L’Europa feudal

Introducció

El feudalisme

• A l’Edat Mitjana es va implantar a l’Europa occidental un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme.
• El sistema feudal tenia l’origen en el desmembrament de l’imperi de Carlemany i en la situació d’inestabilitat provocada per les invasions de diversos pobles.
• Els monarques, incapaços de defensar el territori, lliuraven les terres a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les governessin en nom seu.
• A l’Europa feudal es va desenvolupar un estil artístic anomenat romànic.

1. El naixement de l’Europa feudal

1.1. L’imperi de Carlemany

• A finals del segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar una gran part de les terres de l’Europa occidental.
• Carlemany es va proclamar emperador l’any 800 i va intentar ser el successor dels antics emperadors romans.
• Per això, va elaborar lleis i va organitzar el territori en comtats governats per comtes.
• Per defensar les terres frontereres, va crear les marques, que tenien un exèrcit dirigit per un marquès.

1.2. La fragmentació de l’imperi carolingi

• A la mort de Carlemany, l’imperi es va desmembrar. L’any 843 els successors de Carlemany van dividir l’imperi en diversos regnes.
• A més, una sèrie de pobles van portar a terme atacs i invasions durant els segles IX i X.
• Els normands pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos per l’est es van abatre sobre els regnes d’Occident.

1.3. Els orígens del feudalisme

• En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil. Per poder governar i mantenir unit el seu regne, els monarques van haver de comptar amb els nobles.
• Els monarques van establir amb els nobles un sistema de relacions conegut com a vassallatge.
• Molts dels antics comtes, càrrecs eclesiàstics i altres grans propietaris es van convertir en senyors feudals.
• Aquesta noblesa repartia entre altres nobles menys importants, cavallers o guerrers, una part de les seves terres (feus) perquè hi visquessin, les governessin i mantinguessin un petit exèrcit.

2. La noblesa feudal

2.1. El rei i els seus vassalls

• A la cúspide de la societat feudal se situava el rei. Els monarques eren representants de Déu a la Terra, amb la missió de governar el seu poble i de mantenir unit el seu regne.
• El rei tenia les següents atribucions:
– Dirigir campanyes militars.
– Demanar impostos en cas de guerres, coronacions, casaments, etc.
– Exercir de jutge suprem en litigis o plets, però no podia interferir en els feus dels seus nobles o dels de l’Església.

2.2. La noblesa guerrera: un grup privilegiat

• A la societat feudal, la funció principal de la noblesa, i del mateix rei, era la de ser guerrers. Eren els cavallers.
• Els fills de les famílies nobles eren educats i ensinistrats com a guerrers. Als divuit anys se’ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes.
• Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o per enfrontar-se a altres nobles.
• La seva funció social permetia a la noblesa viure amb privilegis.

3. Els pagesos al món feudal

3.1. Viure al feu

• El feu el constituïen les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal.
• El senyor feudal es reservava les millors terres per a ell, la reserva senyorial, i les treballaven els seus serfs. En aquestes terres hi solia haver el castell.
• El senyor repartia una altra part de les terres en lots (masos) que eren lliurats a serfs o a camperols lliures, a canvi del pagament d’unes rendes.
•El senyor feudal tenia, a més, sobre totes les terres del feu, les pròpies o les d’altres propietaris, el dret de jurisdicció.

El castell, tot un símbol de l’època medieval

3.2. Els pagesos del feu

• Els pagesos eren la majoria de la població (90 %). Podem distingir dues categories:
– Els pagesos lliures (vilans o alodials), que podien ser propietaris de la seva terra, cosa poc freqüent, i disposar lliurement de si mateixos.
– Els serfs, que no tenien llibertat personal i estaven lligats a la terra del senyor.
• El rendiment de la terra era escàs i es practicava la rotació biennal, és a dir, es treballava la meitat de les terres i l’altra meitat es deixava reposar.

3.3. L’habitatge dels pagesos

• Els pagesos vivien en pobles petits o en cases disseminades. Als pobles hi vivien també alguns artesans o petits comerciants.
• Les cases eren senzilles, amb una o dues habitacions i, a vegades, un magatzem o un estable, encara que resultava habitual que els animals els tinguessin a la mateixa casa.
• El sòl era de terra, i una llar de foc els servia per escalfar-se, il·luminar i cuinar.
• El mobiliari era escàs.

4. L’Església cristiana: els clergues

4.1. Una Europa cristiana

• Cap a l’any 1000, la majoria dels habitants de l’Europa occidental eren cristians. Tots se sentien membres d’una mateixa comunitat, la cristiandat.
• L’Església mantenia la unitat dels creients i en fixava les obligacions religioses.
• Seguir les normes de l’Església servia per redimir els pecats, assolir la vida eterna i evitar la condemna a l’infern.

4.2. L’Església regulava la vida social

• Tota la vida social o privada estava marcada per la intervenció de l’Església.
• El naixement, el matrimoni o el funeral tenien les seves cerimònies religioses, i l’Església s’encarregava de l’ensenyament i de l’assistència a pobres i malalts.
• L’Església va establir la “pau de Déu” i la “treva de Déu”, que eren uns períodes de pau obligatòria en cas de guerres.
• L’Església va ordenar que les esglésies i els monestirs constituïssin llocs on no es pogués entrar sense autorització.

4.3. L’organització de l’Església

• L’Església medieval tenia immensos feus i cobrava als cristians el delme, un impost per mantenir el clero.
• L’Església va estructurar una organització excel·lent. Així, els cristians s’agrupaven en parròquies, dirigides per un sacerdot (rector).
• Un conjunt de parròquies formava una diòcesi, al capdavant de la qual hi havia el bisbe. Capellans, rectors i bisbes formaven el clero secular.
• Per pregar a Déu en soledat, monjos i monges, sota l’autoritat d’un abat o abadessa, van fundar monestirs. Integraven el clero regular.

5. Els monestirs medievals

5.1. L’Església es ruralitza

• En un món on la majoria de la població era pagesa, l’Església es va haver de ruralitzar, és a dir, establir-se al camp, per evangelitzar i dirigir la vida pagesa.
• L’església era l’edifici central de qualsevol vila, poble o ciutat. Els fidels hi acudien a oir missa els diumenges, les festes, els bateigs, etc.
• A partir de l’any 1000, a més de les esglésies parroquials, es van construir molts monestirs, que es van convertir en centres de cultura.

5.2. La vida als monestirs

• Un monestir era un conjunt d’edificis i dependències, a més de l’hort, el molí i les terres de la seva propietat.
• El centre del monestir era l’església, on els monjos i les monges anaven a resar diverses vegades al dia.
• L’oració era la seva activitat principal ja que la vida monàstica tenia com a objectiu allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.

5.3. Les regles monàstiques

• Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbit que els identificava.
• Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques.
• Durant l’Edat Mitjana es van fundar molts ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI.

6. L’art romànic. L’arquitectura

6.1. Un art religiós

• Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa un estil artístic anomenat romànic.
• La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.
• Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc fonamental.

6.2. Les esglésies romàniques

• Els elements essencials d’una església romànica són:
– La planta era d’un únic braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina.
– Es van aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis.
– Per reforçar els murs que sostenien les voltes de pedra s’hi adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors.
– També era habitual col·locar una torre campanar a l’exterior.
– Als monestirs es van construir claustres.

7. La pintura i l’escultura romàniques

7.1. Ensenyar i decorar

• L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.
• Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta, és a dir, no sabia llegir.
• Per això, les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.
• A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.

7.2. Frescos i taules

• Les pintures romàniques tenen una gran força expressiva, però tècnicament són molt senzilles.
• S’hi utilitzava, essencialment, la tècnica de la pintura al fresc.
• Els motius més utilitzats en la pintura romànica eren les representacions del Pantocràtor, que se situaven a l’absis i ocupaven una posició central dins de l’Església.
• A més dels frescos, es feien pintures sobre taules.

7.3. Una escultura al servei de l’arquitectura

• L’escultura romànica tenia una dependència important de l’arquitectura i les figures solen adoptar les proporcions i la forma de la superfície sobre la qual van ser esculpides.
• També eren importants els capitells de les columnes o pilars, tant de l’interior de l’església com de la portalada o dels claustres.
• També són abundants les talles religioses de fusta, policromades de colors vius.