Art del segle XX

Introducció

L’art del segle XX

• L’art del segle XX va suposar una gran ruptura amb els corrents dels segles precedents.
• Es dóna una proliferació de corrents que busquen noves formes artístiques més enllà de les representacions figuratives i experimenten amb nous materials.
• L’art es reclama com un mecanisme de reflexió sobre l’ésser humà i un element de provocació i de crítica social.

1. La ruptura artística del segle XX

1.1. La revolució estètica de l’art

• El segle XX és el de la gran revolució estètica de l’art, que va abandonar la imitació de la natura per centrar-se en el llenguatge de les formes, els colors i les idees.
• L’art actual exigeix a l’espectador una nova actitud davant l’obra.
• No es tracta d’admirar la fidelitat del quadre amb l’original o la combinació de colors.
• Els artistes esperen que l’espectador s’enfronti a la seva obra sense prejudicis i doni llibertat a la seva imaginació per captar les realitats i els sentiments que li transmet.

1.2. L’art com a reflex de les inquietuds del seu temps

• Els grans conflictes bèl·lics del segle XX, els avenços científics i tècnics i els canvis socials han dut els artistes a plantejar-se novament la funció i el sentit de l’art.
• Alguns descobriments com el microscopi, la fotografia i el cine mostren amb precisió la realitat.
• Com a conseqüència, la reproducció de l’entorn perd sentit i els artistes han indagat en els aspectes més ocults de l’ésser humà i de la natura.
• La psicoanàlisi de Freud posa de manifest que existeix un inconscient on s’amaguen les angoixes de l’ésser humà.
• Les noves tecnologies de la informació i la comunicació han obert noves dimensions.

2. La nova arquitectura

2.1. El funcionalisme i l’organicisme

• El primer gran corrent innovador del segle XX va ser el funcionalisme, que va tenir lloc els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. Aquest estil es basa en la recreació de simples formes geomètriques pures, sense decoració, i concebien l’obra arquitectònica com un element útil i bell alhora.
– El desenvolupament d’aquesta nova arquitectura va estar unit a autors com Le Corbusier o l’escola de la Bauhaus, fundada a Alemanya, que va tenir en Mies Van der Rohe un dels seus membres més destacats.
• Paral·lelament al funcionalisme, als Estats Units es va desenvolupar l’arquitectura organicista en la qual els edificis són com organismes, la forma dels quals ha d’adequar-se als materials emprats.
– Frank Lloyd Wright, un dels seus autors, pretenia que els edificis s’adeqüessin als materials utilitzats i al medi natural.

2.2. Les últimes tendències

• L’arquitectura de les últimes dècades s’ha caracteritzat per l’experimentació i l’aplicació de noves tècniques i materials constructius.
• Entre les primeres experiències innovadores destaca la construcció metàl·lica, exemplificada en el gratacels de vidre i acer.
• A la dècada de 1960 van triomfar les noves idees arquitectòniques caracteritzades com a manieristes, per la seva tendència subjectiva i antinaturalista.
• A partir de la dècada del 1970 va aparèixer l’arquitectura postmoderna. Aquesta tendència mesclava elements decoratius d’èpoques anteriors amb nous materials i noves tècniques.
• Paral.lelament va sorgir l’estil High-tech es caracteritza per exhibir els components tecnològics i estructurals o de serveis dels edificis.
• Durant els darrers anys apareixen el deconstructivisme, amb dissenys per ordinador, i l’arquitectura d’autor.

3. Les primeres avantguardes del segle XX

3.1. Les avantguardes artístiques

• Les avantguardes artístiques, moviments essencialment pictòrics, van aparèixer a l’inici del segle XX.
• Encara que amb plantejaments diferents, tots aquests corrents artístics van tenir en comú la negació de l’art del passat, el rebuig de la imitació de la realitat i l’experimentació amb nous materials i noves tècniques.
• El Fauvisme (Matisse, Derain) va proclamar la llibertat d’expressió a través de la utilització subjectiva el color i l’exageració del dibuix i les perspectives.
• L’Expressionisme (Kirchner), per mitjà de línies trencades, formes corbes i anguloses, i de colors contrastats, reflectia els problemes de la seva època. Pretenia commoure l’espectador llançant missatges de tipus emocional.
• El Cubisme (Picasso, Braque) pretenia descompondre els objectes en formes geomètriques per tal de mostrar-ne el volum, la tercera dimensió. Els objectes es defineixen a partir de plans lluminosos i transparents que semblen formats per cubs petits.
• El Futurisme (Boccioni, Balla) rebutjava l’art del passat i volia aconseguir la sensació de moviment.
• El Dadaisme (Duchamp) va proposar un art irracional, absurd i provocatiu que reflectia la capacitat autodestructora de l’ésser humà durant la Primera Guerra Mundial. No hi havia significat racional en les seves manifestacions.
• L’abstracció (Kandinski) va abandonar la figuració i es va concentrar en els colors i les línies. A partir de les primeres experiències, van aparèixer diversos corrents de tendència geomètrica:
– Constructivisme.
– Suprematisme.
– Neoplasticisme.
• La Nova Objectivitat (Otto Dix) mostra amb detall les atrocitats de la Primera Guerra Mundial, i l’Expressionisme vienès mostra el turment i la desesperació de l’ésser humà.
• El Surrealisme (Miró, Dalí, Magritte) va buscar la creació artística a partir del subconscient. Cercava l’irreal i inconscient a través del món dels somnis. Es distingeixen dos corrents principals:
– Automatista, de tendència abstracta.
– Oníric, de tendència figurativa.

4. Les tendències abstractes

4.1. Les diferents escoles

• Es considera Vasili Kandinski el primer artista que va realitzar, cap al 1910, una pintura no figurativa. La seva obra s’emmarca en l’abstracció lírica.
• Piet Mondrian representa l’abstracció geomètrica, que redueix la pintura a trets horitzontals i verticals que tanquen plans de color pur.
• Paul Klee també va unir abstracció i geometria.
• El català Joan Miró va crear un univers propi de signes, formes i colors vius que, impregnats de surrealisme, responen a l’expressió plàstica d’un nen.

4.2. Les noves abstraccions

• La tradició abstracta va experimentar un renaixement als Estats Units, a finals de la dècada de 1940, amb el moviment action painting promogut per Pollock.
• A partir de 1950 va aparèixer l’art òptic, que pretén produir efectes visuals de relleu, profunditat i moviment mitjançant línies, colors i plans estàtics.
• A la dècada següent va sorgir l’art minimalista.
• L’informalisme és una tendència no figurativa que sorgeix també del rebuig a l’art convencional. Utilitza la tècnica del collage i barreja la pintura amb tot tipus de textures o objectes enganxats a la tela.

5. Les segones avantguardes del segle XX

5.1. Les segones avantguardes artístiques

• Després de la Segona Guerra Mundial van sorgir l’Informalisme a Europa i l’Expressionisme abstracte als EUA. Ambdues tendències es van caracteritzar per l’expressivitat de la matèria pictòrica.
• El Pop-art va aparèixer cap a la dècada de 1960 als Estats Units, que es va convertir en el centre neuràlgic de l’art. El pop-art va reflectir la societat de consum de masses reprenent la figuració.
– Els artistes es van inspirar en imatges i temes del món de la comunicació de masses, però tractats de manera irònica i crítica.
– Andy Warhol va representar retrats seriats de personatges del moment, col·laborant en la seva mitificació, però denunciant la banalitat del seu origen.
• L’abstracció postpictòrica i el seu equivalent escultòric, el Minimal art, es van caracteritzar per l’ús de formes geomètriques simples.
• L’art acció va afegir el temps a l’obra artística mitjançant el concepte de happening.
• L’art pobre utilitza materials senzills en un intent de fugir de la comercialització de l’objecte artístic.
• L’art conceptual sosté que la idea de l’obra es més important que la seva realització. Aquest tipus d’art destaca la part intel·lectual i reflexiva de l’obra, davant del seu aspecte formal o estètic.
– Dins d’aquesta tendència s’inclouen el Body art y el Land art, dues modalitats d’art efímer.
• L’art cinètic va incorporar el moviment real a l’obra d’art.
• L’hiperrealisme és un corrent que intenta la reproducció manual de fotografies en color. Va voler reproduir la realitat amb la major objectivitat possible.
– Els artistes treballen sobre temes banals i de la vida quotidiana per fer-nos reflexionar sobre la realitat que ens envolta. A Espanya destaca Antonio López.

5.2. L’art com a experiència

• Durant els últims anys, es produeixen noves tendències en les quals l’obra d’art deixa de ser un objecte per ser contemplat i es converteix en una experiència artística.
• La creació de happenings consisteix en representacions improvisades a partir d’un petit guió i per part d’un o diversos personatges.
-Es prioritza l’espontaneïtat i la participació del públic per reflexionar sobre el significat de l’artístic.
• A les performances, l’artista crea situacions teatrals en les que barreja objectes diversos amb l’expressivitat del seu propi cos.
– El body art utilitza el cos del artista com a suport.

6. Tendències postmodernes i art digital

6.1. Últimes tendències

• El Neoexpressionisme alemany (Baselitz i Basquiat) i la Transavantguarda italiana (Chia i Clemente) van ser els dos principals moviments de la Postmodernitat.
• Aquests moviments es van caracteritzar per la recuperació de tècniques i models d’èpoques anteriors, el retorn a la bidimensionalitat tradicional del suport de la tela i la figuració com a llenguatge expressiu.
• Altres tendències postmodernes després del 1980 van ser el Neo-pop, el Neominimalisme i l’anomenat Pattern&Decoration.

6.2. L’art digital

• Durant els últims anys, l’ús de les noves tecnologies en l’art ha anat creixent. El videoart ha sigut la tipologia amb més èxit i presenta dues categories: el vídeo acció i el vídeo experimental.

7. L’escultura

7.1. La ruptura amb el naturalisme

• Els escultors del segle XX van buscar maneres alternatives d’expressar la seva subjectivitat, allunyant-se del naturalisme imperant.
• Van introduir l’abstracció i van experimentar amb nous materials i tècniques.
• L’impacte del cubisme va deixar la seva empremta a les formes tradicionals de la talla.
• L’escultura del futurisme italià va aportar dinamisme i sensació de moviment als principis cubistes de descomposició de perspectives.
• L’art plantejat pels dadaistes i la valoració de la psicologia dels objectes va donar lloc a noves propostes.

7.2. Calder i Moore

• Alexander Calder va proposar introduir el moviment a les seves obres. Va ser una innovació que va trencar amb la concepció tradicional de l’escultura com a quelcom estàtic.
– Va definir un nou concepte de volum sense massa i va incorporar el temps en l’art (escultura cinètica).
• L’obra de Henry Moore es caracteritza per la combinació de formes còncaves i convexes, atorgant al buit el mateix valor que a la matèria.

7.3. L’expressivitat dels objectes

• L’era del pop-art va obrir pas a l’exaltació visual d’allò domèstic, exposat de la manera més descarnada.
• L’art minimalista va emprar jocs d’il·luminació i instal·lacions provisionals.
• El land art va proposar la intervenció de l’escultor en la natura per utilitzar-la com a mitjà d’expressió.

8.- L’art del segle XX a Espanya i a Catalunya

8.1. L’arquitectura

• El funcionalisme arquitectònic es va introduir a Espanya en la dècada del 1930.
• A partir del 1960 es va estendre un nou moviment basat en la funcionalitat i el racionalisme, impulsat per arquitectes com Oriol Bohigas, Rafael Moneo i Ricard Bofill.
• Els darrers anys Santiago Calatrava s’ha caracteritzat per la construcció de grans obres, amb formes sobretot orgàniques, que expressen un gran moviment.

8.2. La pintura

• L’avantguardisme pictòric espanyol està vinculat als grans creadors espanyols del cubisme, del surrealisme i de l’abstracció. Destaquen tres figures universals: Pablo Picasso,la pintura del qual el converteix en una de les màximes figures de l’art del segle XX, i Salvador Dalí i Joan Miró, figures cabdals del Surrealisme.
• A mitjan de segle, l’Informalisme es va desenvolupar amb els grups Dau al Set (Antoni Tàpies) i El Paso.
– El grup Dau al Set va trencar amb la pintura figurativa espanyola i es van internar en l’informalisme. Antoni Tàpies representa aquesta tendència.
– El grup El Paso inicia també una renovació dels estils.
• Més tard, l’Equip Crònica va apropar-se al Pop art. En la dècada del 1960 sorgeix l’Hiperrealisme d’Antonio López, i actualment destaquen les obres postmodernes de Miquel Barceló i les creacions videoartístiques d’Antoni Muntadas.

8.3. L’escultura

• En l’avantguarda escultòrica destaca l’obra de Pau Gargallo, vinculada al cubisme, que va introduir el buit a les seves composicions.
• La utilització del ferro com a material i la soldadura autògena va ser l’aportació de Julio González, que combina elements del cubisme i l’abstracció.
• A la darreria del segle, Jorge de Oteiza és considerat com un dels pioners de l’escultura abstracta. Va combinar l’avantguardisme amb l’arcaisme.
• Eduardo Chillida destaca per la realització de grans escultures, que es confonen amb l’arquitectura, i s’integren en contextos urbans o en espais oberts.