La població espanyola i catalana

Introducció

La població espanyola i catalana

• Espanya és un país poc poblat en comparació amb altres països europeus. Tot i això, durant el segle XX i fins als nostres dies ha patit un gran creixement de la població.
• Els trets que caracteritzen la recent evolució de la població espanyola són: un descens de la natalitat, una elevada esperança de vida, l’augment de la població i l’arribada d’una immigració massiva.
• La població catalana té unes característiques semblants a l’espanyola.

1. La població espanyola i la seva distribució

1.1. Distribució de la població espanyola

• Espanya té una població pròxima als 47,2 milions d’habitants i una densitat mitjana de població de 93,3 h./km2, una xifra inferior a la mitjana de la Unió Europea, que és de 116 h./km2.
• La població espanyola es reparteix de forma desigual:
– Les zones de més densitat són la perifèria peninsular i les àrees properes, la Comunitat de Madrid, els arxipèlags balear i canari i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
– Les zones de menys densitat de població són les de l’interior de la Península i, sobre tot, les àrees de muntanya.
• Les causes d’aquesta distribució irregular de la població es deuen al procés desigual de desenvolupament econòmic, que va tenir lloc preferentment a les zones litorals i a les ciutats, on s’han concentrat la major part de les activitats industrials i de serveis.

1.2. El poblament al territori: rural i urbà

• El poblament és el tipus d’assentament humà que es dóna en un territori, i pot ser rural o urbà.
• Tradicionalment aquesta distinció entre poblament rural i urbà s’ha dut a terme a partir de considerar:
– Nombre d’habitants del municipi. Segons la població dels municipis es distingeixen municipis rurals, semiurbans i urbans.
– Activitat econòmica predominant al municipi.

1.3. El poblament rural

• El poblament rural pot ser:
– Poblament dispers. La població viu en cases aïllades o en petites caseries o grups de cases.
– Poblament concentrat. La població s’agrupa en pobles, propis de les terres de secà, on les feines del camp són estacionals i no requereixen una atenció diària.

1.4. El poblament urbà

• La característica més remarcable del poblament urbà ha estat el seu enorme creixement com a resultat d’una forta emigració del camp a la ciutat.
• A Espanya predomina el tipus de poblament en ciutats mitjanes i en ciutats grans.

Densitat de població de les províncies espanyoles el 2007

Població urbana i població rural per províncies el 2006

2. L’evolució i la dinàmica de la població espanyola

2.1. El model de transició demogràfica

• La població espanyola ha evolucionat segons el model de transició demogràfica dels països de l’Europa occidental, malgrat que va començar tard respecte d’aquests països:
– Fins a principis del segle XX la natalitat i la mortalitat eren altes (fase d’estabilitat demogràfica).
– Al segle XX la mortalitat va començar a descendir (excepte alguns períodes) i la població va augmentar considerablement.
– A partir de 1975 la taxa de natalitat va descendir fins a gairebé igualar la de mortalitat, amb la qual cosa el creixement era gairebé nul.
– Avui Espanya compta amb moltíssima població estrangera.

2.2. La dinàmica actual de la població espanyola

• En l’actualitat, la dinàmica de la població espanyola es caracteritza per:
– El descens de la natalitat: a Espanya la taxa de fecunditat és de 1,38 fills per dona (no s’assegura el relleu), i això malgrat l’arribada de població jove estrangera que ha provocat un lleuger augment de la natalitat.
– La baixa mortalitat i l’augment de l’esperança de vida: és de 85 anys per les dones i de 79 anys pels homes i fa que entrem en un procés d’envelliment de la població.

2.3. Les taxes de natalitat i de fecunditat

• Per mantenir estable la població d’un país, és necessari que una generació sigui rellevada per la següent amb el mateix nombre de persones.
• Per aconseguir un reemplaçament generacional cal una mitjana de 2,1 fills per dona en edat fèrtil.
• A Espanya, des de 1981, la fecunditat ha estat inferior al nivell de reemplaçament.
• Però l’arribada a Espanya de molts immigrants i l’augment de l’esperança de vida han ocasionat un augment notable de la població.

2.4. La taxa de mortalitat

• Anteriorment una taxa elevada de mortalitat indicava una forta mortalitat infantil, una alimentació insuficient i escassa atenció sanitària.
• Avui els països rics tenen taxes una mica més altes de mortalitat a causa del nombre elevat de població gran.

2.5. L’esperança de vida

• Actualment, Espanya té una de les esperances de vida més altes del món.
• No obstant, es dóna un procés d’envelliment de la població, ja que hi ha una natalitat baixa. Aquest fet planteja dos problemes:
– Crear els serveis necessaris per atendre com cal les persones grans.
– Assegurar que les persones jubilades poden rebre pensions dignes.

Natalitat i mortalitat a Espanya 1860-2005

Creixement vegetatiu per Comunitats Autònomes el 2006

3. Els moviments migratoris a Espanya

3.1. Els moviments migratoris a Espanya

• L’emigració espanyola en el passat va ser causada per la necessitat de trobar feina, a causa del creixement de la població i la pobresa.
• L’emigració espanyola es va dirigir, d’una banda, a l’exterior:
– Cap a Amèrica Llatina: va començar a ser massiva a la segona meitat del segle XIX, va continuar la primera meitat del segle XX i va disminuir a partir de la crisi de 1929.
– Cap a Europa Occidental: va ser una emigració de mà d’obra agrària i industrial. Es va produir a mitjan segle XX cap als països rics i industrialitzats, però es va frenar cap al 1973 a causa de la crisi del petroli, que va fer augmentar l’atur a Europa i alguns països van restringir la immigració.
• L’emigració espanyola també es va produir a l’interior:
– És l’anomenat èxode rural, en el qual la població rural, ja des de mitjan segle XIX, es va instal·lar a les regions industrials (especialment Catalunya i el País Basc).
– Aquest tipus d’emigració va generar un envelliment de la població als llocs d’origen i el creixement de les ciutats de destí.
• Actualment, l’emigració espanyola la formen persones joves (25-35 anys), molt qualificades i que busquen feina en altres països davant de la falta de feina causada per la crisi econòmica iniciada el 2008.

3.2. L’emigració exterior a Amèrica

• Els orígens de l’emigració espanyola transoceànica es remunten al descobriment d’Amèrica, i a l’emigració cap a les colònies.
•A la segona meitat del segle XIX, aquesta emigració es fa massiva, ja que els vaixells de vapor van permetre transportar més persones i realitzar viatges menys arriscats.
•L’emigració a Amèrica va continuar durant la primera meitat del segle XX, fins que aquest flux va disminuir a causa de la gran crisi econòmica de 1929.

3.3. L’emigració exterior a Europa

• A mitjan segle XX es va produir un important moviment migratori de mà d’obra agrària i industrial cap als països rics i industrialitzats d’Europa.
• L’emigració espanyola procedia de totes les regions, però especialment d’Andalusia i Galícia.
• La crisi econòmica de 1973, com a resultat de l’encariment del preu del petroli, va ser el final de l’emigració exterior.

3.4. L’emigració interior a Espanya

• L’emigració interior és la que es fa dintre de les fronteres d’un país.
• A Espanya l’emigració interior va començar a finals del segle XIX, especialment cap a Catalunya i el País Basc, perquè van ser els primers llocs on va començar el desenvolupament de la indústria.
• L’emigració interior massiva va generar en origen l’envelliment de la població.
• Mentrestant, les ciutats d’acollida creixien precipitadament i la indústria disposava de mà d’obra barata.

4. La immigració estrangera a Espanya

4.1. La immigració estrangera

• A partir de 1990, el creixement econòmic va fer d’Espanya un país receptor d’immigrants, de manera que actualment el 12,2% de la població espanyola és estrangera. Però la crisi iniciada el 2008 ha ralentit l’arribada d’immigrants i alguns d’ells fins i tot han tornat als seus països d’origen.
• La composició de la immigració que arriba actualment a Espanya es classifica en quatre grans grups:
– Immigració econòmica i laboral: emigrants procedents de països pobres.
– Immigració d’alt nivell professional i estudiants: professionals d’alt nivell salarial i gent del món artístic i de la cultura.
– Immigració residencial: persones jubilades (sobretot del Nord d’Europa).
– Immigració política: refugiats polítics o persones perseguides per motius ètnics o religiosos.

4.2. Factors positius de la immigració

• La immigració té efectes positius per a Espanya:
– Ha fet possible l’augment de la població.
– Contribueix al pagament de les pensions de la Seguretat Social.
– Permet disposar de mà d’obra poc qualificada i barata, especialment per a l’agricultura, la restauració i la construcció.
– Aporta diversitat cultural, encara que s’ha de garantir la convivència i el respecte a les lleis del país d’acollida.

4.3. La societat espanyola i la immigració

• L’arribada d’un gran volum de població immigrant desperta sentiments diversos entre la població que l’acull.
• A Espanya, moltes organitzacions treballen en favor de la interculturalitat.

Població estrangera per Comunitats Autònomes el 2006

5. L’estructura demogràfica i econòmica de la població espanyola

5.1. L’estructura demogràfica de la població espanyola

• L’estructura demogràfica de la població espanyola demostra:
– Que es tracta d’una població envellida, a causa de la baixa natalitat i de l’elevada esperança de vida.
– Que existeix un número més gran de dones que d’homes, especialment en edats avançades.

5.2. L’estructura econòmica de la població espanyola

• L’estructura econòmica de la població espanyola queda reflectida en:
– La població activa, que representa més del 60% de la població total.
– La població ocupada per sectors econòmics, que és la pròpia dels països desenvolu pats, i correspon a un 4,3% de la població ocupada en el sector primari, un 23,1% en el secundari i un 72,6% en el terciari.

5.3. La població activa

• La població activa comprèn la població adulta que està ocupada, en atur o busca la primera ocupació.
• Població activa ocupada. Es distribueix entre els tres sectors econòmics tradicionals: sector primari, secundari i terciari.
• Població activa en atur. A Espanya s’han registrat taxes s’atur molt elevades perquè la creació d’ocupació no ha estat paral·lela a la demanda de llocs de treball. La taxa d’atur a Espanya ha canviat segons l’època: va ser molt elevada en 1994 i, des de 2008, torna a ser-ho. La falta de treball crea un greu problema social i torna a aparèixer la necessitat d’emigrar.

5.4. La incorporació de les dones al món laboral

• La dona, des de fa anys, lluita per la igualtat de drets laborals, socials i polítics.
• La legislació espanyola contempla aquesta igualtat de drets entre homes i dones, però a la pràctica, a vegades, les dones encara se senten discriminades. Malgrat els avenços aconseguits, encara hi ha diferències de gènere.
• En canviar la consideració i la situació de la dona a la societat actual també canvia el paper de la dona a la família. Moltes tasques es comparteixen amb els homes.
• Els drets i la llibertat de la dona no han estat acceptats fàcilment per persones intolerants, per això se segueixen lamentant actes de violència de gènere.

6. La població de Catalunya

6.1. Característiques de la població catalana

• La població catalana té unes característiques semblants a l’espanyola:
– Distribució desigual pel territori.
– Disminució de la natalitat.
– Esperança de vida elevada.
– Arribada d’immigrants

6.2. El fet migratori a Catalunya

• La població de Catalunya ha augmentat en els últims anys. El factor demogràfic que més ha influït en aquest creixement ha estat l’arribada d’immigrants estrangers, sobretot entre la dècada del 1990 i l’any 2007:
– Es tracta d’immigrants joves que provenen bàsicament d’Europa, Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia. L’edat dels immigrants i els models reproductius de molts dels seus països d’origen han fet augmentar la natalitat al nostre territori.
– Vénen per treballar en l’agricultura, la construcció, l’hoteleria i el servei domèstic. També hi ha un grup d’immigrants d’Europa Occidental que desenvolupen feines més qualificades.
• La perspectiva de la població catalana és que continuï creixent a causa de la recuperació de la fecunditat i de l’allargament de l’esperança de vida.