Introducció
Renaixement i Reforma
• L’Humanisme reivindicava l’herència cultural i artística de l’antiguitat grecoromana i situava l’ésser humà al centre de les seves reflexions.
• La paraula Renaixement es va crear per evidenciar l’inici d’un temps nou.
• Un esperit crític renovat va impregnar el món de les creences: es va difondre una religiositat més personal i es va criticar la corrupció i els abusos de l’Església.
• Això va donar origen a la Reforma, un moviment religiós que va dividir l’antiga Europa cristiana en protestant i catòlica.
1. L’Humanisme
1.1. Una nova manera de pensar
• Les característiques principals de l’Humanisme són:
– El rebuig a la mentalitat medieval centrada en la idea de Déu i l’exaltació de l’ésser humà, considerat com l’únic ésser proveït de raó i lliure.
– La inspiració en la cultura grecollatina.
– L’interès i la curiositat per la ciència i el progrés tècnic.
– La utilització de les llengües vernacles com a vehicle de transmissió cultural en substitució del llatí i el grec.
1.2. L’expansió de l’Humanisme
• Des de mitjan segle XV, la invenció de la impremta va facilitar la difusió de les idees humanistes.
• Les acadèmies van ser les grans impulsores del pensament humanista i van centrar els seus estudis en la llengua, la literatura i la filosofia.
• Les universitats van tenir un paper important en la formació i la transmissió de coneixements nous.
2. La Reforma religiosa
2.1. Les causes de la Reforma
• Al final de l’Edat Mitjana, hi havia un cert malestar en algunes capes de la societat pel rumb que havia pres l’Església.
• Els motius de descontentament eren: el luxe exagerat amb què s’envoltava l’alta jerarquia eclesiàstica, l’escassa cultura del clero, la compravenda de càrrecs eclesiàstics, etc.
• Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, van criticar la generalització de totes aquestes pràctiques i van defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia.
2.2. La ruptura de Martí Luter
• Martí Luter va iniciar les crítiques a l’Església el 1517 amb la publicació de Les 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.
• Luter va rebre el suport dels prínceps i nobles alemanys, que ambicionaven les propietats de l’Església i volien reforçar la seva autoritat davant l’emperador Carles V i el Papa.
• La Reforma luterana es fonamenta en tres principis: la salvació per la fe, el sacerdoci universal i l’autoritat de la Bíblia.
• La doctrina de Luter o luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.
2.3. El protestantisme a Europa
• Van sorgir noves doctrines reformistes:
– El calvinisme. Es va propagar per Suïssa de la mà de Joan Calví. Per al calvinisme, la feina forma part de la virtut moral i l’èxit als negocis s’associa a la gràcia divina.
– L’anglicanisme. Va sorgir a Anglaterra de la mà del monarca Enric VIII, quan el papa Climent VII es va negar a concedir-li l’anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d’Aragó.
3. La Contrareforma catòlica
3.1. La lluita contra els protestants
• El Papa va restablir la Inquisició el 1542 a Itàlia i Espanya, per perseguir els que es desviaven dels dogmes de l’Església.
• També es va crear la Congregació de l’Índex, que publicava la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients.
• Els sospitosos d’heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe.
3.2. El Concili de Trento
• La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l’interior de l’Església un moviment de renovació anomenat Contrareforma.
• La Contrareforma es va concretar al concili de Trento entre 1545 i 1563. La Contrareforma es proposava la correcció dels errors propis i la defensa dels dogmes de la fe catòlica.
• El concili va proclamar que la fe era important, però que la salvació havia d’aconseguir-se mitjançant les bones obres.
• Es van adoptar una sèrie de mesures: es va prohibir la venda d’indulgències; es van crear seminaris per formar el clero; es va obligar els bisbes a residir a la seva diòcesi, etc.
3.3. La difusió de la Contrareforma
• Per difondre el nou esperit religiós, a mitjan segle XVI es va iniciar la reforma de molts ordes religiosos.
• També es van crear nous ordes, com la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola el 1537.
• Aquest orde religiós tenia una disciplina rígida i depenia directament del Papa.
4. El nou esperit del Renaixement
4.1. Cortesans i mecenes
• El nou esperit humanista es va difondre per les ciutats.
• L’individualisme i el culte a l’esforç personal que afavorien l’enriquiment, van augmentar.
• Es va produir també un procés de secularització i la religió va deixar de ser el centre de la vida cultural i espiritual.
• L’ideal de l’home va deixar de ser el cavaller medieval per identificar-se amb el cortesà, més culte i refinat.
• La noblesa que governava les ciutats italianes van ser la impulsora del Renaixement. La seva prosperitat econòmica i el seu interès per la cultura els va convertir en mecenes.
4.2. Una nova concepció de l’art
• El Renaixement va promoure la recuperació de l’art de l’antiguitat grecoromana. Els pintors i escultors es van obrir a nous temes profans sorgits de la mitologia clàssica.
• Els artistes van voler plasmar a les seves obres la bellesa ideal.
• Van considerar l’ésser humà l’obra més perfecta de Déu i es van preocupar per l’estudi de la naturalesa i l’anatomia humana.
• Els arquitectes van assimilar la bellesa a la simplicitat de les línies i l’harmonia de les proporcions.
• Els pintors van adoptar la perspectiva, fonamentada en regles de proporcionalitat matemàtiques.
• Els escultors van recuperar la proporcionalitat dels cànons del classicisme.
• Es distingeixen dos períodes en el Renaixement italià: el Quattrocento (segle XV) i el Cinquecento (segle XVI).
5. El Quattrocento
5.1. L’arquitectura
• Els arquitectes van buscar el domini de l’espai introduint elements simples, proporcionats i ordenats, que contribuïssin a crear un espai racional.
• Aquests elements es van inspirar en els models grecoromans: arc de mig punt, columnes, frontons, cornises i cúpules.
• A Florència van destacar Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, que van introduir innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.
5.2. L’escultura
• Els escultors es van interessar per la representació del cos humà, seguint els models clàssics pel que fa a les proporcions i al tractament del nu.
• Donatello va expressar l’elegància a les seves obres, i va infondre a les seves figures una vitalitat fins aleshores desconeguda.
5.3. La pintura
• Les grans innovacions dels pintors del Quattrocento van ser l’ús racional de la perspectiva.
• La perspectiva permetia representar la profunditat en una superfície plana, el gust per la representació de la naturalesa i l’aprofundiment en la psicologia dels personatges.
• Masaccio, Piero della Francesca i Sandro Botticelli són els pintors més representatius.
6. El Cinquecento
6.1. L’arquitectura
• Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts.
• El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i va encarregar les obres a Bramante i, més tard, a Miquel Àngel.
• Al nord d’Itàlia va destacar Andrea Palladio.
6.2. L’escultura
• A més d’arquitecte, Miquel Àngel era pintor i està considerat com l’escultor més important del seu temps.
• La seva obra ja no se centra en la recerca de les proporcions i l’equilibri, sinó en l’expressió de sentiments.
• Un altre gran escultor fou Benvenuto Cellini, que va representar temes mitològics com Perseu.
6.3. La pintura
• Leonardo da Vinci és un model d’artista del Renaixement, excepcionalment dotat per a la creació artística i la ciència.
• Rafael Sanzio despunta pel domini de la tècnica, pels retrats i per l’elegància i harmonia de les composicions.
• A Roma, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina. Aquests frescos reflecteixen una concepció volumètrica de la pintura, ja que les seves figures estan dotades d’un volum gairebé escultural.
• Al segle XVI va destacar l’escola de Venècia.
7. La difusió del Renaixement
7.1. Flandes
• A Flandes, el Renaixement italià va tenir poca influència. Els pintors van desenvolupar un estil propi, caracteritzat pel gust pel detall, el realisme i els retrats.
• La primera generació de pintors, encara influïts pel gòtic, la integren Rogier van der Weyden i Jan van Eyck.
• De la següent generació destaquen Hans Memling i El Bosco.
• A mitjan segle XVI, Pieter Brueghel el Vell pinta la vida quotidiana i ofereix una visió grotesca i satírica de la realitat.
7.2. Alemanya
• El triomf de la Reforma luterana a Alemanya va fer que la pintura deixés el contingut religiós que tenia a Itàlia i en altres països catòlics.
• D’aquesta manera, els retrats i els paisatges es van convertir en els temes predilectes de la pintura alemanya.
• L’estètica renaixentista va ser introduïda a Alemanya per Albrecht Dürer. Fou un dibuixant i gravador excepcional.
• A més de diversos retrats i autoretrats, va dur a terme una obra religiosa significativa.
7.3. França
• El Renaixement es va difondre a França molt aviat gràcies a l’actitud del monarca Francesc I, que es va envoltar d’artistes italians a la seva cort, entre els quals da Vinci i Cellini.
• Destaca sobretot l’arquitectura, amb la construcció de castells.
• En l’anomenada escola de Fontainebleau hi van confluir les influències flamenques i italianes en un art molt refinat i ornamental que comprèn totes les arts decoratives.
Documents
Més webs sobre aquest tema a Buxaweb
- El naixement del món modern a buxaweb.cat (ampliació)
BLOG BUXAWEB 