Introducció
La Primera Guerra Mundial
• A la primera dècada del segle XX, les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van aflorar.
• Es va començar una escalada de tensions i d’armament que va desembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
• Des del 1917 va tenir lloc un altre fet decisiu: l’esclat de la Revolució Russa.
1. Europa al començament del segle XX
1.1. Panorama europeu a començament del segle XX
• Al llarg del segle XX es van consolidar sistemes polítics constitucionals i parlamentaris a la majoria de països industrialitzats. Així mateix, alguns països, com Anglaterra i França, avançaven cap a sistemes més democràtics.
• L’Imperi alemany era un règim constitucional, però el kàiser exercia el poder de forma autoritària.
• En els vells imperis multinacionals d’Europa persistien sistemes polítics propers a l’Antic Règim:
– A l’Imperi austrohongarès el poder de l’emperador era molt fort.
– A l’Imperi rus els tsars continuaven exercint un poder absolut.
– L’Imperi turc estava en descomposició, i les reformes empreses es van frustrar amb l’inici de la guerra.
• Una sèrie de canvis en les relacions internacionals i d’aliances (Triple Aliança i Triple Entesa) va generar malestar entre les grans potències, que va comportar una escalada armamentística.
2. Les causes de la Primera Guerra Mundial
2.1. El camí cap a la Primera Guerra Mundial
• Les principals causes de la guerra van ser les següents:
– La rivalitat entre els imperis per estendre i consolidar els seus dominis colonials extraeuropeus.
– Les posicions nacionalistes, d’una banda, d’alguns pobles europeus que volien alliberar-se dels vells imperis, i de l’altra, de les potències europees per la defensa dels seus interessos a Europa i a les seves colònies.
• Una sèrie de crisis van marcar l’inici de la guerra:
– La crisi del Marroc, el 1905 i 1911.
– El conflicte dels Balcans: hi van intervenir elements com la descomposició de l’Imperi turc, el sorgiment de nacionalitats i els interessos d’Àustria-Hongria i Rússia a la regió.
2.2. La cursa d’armaments i d’aliances
• El malestar entre les grans potències va originar una cursa d’armaments. Els estats van invertir molts diners en la fabricació d’armes, en la construcció de vaixells de guerra i en l’entrenament de les tropes.
• Alhora, totes les potències es van llançar a un complex sistema d’aliances militars per preparar-se per a un possible enfrontament.
– El 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança.
– França, temorosa de la puixança militar alemanya, es va aliar amb Rússia i va millorar les seves relacions amb Gran Bretanya. Les tres potències van signar la Triple Entesa (1907).
2.3. L’esclat de la guerra
• El detonant de la guerra va ser el conflicte austro-serbi, exemplificat en l’assassinat de Francesc Ferran, l’hereu de l’imperi austrohongarès, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia).
• Es va posar en funcionament el complicat sistema d’aliances i es va iniciar la Primera Guerra Mundial.
– Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, convençuda que era el moment d’acabar amb ella i estendre el seu domini pels Balcans.
– Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia, i Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França.
– Els esdeveniments es van precipitar, i en una setmana, els països van anar declarant-se la guerra.
– Gran Bretanya també ho va fer quan, a les primeres campanyes militars, els exèrcits alemanys van envair Bèlgica.
3. La Gran Guerra (1914-1918)
3.0. Les fases del conflicte bèl·lic (1914-1918)
• La Primera Guerra Mundial va tenir diferents etapes:
– La guerra de moviments. Alemanya va iniciar la guerra realitzant ràpides ofensives als fronts occidental i oriental, que van ser detingudes pels exèrcits franco-britànic i rus, respectivament.
– La guerra de trinxeres. En aquesta etapa els fronts es van immobilitzar. Va ser el període més llarg i dur del conflicte; avançar un pam de territori significava desenes de milers de morts. L’exemple més cruel va ser la batalla de Verdun.
– La crisi de 1917 i el final de la guerra. L’abandonament de la URSS va ser compensat per l’entrada dels EUA al conflicte. La guerra es va acabar el 1918, després que les potències centrals van firmar l’armistici.
3.1. La guerra de moviments (1914-1915)
• Els exèrcits alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg, per vèncer-la ràpidament i poder dirigir després tots els seus esforços al front rus.
• Al principi aquesta tàctica va semblar que funcionava, però els exèrcits francès i anglès van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l’exèrcit alemany a la batalla del Marne.
• Al front oriental, els alemanys també van avançar ràpidament al principi, però els russos van reaccionar i van arribar a les fronteres de l’Imperi Austríac.
3.2. La guerra de trinxeres (1915-1916)
• Després dels primers moviments, els fronts es van immobilitzar. Al front occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord i es va iniciar una fase dura de guerra.
• Aleshores va caldre la recerca de nous aliats que aportessin més soldats a la guerra.
• El 1915, Itàlia hi va intervenir a favor dels aliats i Bulgària i l’Imperi Turc van ajudar les potències centrals, sense que la guerra semblés tenir un bàndol vencedor.
• El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francès, a la batalla de Verdun.
3.3. La crisi del 1917 i la fi de la guerra (1917-1918)
• Durant l’any 1917 va triomfar a Rússia la revolució bolxevic i els revolucionaris, preocupats pels seus problemes interns, van signar la pau amb Alemanya i es van retirar de la guerra.
• L’abandonament de Rússia va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units que, després de l’enfonsament del transatlàntic Lusitania per un submarí alemany, va decidir entrar en guerra.
• El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i els italians van derrotar Àustria i els seus aliats. L’Imperi Austrohongarès i L’Imperi Turc van demanar l’armistici i els combats es van aturar.
• Al front occidental, els alemanys van ser derrotats. L’11 de novembre de 1918 es va signar l’armistici. A Alemanya es va proclamar la República.
3.4. La guerra a la rereguarda
• La Primera Guerra Mundial va ser un nou tipus de conflicte: es reclutaven tots els homes en edat militar, els nous armaments van generar una gran mortaldat, i es va utilitzar la propaganda com arma de guerra.
• Va ser la primera guerra total, per la mobilització de molts recursos i per la implicació de tota la població, civil i militar.
• Els mitjans tècnics, en transport i armament, ocasionaven molts morts, mutilats i massa destrucció.
• Els contendents van reconvertir les seves indústries per fabricar armament, van demanar préstecs i van substituir la mà d’obra masculina per dones.
• Es van utilitzar tècniques modernes de propaganda per mobilitzar l’opinió pública.
4. L’organització de la pau
4.1. Els Tractats de Pau
• Abans d’acabar la guerra, el president dels EUA, Thomas Wilson, va establir la visió d’una pau fonamentada en la concòrdia (14 punts Wilson).
• El president Wilson, havia proposat que cada nació tenia dret a formar un Estat independent (dret d’autodeterminació).
• Malgrat la voluntat de concòrdia, amb el Tractat de Versalles (1919), França i la Gran Bretanya aspiraven a rebre fortes compensacions per la guerra. D’aquesta manera, els vencedors van imposar condicions molt dures a Alemanya:
– Va ser considerada l’única culpable del conflicte.
– Va ser obligada a pagar fortes reparacions de guerra.
– Va haver de desmantellar el seu exèrcit, així com la marina, i se li prohibia el rearmament.
– Va perdre totes les colònies i diversos territoris que posseïa a Europa: es retornaven els territoris d’Alsàcia i Lorena a França; Schleswig a Dinamarca; i dos cantons a Bèlgica. La Posnània i una part de la Prússia occidental van ser lliurades a Polònia.
• A més del Tractat de Versalles, una altra sèrie de tractats es van ocupar dels altres vençuts:
– Tractat de Saint-Germain, amb l’Imperi Austrohongarès.
– Tractat del Trianon, amb Hongria.
– Tractat de Neuilly, amb Bulgària.
– Tractat de Sèvres, amb l’Imperi Otomà.
4.2. La Societat de Nacions
• A proposta del president Wilson es va crear una nova organització, la Societat de Nacions (SDN), que havia de garantir la pau, fomentar la cooperació internacional, etc.
• La seu es va instal·lar a Ginebra i van quedar establerts dos organismes: l’Assemblea i un Consell.
• Però el panorama de destrucció, misèria, deutes, etc., va dificultar la tasca de la nova institució. A més, no es tenien mitjans per imposar les seves decisions.
• El fet que els Estats Units no s’integressin a la SDN, ni tampoc molts països descontents amb els resultats de la pau, va convertir la SDN en una organització de vencedors.
5. Les conseqüències de la guerra
5.1. Un nou mapa d’Europa
• Destaquen les conseqüències territorials.
Es va dibuixar un nou mapa d’Europa. Els antics imperis europeus es van esquerdar:
– L’Imperi Turc va desaparèixer gairebé per complet i es va reduir a l’actual Turquia.
– L’Imperi Rus es va transformar en un nou estat federal socialista. La nova URSS va perdre les costes bàltiques i bona part de Polònia.
– L’Imperi Austrohongarès es va disgregar (Txecoslovàquia, Hongria, Àustria…) i va sorgir Iugoslàvia.
5.2. Altres conseqüències
• Les conseqüències demogràfiques (al voltant de 10 milions de soldats morts) i les pèrdues materials (disminució de la riquesa nacional) van ser molt greus i van dificultar la recuperació dels països.
• Amb la guerra es va acabar l’hegemonia europea en l’economia mundial.
• La democràcia es va imposar enfront de la concepció autoritària dels vells Imperis, derrotats en la guerra.
• La guerra va beneficiar alguns països neutrals, que es van convertir en proveïdors de matèries primeres i aliments.
• Per últim, la guerra va portar transformacions socials, com el nou paper de les dones.
Documents
Més webs sobre aquest tema a Buxaweb
- La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a buxaweb.cat (ampliació)
- La Primera Guerra Mundial (1914-1918) a buxaweb.com
BLOG BUXAWEB 