L’Europa del Barroc

Introducció

L’Europa del Barroc

• El segle XVII, a Europa, va ser una època de crisi i de contrastos.
• S’hi van produir problemes demogràfics i crisis agràries, però, a la vegada, es van desenvolupar el comerç colonial i la producció de manufactures.
• La noblesa i el clero van mantenir el seu poder, però uns nous grups socials, com la burgesia, van augmentar la seva influència.
• El poder de les monarquies absolutes es va consolidar.
• L’art va ser un reflex fidel d’aquesta època. L’estètica del Barroc va superar el classicisme del Renaixement i va introduir elements més complexos, plens de moviment i color.

1. La societat i l’economia durant el segle XVII

1.1. La població europea

• La població europea es va mantenir pràcticament estancada durant tot el segle XVII.
• El baix creixement demogràfic era producte d’una mortalitat alta ocasionada per les epidèmies i per l’existència de carestia i de fam.
• La societat continuava sent estamental, dividida entre privilegiats i no privilegiats, però la burgesia es consolidava com un sector ric i influent.

1.2. El comerç internacional

• Durant el segle XVI s’havien consolidat noves rutes comercials marítimes. Per una banda, la ruta dels metalls preciosos i, per l’altra, la ruta de les espècies.
• A més, al segle XVII Holanda i Anglaterra es van abocar a les rutes de l’Atlàntic i l’Índic.
• El 1602, Holanda va crear una societat per accions, la Companyia de les Índies Orientals, que tenia el suport estatal.
• El Mediterrani va anar perdent importància i van créixer els ports atlàntics de Sevilla, Lisboa, Anvers, Amsterdam i Londres.

1.3. Les manufactures estatals

• Alguns comerciants, per obtenir una quantitat més gran de productes i abaratir-ne el preu, concentraven els treballadors en grans tallers.
• Així van sorgir les primeres manufactures. El comerciant hi posava l’utillatge i les matèries primeres, i els treballadors percebien un salari.
• En alguns països, l’Estat va donar suport a l’establiment de manufactures, i a l’època de Lluís XIV, el seu ministre Colbert va crear manufactures estatals.

2. L’Europa de l’absolutisme

2.1. Canvis polítics i religiosos

• La Guerra dels Trenta Anys, que va enfrontar catòlics i protestants, es va acabar amb la Pau de Westfàlia i va significar la recomposició del mapa polític europeu.
• Es va produir l’ascens d’una nova potència, França, i l’enfonsament del vell imperi dels Habsburg.
• El segle XVII va donar pas al predomini dels Estats nació, a l’afirmació de les monarquies absolutes i a l’esfondrament de les formes de poder supranacionals, com l’imperi hispànic.
• Per altra banda, va significar la proclamació de la llibertat religiosa per a cada Estat.

2.2. Característiques de la monarquia absoluta

• A les monarquies absolutes, l’autoritat del monarca provenia directament de Déu.
• El poder del rei era absolut i constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat.
• Per governar, el monarca estava auxiliat per ministres, consellers i secretaris, i també per un gran nombre de funcionaris.

Europa després de la Pau de Westfàlia (1648)

3. L’art del segle XVII: el Barroc

3.1. Un art per a la societat del seu temps

• Els artistes van ser requerits pels monarques absoluts per construir mansions que fossin el reflex del seu immens poder.
• El Palau de Versalles i els seus jardins són l’exemple més clar d’aquest estil sumptuós i elegant.
• L’Església Catòlica es va convertir en la compradora d’obres d’art i les esglésies mostraven una decoració fastuosa, dedicada a la propaganda dels principis religiosos.
• Als països protestants l’absència d’imatges als seus temples va comportar la inexistència d’un art de propaganda religiosa.

3.2. L’estètica del Barroc

• El Barroc va proposar nous valors estètics, entre els quals predominava:
– El moviment, amb la utilització de les formes corbes: còncaves i convexes.
– La llum i el color, per sobre del dibuix, per crear les formes.
– El realisme en les representacions.
– El gust pels efectes teatrals i escènics.

4. L’arquitectura i l’escultura barroques

4.1. L’arquitectura

• La nota essencial del nou estil és la llibertat amb què es tracten els elements arquitectònics a fi de donar a l’edifici un efecte de moviment. • Roma és la ciutat on es va originar el nou estil i on van treballar dos artistes:
– Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), que va culminar la Basílica de Sant Pere del Vaticà amb una gran columnata de forma el·líptica a l’exterior i un espectacular baldaquí a l’interior.
– Francesco Borromini (1599-1667), autor de façanes d’esglésies com la de San Carlo alle Quattro Fontane i Santa Agnese.

4.2. L’escultura

• La representació del moviment va ser també l’objectiu principal dels escultors barrocs.
• Les línies corbes i obliqües s’utilitzaven per produir l’efecte d’equilibri inestable.
• La roba hi fa un paper important: les formes s’inflen i els plecs es multipliquen.
• L’altra gran aspiració de l’escultura barroca és el naturalisme, amb uns efectismes que tenen com a missió commoure o sorprendre.
• Bernini n’és la figura més representativa i les seves obres són un reflex de totes aquestes característiques.

5. La pintura barroca europea

5.1. Característiques de la pintura

• La pintura barroca presenta diversos elements comuns:
– El triomf del color sobre el dibuix.
– La preocupació per la llum.
– El realisme.
– La recerca del moviment a les composicions.

5.2. L’escola italiana

• La pintura barroca aviat va assolir un gran desenvolupament a Itàlia.
• El seu iniciador va ser Michelangelo Caravaggio, que va introduir els jocs de contrast entre els fons foscos i els focus de llum il·luminant l’escena.
• Entre els nombrosos pintors del Barroc italià va destacar Andrea Pozzo.

5.3. La pintua flamenca i l’holandesa

• La pintura flamenca. El seu representant principal va ser Peter Paul Rubens.
• Influït pels renaixentistes italians i per l’ús de la llum de Caravaggio, Rubens va pintar tot tipus de temes: religiosos, mitològics, escenes populars i retrats.
• La pintura holandesa. Es va desenvolupar a l’Europa protestant, sobretot a Holanda. Era una escola naturalista preocupada pel tractament de la llum.

6. L’arquitectura i l’escultura del Barroc espanyol

6.1. L’arquitectura espanyola

• L’arquitectura barroca espanyola es distingeix per la seva exuberància decorativa, tant a l’interior com a l’exterior dels edificis.
• El Barroc a Espanya va ser tardà i va assolir la seva més gran expansió al segle XVIII.
• L’estètica barroca va connectar tant amb els que encarregaven les obres com amb el poble.
• Els arquitectes més destacables van ser Alonso Cano, Fernando Casas y Novoa, José Churriguera i Josep de Ribera.

6.2. L’escultura: la imatgeria

• L’escultura va continuar el camí iniciat al Renaixement. S’utilitzava la fusta policromada i predominava el tema religiós, amb la realització de retaules i imatges.
• L’interès per commoure els fidels va fer que el realisme aconseguís en la imatgeria proporcions veritablement dramàtiques mitjançant cares demacrades, signes de dolor i patiment, etc.

7. El Segle d’Or de la pintura espanyola

7.1. Els pintors del Barroc espanyol

• A la primera meitat del segle van destacar el valencià Josep de Ribera i l’extremeny Francisco de Zurbarán.
• Ribera va ser més “tenebrista” i es va preocupar per la llum i el color. Zurbarán va evolucionar cap a la representació exacta de la realitat i la qualitat de les coses.
• A la segona meitat de segle van sobresortir pintors de cort, com Juan Carreño o Claudio Coello, que van ser uns retratistes excel·lents.

7.2. Diego Velázquez

• Diego Velázquez va treballar a la cort de Felip IV. Va destacar pel seu geni extraordinari, que el va convertir en el pintor espanyol més universal.
• Velázquez va conrear tots els gèneres: com a pintor de cort va fer molts retrats i quadres històrics. Com a artista culte va pintar temes mitològics, que humanitzava amb models populars.
• De la seva tècnica destaca la utilització magistral de la llum i de la perspectiva aèria, és a dir, la sensació òptica de la llum que circula entre els objectes i les figures.