Els fenòmens migratoris

Introducció

La globalització: els fenòmens migratoris

• La característica més destacada de la població és el seu dinamisme: la natalitat, la mortalitat i les migracions han influït en la seva evolució al llarg de la història.
• Però en els últims anys, el fenomen de les migracions és el factor més decisiu.
• La raó dels fenòmens migratoris deriva de les desigualtats que hi ha entre els països del món o dins d’un mateix país.

1. Les migracions avui

1.1. L’era de les migracions

• Al món globalitzat actual, els corrents migratoris afecten la major part dels països, ja sigui com a emissors o com a receptors de població.

1.2. Els emigrants

• Els emigrants es classifiquen amb criteris diversos:
– Per la seva formació: poden ser qualificats (amb estudis) o sense formació.
– Per la seva situació laboral o política: poden ser legalitzats (amb residència autoritzada), refugiats (que fugen de les guerres o de la intolerància) i indocumentats o sense papers (que no tenen permisos legals per emigrar).
– L’àmbit de desplaçament: nacionals (emigren dins del mateix país) o internacionals (travessen les fronteres i es desplacen entre estats).

1.3. Les causes dels desplaçaments

• Les migracions tenen l’origen en dos tipus de factors:
– Factors d’expulsió. El nombre més gran de desplaçaments s’origina per motius econòmics i la resta emigra per motius polítics, catàstrofes mediambientals o per motius socioculturals.
– Factors d’atracció. Són diversos: saber que en determinats països hi ha feina abundant i que el nivell de vida és elevat atreu molts migrants.

2. Les rutes de les migracions

2.1. Les migracions entre sud i nord

• La globalització augmenta les diferències entre el Sud i el Nord, i això afavoreix els fluxos de migració en un món cada vegada més interconnectat.
• Les diferències econòmiques entre els països del nord i del sud han provocat fluxos de migració potents des de les àrees de pobresa cap a les de benestar econòmic.
• Inicialment, els països desenvolupats permetien i organitzaven aquesta immigració. La seva economia necessitava mà d’obra barata, poc conflictiva i que realitzés les feines menys qualificades.
• Actualment, la intensitat dels fluxos migratoris és tan gran que els països receptors han establert quotes d’entrada, restriccions i controls d’immigració, per evitar l’entrada il·legal.

2.2. Les migracions entre est i oest

• La caiguda del sistema comunista a l’Europa de l’Est i a l’antiga Unió Soviètica va provocar una crisi econòmica i social greu en aquests països.
• Com a conseqüència es va desencadenar una forta emigració cap als països del centre i oest d’Europa.
• L’entrada de molts països de l’Europa de l’est a la Unió Europea ha permès regularitzar, en part, aquests desplaçaments.

2.3. Les migracions entre països desenvolupats

• Aquest tipus de migracions les solen fer persones amb un nivell econòmic i professional elevat, que es desplacen per canviar de feina o pel trasllat de l’empresa on treballen.

2.4. Les principals rutes migratòries

• Els itineraris migratoris que se segueixen són cada vegada més complexos.
– Els principals emissors d’emigrants són la Xina, els països del sud i del sud-est asiàtic, de l’Amèrica Central i del Sud, del Magrib i de la resta d’Àfrica.
– Els principals receptors d’immigrants són l’Europa occidental, Amèrica del Nord, el Japó, Austràlia i els països rics del golf Pèrsic.

3. Els efectes de les migracions

3.1. Efectes en l’economia i en la societat

• Les conseqüències econòmiques. Una part dels estalvis dels treballadors immigrants es transfereixen. Això suposa una font d’ingressos per als països d’origen.
– Els migrants també beneficien les economies dels països de destinació ja que acostumen a ser mà d’obra jove i disposada a realitzar les feines més diverses, cosa que revitalitza el mercat laboral intern, augmenta el consum i la recaptació d’impostos.
• Les conseqüències socials. Molts immigrants tenen una alta qualificació professional. Això beneficia el país receptor i empobreix el país emissor.
– Els immigrants contribueixen a modificar les pautes demogràfiques: provoquen un augment de la taxa de natalitat.
• Les conseqüències culturals. El conjunt de la societat es beneficia de més diversitat cultural.

3.2. Efectes de la globalització

• Tradicionalment, ha existit una emigració des de les antigues colònies fins als països colonitzadors.
• Actualment aquesta emigració entre les antigues colònies i les seves respectives metròpolis encara és important. Tot i això, avui la informació sobre la possibilitat de trobar feina o la facilitat per entrar en un país arriba a tot arreu.
• Les xarxes d’emigració, legals o no, s’aprofiten de la globalització i de l’ocupació precària, es diversifiquen i es dirigeixen des dels països pobres als països rics.

3.3. Migracions il·legals de mà d’obra

• Sempre han existit uns fluxos no reconeguts legalment.
• El reclutament il·legal de mà d’obra en altres països existeix des de fa molt de temps, però des de 1990 s’ha registrat un creixement molt notable. Els fluxos d’emigrants il·legals generen un gran negoci per a les xarxes de traficants de persones.

4. Les migracions a Espanya

4.1. Espanya, un país d’emigrants en el passat

• Espanya va ser un país d’emigrants a partir de la segona meitat del segle XIX. La dificultat per tenir un lloc de treball i millorar les condicions de vida van ser les causes d’aquesta emigració a l’exterior. Les destinacions principals van ser:
– Emigració a l’Amèrica Llatina. Va ser massiva i va continuar durant les primeres dècades del segle XX. Destinació a l’Argentina, Cuba, Mèxic, Veneçuela…
– Emigració a Europa. Des dels anys 60 i fins als 70 del segle XX, l’emigració es va dirigir cap als països europeus industrialitzats. Els països de destinació van ser principalment Alemanya, Suïssa i França.

4.2. Les migracions interiors

• A Espanya, les migracions del camp a la ciutat van començar al segle XIX amb l’emigració cap a Catalunya i el País Basc.
• Tanmateix, l’èxode rural no va adquirir gaire intensitat fins a mitjan segle XX, quan el creixement industrial va començar a ser notable a Espanya.
• En aquell moment es va desencadenar un procés d’emigració massiva del camp cap a les ciutats industrials. La intensitat d’aquests fluxos migratoris es va mantenir fins a la crisi econòmica de 1973.
• El seu origen eren les zones rurals d’Andalusia, Extremadura, Galícia i part de Castella, i anava cap a Barcelona, Madrid, València i el País Basc.
• L’arribada massiva d’immigrants va ocasionar el creixement incontrolat de moltes ciutats i la creació de barris marginals amb greus problemes de pobresa i de segregació social.

Migracions interiors a Espanya, 1960-1975

5. La immigració estrangera a Espanya i a Catalunya

5.1. La immigració a la societat actual

• Espanya ha esdevingut un país receptor d’emigrants. Aquesta immigració comprèn bàsicament:
– Homes, dones i nens d’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i de l’est d’Europa, que busquen feina i unes condicions de vida més dignes que les que han deixat als països d’origen.
– Jubilats de l’Europa del nord, que s’instal·len definitivament a Espanya, en especial a les costes del Mediterrani, a la recerca d’un bon clima.
– Treballadors amb un nivell salarial o professional elevat de la resta de la Unió Europea, que viuen de forma temporal a Espanya per motius laborals o perquè aquí troben una millor qualitat de vida.

5.2. Les conseqüències de la immigració

• El saldo migratori actual és positiu per a l’economia i la millora del nivell de vida d’Espanya.
• La immigració a Catalunya i a Espanya té conseqüències diverses:
– Contribueix al creixement de la població. La població immigrant la integren persones joves, i les dones tenen una taxa de fecunditat molt més elevada que la de les dones espanyoles.
– S’ocupa de treballs poc remunerats. Els immigrants fan feines poc retribuïdes. La majoria treballa al sector serveis.
– Els immigrants amb permís de treball cotitzen a la Seguretat Social i paguen els seus impostos, de manera que contribueixen a pagar les pensions dels treballadors jubilats.
– L’arribada de molts immigrants, a vegades, causa algunes dificultats d’integració.

5.3. La immigració a Catalunya

• A Catalunya, el baix creixement de la població es veu compensat per la immigració, que ja supera el milió de persones.
• La bona situació de l’economia catalana ha contribuït a l’arribada d’immigrants.
• Aquests immigrants no competeixen amb la població autòctona per un mateix lloc de treball.
• Entre els immigrants hi predominen els marroquins, els equatorians i els romanesos. L’oferta de treballs fa que es concentrin més en algunes comarques (l’Alt Empordà, la Segarra…).