Introducció
La monarquia autoritària
• Al segle XV, es va iniciar una recuperació econòmica que va permetre un augment de la població.
• Els intercanvis comercials van afavorir el desenvolupament de la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot això va anar configurant el capitalisme comercial.
• Els monarques es van beneficiar de l’ascens econòmic de la burgesia i es van imposar sobre la noblesa. La monarquia feudal va donar pas a l’autoritària.
• A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics van crear l’Estat modern als regnes hispànics.
1. L’Europa del segle XV
1.1. El creixement demogràfic i econòmic
• La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la recuperació dels camps i els conreus van permetre un creixement continuat de la població.
• Una demanda més gran va impulsar l’augment de la producció agrícola.
• Paral·lelament, les rutes marítimes van tornar a reprendre la seva activitat.
• El desenvolupament del comerç va comportar un augment de la producció artesana i el creixement de les ciutats que eren centres comercials o ports importants.
1.2. L’ascens de la burgesia
• La conseqüència del creixement del comerç i de les activitats manufactureres va ser l’acumulació de grans beneficis a mans de la burgesia.
• El poder econòmic de la burgesia es basava en la possessió de capital, que invertia en activitats productives.
• D’aquesta manera es va iniciar el capitalisme comercial.
1.3. L’enfortiment de la monarquia
• La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i el dels burgesos de les ciutats.
• Durant el segle XV, a diversos països europeus, els reis es van proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits.
• Es va consolidar un nou model d’organització del poder: la monarquia autoritària.
2. La monarquia dels Reis Catòlics
2.1. La unió de Castella i Aragó
• El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran d’Aragó i la princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella.
• Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó. Aquell any, Isabel es va imposar com a reina de Castella.
• La unió dels territoris castellà i aragonès no va comportar la seva unificació en un únic regne, sinó que va ser només una unió dinàstica.
• En les seves relacions amb els altres Estats, els Reis Catòlics van actuar sempre conjuntament en nom dels seus dos regnes.
2.2. L’expansió territorial
• Els Reis Catòlics van voler unir la resta dels territoris peninsulars sota la seva corona i per això van dur a terme una política d’expansió territorial:
– Van conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte musulmà a la Península.
– El regne de Navarra va ser envaït per un exèrcit castellà. El 1515 va quedar incorporat a Castella però va conservar les lleis i les institucions.
– Els Reis Catòlics van desenvolupar una política d’enllaços matrimonials amb Portugal.
2.3. La política exterior
• Els Reis Catòlics també van desenvolupar un paper important en la política europea i van orientar la seva política internacional en dues direccions:
– La primera va ser la conquesta del regne de Nàpols. Així es pretenia frenar les ambicions expansionistes franceses. També es van ocupar places del nord d’Àfrica per frenar els barbarescos.
– La segona s’orientava cap a l’Atlàntic i va establir les bases del futur imperi castellà. L’expansió atlàntica es va iniciar amb la consolidació de la seva sobirania sobre les illes Canàries.
3. L’articulació de la nova monarquia
3.1. La consolidació del poder reial
• El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària, sobretot a Castella.
• Ferran i Isabel es van proposar imposar als seus estats l’autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder.
• A la Corona d’Aragó, les institucions medievals van seguir vigents, però es va instituir la figura del virrei, representant del monarca a cada territori de la Corona.
• A Castella la monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions.
3.2. La monarquia autoritària a Castella
• Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d’anarquia i desordre.
• Per posar fi a aquesta situació, es va crear la Santa Hermandad (1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals.
• Les corts van mantenir el seu caràcter consultiu. Es van crear un sistema de consells, formats per juristes escollits i pagats pel rei.
• També es va crear un exèrcit professional i permanent.
• Es va crear l’Audiència Reial i es va instituir la Comptadoria Reial d’Hisenda.
3.3. La uniformitat religiosa
• La uniformitat religiosa es va convertir també en un objectiu de la nova monarquia dels Reis Catòlics.
• Es va instar els jueus a convertir-se, i els que no ho van fer foren perseguits i expulsats d’Espanya el 1492.
• Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans el manteniment de la seva religió i dels seus costums.
• Però a partir de 1499, el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l’aparició dels moriscos (musulmans batejats).
• Per controlar el manteniment de l’ortodòxia catòlica i vigilar els conversos, els Reis Catòlics van instituir una altra vegada el Tribunal de la Inquisició (1478).
4. L’organització econòmica i social
4.1. Castella: una economia ramadera
• Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina.
• La llana castellana va continuar sent el producte d’exportació principal.
• La monarquia va protegir els interessos ramaders, per la qual cosa es van promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta, l’organització que aplegava els ramaders castellans.
• L’economia castellana va rebre l’impuls més gran a partir de la colonització d’Amèrica.
4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó
• La crisi de la baixa Edat Mitjana va delmar la població de la Corona d’Aragó i va debilitar la seva economia.
• Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar una sèrie de mesures per revitalitzar l’economia dels seus regnes.
• Va voler posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya, decretant la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va abolir alguns drets feudals al camp.
• A Catalunya es van promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures.
• A Aragó va continuar el predomini de l’agricultura i es va reforçar el règim senyorial.
4.3. Els grups socials
• La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i posseïen la major part de la terra i dels ramats.
• La noblesa va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució de la primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herència al primogènit.
• La majoria de la població la integraven pagesos sense terres.
• A les ciutats es va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats comercials i artesanals.
5. L’Humanisme i el Renaixement a Espanya
5.1. L’Humanisme espanyol
• L’arribada de la impremta a Espanya va tenir lloc a finals del segle XV.
• L’esperit humanista va estar representat a Espanya per figures com el gramàtic Antonio de Nebrija, que va renovar els mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques.
5.2. Els estils arquitectònics
• L’arquitectura del Renaixement espanyol, que es va iniciar a principis del segle XVI, es va desenvolupar en tres fases:
– Estil plateresc. Es basava en la introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics.
– Estil classicista. Va introduir els models arquitectònics clàssics, com columnes, llindes i frontons.
– Estil herrerià. Es caracteritzava per l’absència decorativa, les línies rectes i els volums cúbics, que donen lloc a una arquitectura nua, sòbria i geomètrica.
6. L’escultura i la pintura renaixentistes a Espanya
6.1. Una escultura espiritualista
• Els escultors espanyols van destacar per la intensitat amb què van plasmar els sentiments religiosos, buscant la representació de l’espiritualitat més que no pas la bellesa.
• Els escultors van treballar sobretot els retaules, els monuments funeraris i les imatges religioses.
6.2. La pintura
• La pintura espanyola estava profundament orientada cap a la religiositat, i els temes profans i mitològics resultaven escassos.
• El primer pintor castellà que va mostrar influències renaixentistes italianes va ser Pedro Berruguete (segle XV).
• Al segle XVI van sorgir pintors com Luis de Morales i Alonso Sánchez Coello, influïts per l’italià Rafael.
6.3. El Greco
• El gran geni de la pintura renaixentista a Espanya va ser Domínikos Theotokópoulos, anomenat El Greco.
• A la seva obra va mostrar unes figures tortuosament allargades i d’aparença fantasmagòrica.
• El seu estil era dramàtic i buscava l’expressió de sentiments, que s’evidenciava en la utilització de colors freds i en la complexitat de les composicions.
Documents
Més webs sobre aquest tema a Buxaweb
- La monarquia autoritària: els Reis Catòlics a buxaweb.cat (ampliació)
BLOG BUXAWEB 