L’economia espanyola

Introducció

L’economia espanyola

• Espanya està integrada a la Unió Europea. L’esforç de l’economia espanyola per aproximar-se a les xifres europees ha estat el gran repte de la democràcia i la política econòmica d’Espanya.
• Espanya era un dels països de la UE que tenia la renda més baixa i, per aquest fet, des que va ingressar a la Unió ha rebut ajudes econòmiques.
• Tal com s’esdevé als altres països de la UE, la riquesa d’Espanya prové bàsicament de les activitats terciàries o de serveis.

1. L’agricultura i la ramaderia a Espanya

1.1. El sector primari a Espanya

• Tradicionalment el sector primari ha estat el més important de l’economia espanyola.
• Des de mitjan segle XX, i com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i els serveis, ha perdut pes econòmic.

1.2. Principals conreus

• Els conreus més importants són:
– Cereals. Destaquen l’ordi, el blat i el blat de moro.
– Olivera i vinya.
– Fruiters. Cal distingir entre els cítrics i els no cítrics.
– Flors. És un conreu en expansió.
– Hortalisses d’hivernacle. Per mantenir la producció de verdura fresca al llarg de l’any és necessari conrear hortalisses d’hivern.

1.3. Principals regions ramaderes

• Les regions ramaderes principals són la franja cantàbrica, Catalunya, Aragó, Navarra, el nord de la Comunitat Valenciana, la Meseta i Andalusia.
– La franja cantàbrica està especialitzada en bestiar boví, per a la producció de llet i carn.
– Catalunya, Aragó, Navarra i el nord de la Comunitat Valenciana concentren bestiar porcí, boví i animals de granja, per a la producció de carn, llet i ous.
– A gairebé tota la Meseta, el bestiar oví és el més generalitzat. La part central i occidental de les dues submesetes estan especialitzades en bestiar boví, orientada a la producció de carn i llet.
– Andalusia és una regió ramadera on predomina la cria de bestiar oví i porcí.

1.4. La integració d’Espanya a la política agrària comunitària

• La integració d’Espanya a la Unió Europea ha suposat principalment:
– Una oportunitat i un esforç per modernitzar les explotacions agràries.
– Ajuts financers importants i un gran mercat per als productes espanyols.
– L’entrada al mercat espanyol de productes de la UE amb els quals cal competir.
• Espanya ha rebut ajudes financeres. Però la incorporació a la UE de països més pobres i amb un important sector agrari comportarà una reducció de les subvencions.

2. Els paisatges agraris a Espanya

2.1. Tipus de paisatges agraris

• A Espanya s’hi distingeixen quatre dominis climàtics que es corresponen amb quatre tipus de paisatges agraris:
– El paisatge agrari continental o d’interior és el propi de l’interior peninsular. Hi predomina l’agricultura de secà i la ramaderia ovina, malgrat que les hortes dels grans rius es dediquen a regadiu.
– El paisatge agrari atlàntic ocupa el nord de la Península. Hi predomina la ramaderia bovina i es caracteritza també per una explotació forestal en què el bosc caducifoli ha estat substituït per eucaliptus i pins i per una agricultura que ocupa poca extensió i conrea blat de moro, patata, etc.
– El paisatge agrari mediterrani s’estén per tota la costa. Es caracteritza per una agricultura de fruites, hortalisses i flors, i una ramaderia porquina i avícola intensiva, que es cria en granges.
– El paisatge agrari de les illes Canàries està condicionat pel relleu abrupte i l’escassetat d’aigua. Quan es pot disposar d’aigua apareixen terres fèrtils que produeixen hortalisses (tomàquets, cebes), plàtans, fruits tropicals i tabac.
• Tanmateix, noves tècniques agrícoles, les demandes del mercat i les normes de la UE estan modificant aquests tipus de paisatge.

3. La pesca a Espanya

3.1. Espanya, una potència pesquera

• Espanya és una potència pesquera mundial, perquè les seves captures tenen un gran valor comercial, la seva flota és nombrosa i competitiva, i el sector pesquer té una gran capacitat empresarial i disposa i disposa de mà d’obra qualificada.

3.2. L’expansió i la crisi del sector pesquer

• Amb la Llei de renovació i protecció de la flota pesquera del 1961 i fins a la dècada de 1970, la flota pesquera espanyola va assolir un gran desenvolupament: va modernitzar la seva flota, amplià els caladors i multiplicà les captures.
• Actualment, el sector pesquer espanyol s’enfronta a una crisi a causa de factors diversos:
– L’esgotament dels caladors més pròxims.
– Els països on Espanya fa la pesca d’altura limiten les captures.

3.3. La pesca espanyola a la Unió Europea

• Inicialment s’esperava que el fet de ser membre de la Unió Europea afavorís el sector pesquer espanyol, però no ha estat així per diverses raons:
– La capacitat de captures dels països comunitaris ja era excessiva en relació amb els recursos disponibles. La Unió Europea regula la pesca limitant les captures.
– La política d’obertura total del mercat fa que els pescadors europeus hagin de competir amb els d’altres països.
– Les ajudes econòmiques concedides han estat per renovar la flota. En el cas d’Espanya comportava adoptar vaixells més petits i perdre capacitat pesquera.
– Espanya confiava millorar els seus acords amb tercers països, però les negociacions són difícils per l’esgotament dels caladors.

3.4. Les regions pesqueres

• Les regions pesqueres principals d’Espanya són:
– Nord-oest (costes gallegues).
– Cantàbrica (litoral cantàbric).
– Mediterrània (costes mediterrànies).
– Sud-atlàntica (litoral atlàntic andalús).
– Canària (illes Canàries).

4. Mineria, energia i construcció a Espanya

4.1. La mineria a Espanya

• Espanya ha estat un país amb recursos miners i amb grans reserves. La seva explotació va començar ja a l’Antiguitat.
• Al segle XIX, com que no tenia una demanda industrial pròpia que en fes rendible l’explotació, Espanya es va convertir en el país europeu que exportava més mineral, cosa que portà a un esgotament dels millors jaciments.
• La producció minera actual resulta escassa i insuficient per cobrir la demanda de la indústria espanyola, de manera que la importació de minerals d’altres països ha esdevingut una necessitat inevitable.

4.2. L’energia a Espanya

• Espanya és deficitària en fonts d’energia i per això és necessari importar-ne algunes, com per exemple el petroli i el gas.
• Les fonts d’energia amb què compta Espanya actualment són el carbó, l’energia nuclear, l’energia hidràulica i les energies alternatives (solar i eòlica).
• El consum d’energia a Espanya es pot veure frenat perquè les reserves energètiques utilitzades fins ara són limitades.
• Els grans problemes energètics que es plantegen a Espanya són:
– El creixement del consum energètic causat per l’augment de la població, pel creixement de les zones urbanitzades o l’expansió econòmica i industrial.
– La dependència energètica d’Espanya en relació amb uns altres països, produïda per la manca de fonts d’energia. En no disposar de jaciments de carbó de qualitat, petroli i gas natural, ha de comprar-los a l’exterior.
• Per resoldre aquests problemes cal consumir menys energia i crear aparells, màquines i mitjans de transport que l’aprofitin més bé.

4.3. La construcció a Espanya

• La construcció és un sector clau per a l’economia espanyola.
• Des dels anys 1980 hi ha un creixement constant de l’obra pública (equipaments i infraestructures)
• A partir dels anys 1990 la construcció d’habitatges es converteix en el motor del sector, degut a factors demogràfics (augment de la població jove i arribada d’immigrants) i socials (increment de llars) i a la facilitat d’obtenir una hipoteca. Entre 1998 i 2007, els treballadors del sector van arribar al 12,1% de la població total ocupada.
La gran demanda de vivendes va generar una “bombolla immobiliària especulativa“, amb una alça constant dels preus i l’obtenció de ràpids i grans beneficis per a les immobiliàries.
• La crisi financera del 2007 ha afectat de ple el sector: els bancs van tallar la concessió de crèdits per a la compra d’habitatges. A més a més, des del 2010, les administracions han retallat les inversions en obra pública.

5. La indústria a Espanya

5.1. El desenvolupament de la indústria a Espanya

• El desenvolupament industrial espanyol va començar al segle XIX, amb un cert retard respecte d’altres països de l’Europa occidental.
• A la segona meitat del segle XX s’assolí un creixement i una expansió notables de l’activitat industrial i es va estendre a nous territoris.
• La crisi del petroli (1973) va arruïnar les indústries poc productives o antiquades i l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea obligà a una reconversió industrial, amb la introducció de noves tecnologies.

5.2. Principals sectors industrials

• Segons el volum de la seva producció i el nombre de treballadors que presenten, destaquen els següents sectors d’activitat:
– Indústria siderúrgica (en recessió).
– Indústria metal·lúrgica de transformació.
– Indústria naval (afectada).
– Indústria de l’automòbil (molt ben implantada).
– Indústria química.
– Indústria alimentària (a tot el país)
– Indústria d’alta tecnologia.
– Altres sectors: destaquen, a més, els sectors tèxtil, del cuir i del calçat, com també el paper i les arts gràfiques.

5.3. Espanya dins la xarxa industrial europea

• El teixit industrial espanyol està molt relacionat amb les grans àrees urbanes i amb la xarxa de comunicacions.
• La indústria espanyola es concentra a quatre grans àrees industrials (Catalunya, Madrid, el País Basc i la Comunitat Valenciana) i uns quants nuclis industrials (Saragossa, Gijón, Sevilla, Vigo…).
• Aquestes concentracions arriben a formar eixos industrials que uneixen entre si les àrees i els nuclis importants. Destaquen l’eix de l’Ebre i l’eix del Mediterrani.
• La Unió Europea ha finançat infraestructures de transport i comunicacions que connecten el teixit industrial espanyol al propi territori i amb les xarxes industrials europees.
• Espanya ocupa una posició discreta dins la xarxa industrial europea.

6. Comerç, transports i comunicacions a Espanya

6.1. El comerç espanyol i la Unió Europea

• L’activitat comercial espanyola es desenvolupa sobretot en l’àmbit de la Unió Europea. Està afavorida per les normes comunitàries, la lliure circulació interna i la moneda comuna, l’euro.
• La balança comercial espanyola és negativa, però la balança de pagaments és positiva:
– Balança comercial negativa: els productes que es compren a uns altres països valen més que els productes que es venen.
– Balança de pagaments positiva: gràcies als ingressos del turisme, les inversions estrangeres, etc.

6.2. Xarxa de transports i comunicacions

• S’han fet grans inversions per modernitzar la xarxa de transports i de comunicacions.
• Xarxa de carreteres. Des de fa dècades, és la infraestructura de transport que ha rebut més renovacions i millores. El transport per carretera, però, té els inconvenients d’una densitat molt elevada a alguns llocs que origina congestions als desplaçaments quotidians i provoca una elevada contaminació i molts accidents.
• Xarxa de ferrocarrils. La inversió en infraestructures ferroviàries és la gran aposta per als propers anys per millorar el transport per ferrocarril i fer-lo competitiu. Està en procés de millora. Hi destaquen les inversions en l’alta velocitat (AVE).
• Transport marítim. S’utilitza per al comerç exterior i el tràfic de passatgers i de mercaderies. Facilita la circulació de viatgers a les illes, a Ceuta i a Melilla. S’estan realitzant inversions en infraestructures i equipaments portuaris.
• Transport aeri. El seu desenvolupament a Espanya és cada vegada més gran i obliga a grans inversions per al millorament dels aeroports i de les aeronaus.

7. El turisme a Espanya

7.1. El model turístic espanyol actual

• A Espanya, el turisme es va convertir en un fenomen de masses a partir del 1960. Es tractava d’un turisme estranger, de sol i platja.
• A les últimes dècades s’ha afegit el turisme interior espanyol, que ha suposat un augment de les ofertes i de les activitats turístiques.
• Es manté el model de turisme basat en unes vacances massives a preus assequibles a causa de l’acció dels tour operators, que aconsegueixen unes tarifes molt baixes.
• Malgrat que el turisme predominant és el d’estiu, també s’aprecia un lent increment del turisme de temporada baixa, el turisme rural i el cultural.

7.2. Procedència i destinació del turisme exterior

• Els principals punts de procedència del turisme exterior que visita Espanya són el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, els Estats Units i Portugal.
• Les destinacions turístiques preferides són Catalunya, Canàries, les Illes Balears, Andalusia i la Comunitat Valenciana.

7.3. Infraestructura hotelera

• La major oferta d’hotels i hostals se situa a les Illes Balears i Catalunya, on hi ha una major concentració de places hoteleres, seguides d’Andalusia, les Canàries i la Comunitat Valenciana.
• Això ens indica que la distribució dels establiments hotelers encara respon al model de turisme massiu exterior.

7.4. Turisme interior i mobilitat temporal

• Actualment, els serveis vinculats al temps lliure impliquen una gran mobilitat de la població del propi país.
• Actualment s’han introduït noves formes de lleure en els costums dels ciutadans espanyols: esports d’aventura, esquí, golf, turisme rural…
• Aquestes activitats comporten desplaçaments que generen, al seu torn, altres serveis com els vinculats al transport i a l’hostaleria.

Documents

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

L’economia espanyola a buxaweb.cat (ampliació)