La fragmentació del món antic

Introducció

La fi del món antic

• Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà, es va fragmentar la unitat cultural del Mediterrani.
• A la zona occidental, l’Imperi Romà va desaparèixer a conseqüència de les invasions bàrbares i hi van sorgir nombrosos regnes germànics.
• L’Imperi Romà d’Orient (Bizantí) es va mantenir durant gairebé mil anys més.
• El cristianisme i l’Església van ser l’únic element de continuïtat i de cohesió cultural entre el món antic i el nou món medieval.

1. Els regnes germànics

1.1. Els regnes germànics

• Després de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, diversos pobles bàrbars van ocupar l’espai de l’Imperi i van formar regnes independents.
• Quan van ocupar les terres de l’Imperi romà, els pobles germànics no van imposar la seva forma de vida a les poblacions conquerides.
• El llatí va continuar essent la llengua oficial i de mica en mica van anar assimilant les lleis romanes més complexes.
• També el cristianisme va acabar imposant-se com a religió oficial.

1.2. La ruralització d’Occident

• La desaparició de l’Imperi Romà va crear un clima d’inseguretat a Occident.
• La inseguretat en les comunicacions va ser la causa de la desaparició de l’activitat comercial; la població va abandonar les ciutats i va buscar refugi a les grans explotacions agràries.
• Aquest empobriment general va paralitzar les obres públiques, la producció de cultura, i la lectura i l’escriptura van quedar reduïdes a grups de clergues i monjos.

2. L’Imperi Bizantí (476-1453)

2.1. L’època de Justinià

• Quan l’Imperi romà d’Occident va deixar d’existir (476), l’herència romana va perviure a l’Orient amb l’Imperi Bizantí.
• Al segle VI, l’emperador Justinià es va proposar de restaurar el vell Imperi Romà.
• Va començar un seguit de campanyes militars que van arribar fins al el sud d’Hispània; va fer una recopilació de lleis romanes (Codi de Justinià) i va embellir Constantinoble (basílica de Santa Sofia).
• L’Imperi bizantí va gaudir d’una etapa de prosperitat econòmica, gràcies a una agricultura florent i a la vitalitat del comerç.

Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble

2.2. Un imperi cristià i oriental

• Entre els segles VII i IX, Bizanci va perdre una bona part de les conquestes de Justinià i es va replegar sobre la seva zona oriental, on el grec es va mantenircom a llengua oficial.
• Després de segles de tensions religioses, la situació desembocà en la separació de l’Església romana i la bizantina ortodoxa (Cisma d’Orient, l’any 1054).
• A partir del segle XI, l’Imperi va començar a descompondre’s com a resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs.

3. Carlemany

3.1. Carlemany, rei dels francs

• L’Imperi creat per Carlemany va ser el darrer intent de reconstruir l’antiga unitat de l’Imperi Romà d’Occident.
• Al començament del segle VIII un noble franc, Carles Martell, va adreçar l’exèrcit contra els musulmans que avançaven per França, i els va derrotar a Poitiers (732).
• El seu fill, Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va fundar una nova dinastia, la carolíngia.
• El fill i successor de Pipí el Breu, Carlemany, va passar de ser rei dels francs a convertir-se en reconstructor de l’Imperi Romà d’Occident.

3.2. Carlemany, emperador

• Carlemany va conquerir una gran part de les terres de l’Europa Occidental, frenà l’avenç de l’Islam i va establir unes fronteres més segures en tot aquest territori tan gran.
• L’emperador va convertir al cristianisme tots els pobles sota el seu domini i va reforçar la unió entre el poder polític (l’emperador) i el religiós (el papa).
• L’any 800, Carlemany va ser coronat emperador dels romans pel papa Lleó III, que el va reconèixer com a nou emperador de les terres d’Occident.
• Sota el seu govern es va garantir la pau i la cultura va renéixer, amb l’establiment d’escoles i l’ensenyament, altra volta, del llatí.