llocs ben comunicats.
– El paisatge d’alta muntanya: poc poblat i comunicacions difícultades per l’orografia.
– El paisatge canari: excepte als cims, està molt humanitzat. L’ocupen terres de pastura i de conreu localitzades en terrasses, enarenados i jables, i també ciutats i infraestructura urbana.

4. Els paisatges de l’Espanya oceànica o atlàntica

4.1. El clima i la vegetació

• Els paisatges de l’Espanya oceànica o atlàntica són característics del nord i del nord-oest peninsular.
• El clima d’aquesta zona es troba sota la influència atlàntica: estius frescos i hiverns suaus, i pluges freqüents i abundants.
– Les temperatures mitjanes durant l’estiu gairebé no superen els 20ºC i es mantenen al voltant de 10ºC a l’hivern.
– Les pluges hi són molt freqüents i abundants durant tot l’any.
• La vegetació característica són els boscos de fulla caduca (roures, faigs, castanyers…). Actualment, a molts llocs, aquests boscos han estat substituïts per pins i eucaliptus. A les zones desboscades hi ha prats naturals, on pastura el bestiar vacú.

4.2. El poblament

• A la costa es concentren la major part de les vies de comunicació i les ciutats i els ports principals:
– Les ciutats es dediquen sobretot a la indústria i als serveis.
– Als pobles augmenta la importància del turisme.
• La població rural habita dispersa en cases de pagès, poblets petits o caseríos.

5. Els paisatges de l’Espanya mediterrània

5.1. El clima i la vegetació

• Els paisatges de l’Espanya mediterrània comprenen l’est i el sud peninsulars i les illes Balears.
• El clima és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus. Hi ha sequera a l’estiu, i a la tardor, pluges torrencials.
• La vegetació originària eren boscos d’alzines i d’alzines sureres, que han estat substituïts per pinedes. És abundant la muntanya baixa o garriga (matolls), i a les àrees més seques, l’estepa.

5.2. El poblament

• L’Espanya mediterrània és una zona molt poblada. Els habitants es concentren en ciutats i pobles grans. La xarxa de comunicacions és moderna.
• A les zones rurals l’hàbitat és dispers, sobretot on predomina el regadiu.
• Una de les activitats econòmiques principals de l’Espanya mediterrània és el turisme, però el gran nombre de construccions turístiques ha causat la degradació del paisatge de la costa.

6. Els paisatges de l’Espanya interior

6.1. El clima i la vegetació

• Els paisatges de l’Espanya interior són característics de la Meseta, Extremadura, la Depressió de l’Ebre i l’interior d’Andalusia.
• Els paisatges d’interior tenen un clima mediterrani amb tendència continental , amb estius secs i calorosos i hiverns freds. Les precipitacions són escasses per la llunyania del mar i la disposició del relleu.
• La vegetació està adaptada als hiverns durs. En destaquen les deveses (amb alzines) i les pinedes, i grans extensions seques amb una estepa molt pobra.

6.2. El poblament

• El territori és generalment pla i poc poblat:
– La facilitat de les comunicacions ha permès el desenvolupament de la indústria i els serveis, principalment a les ciutats.
– L’hàbitat rural es troba concentrat en pobles petits o de dimensions mitjanes. A Andalusia també es dóna poblament dispers en cortijos. Moltes zones rurals s’han despoblat i s’ha produït un envelliment de la població, però algunes s’han revitalitzat amb el turisme rural.

7. Els paisatges d’alta muntanya

7.1. El clima i la vegetació

• El paisatge d’alta muntanya domina els cims de les serralades més altes: Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Sistema Ibèric i Serralades Bètiques.
• Aquestes zones tenen un clima d’alta muntanya, amb hiverns llargs i freds i estius frescos i curts. Les precipitacions són abundants, amb molta neu a l’hivern.
• La vegetació es troba escalonada en pisos altitudinals, a causa del fet que les temperatures i les pluges de muntanya varien segons l’altitud. De baix cap a dalt, hi trobem successivament boscos mediterranis, boscos caducifolis, boscos de coníferes, landes (matolls) i prats.

7.2. El poblament

• A causa del relleu abrupte, les zones d’alta muntanya són poc poblades i les comunicacions són difícils. La població viu dispersa en cases de pagès o en petits pobles disseminats pel territori.
• Les activitats econòmiques principals són la ramaderia, l’explotació forestal i el turisme.

8. El paisatge de les Illes Canàries

8.1. El clima i la vegetació

• El paisatge de les illes Canàries és dominat per elements relacionats amb el seu origen volcànic.
• El clima de les Canàries és subtropical àrid, amb temperatures altes tot l’any; les pluges hi són escasses i irregulars. L’escassetat de precipitacions, unida al tipus de sòls volcànics, explica l’absència de rius.
• A causa de la sequedat del clima, la vegetació és poc abundant, però té un gran nombre d’espècies endèmiques (que són pròpies de les illes Canàries).

8.2. El poblament

• El poblament es concentra, sobretot, a la costa, i també té bones vies de comunicació. La zona de la costa de les illes Canàries està molt poblada. Hi trobem des de pobles petits fins a grans ciutats.
• L’hàbitat rural es caracteritza per la presència de petits pobles, tant de forma dispersa com concentrada, i és el més nombrós.
• L’activitat econòmica principal de les illes Canàries és el turisme, que ha afavorit el creixement de moltes ciutats i pobles canaris.