El sector terciari

Introducció

Les activitats del sector terciari

• El sector terciari o sector de serveis inclou l’educació, la cultura, la sanitat, el comerç, el transport, la banca, etc. Serveix per millorar la qualitat de vida de les persones.
• El sector terciari ha estat el darrer sector a desenvolupar-se, però a la vegada, és el que actualment ha adquirit més importància, sobretot als països rics. 
• El comerç és l’activitat per mitjà de la qual els recursos que s’obtenen de la natura, els objectes fabricats i els serveis es posen a disposició dels consumidors.
• El comerç es desenvolupa a escala planetària i és un dels principals factors del desenvolupament econòmic mundial.
• La circulació de persones, de productes i de serveis necessita xarxes i mitjans de transport ràpids i segurs.
• Les comunicacions necessiten tecnologies avançades per tal que la informació es transmeti al mateix moment de produir-se.

1. Les activitats terciàries

1.1. Què és el sector terciari?

• El sector terciari inclou les activitats que no produeixen béns materials, sinó que donen serveis a la població.
• Als països desenvolupats el sector terciari ha crescut fins a esdevenir-ne el més important, tant pel nombre de treballadors que ocupa com per la riquesa que genera.

1.2. La diversitat del sector de serveis

• El sector terciari es caracteritza per la gran diversitat d’activitats que comprèn: sanitat, educació, turisme, comerç, transports, oci, etc.
• La màxima expansió del sector terciari s’ha assolit amb la societat de la informació, que comporta el desenvolupament tècnic i científic, la mundialització de l’economia, etc. Es parla de revolució del terciari.
• El terciari superior o quaternari inclou serveis relacionats amb els avenços científics i tecnològics.
• El sector terciari banal incorpora treballs que requereixen poca preparació i que estan mal pagats: serveis domèstics, venda ambulant, etc.

1.3. Els serveis i els canvis socials recents

• Els canvis socials recents han provocat una demanda més gran de serveis: augment de l’esperança de vida, incorporació de la dona al món laboral, reducció de la jornada laboral, vacances pagades, etc.
– L’augment de l’esperança de vida fa imprescindibles una sèrie de serveis relacionats amb l’atenció a les persones grans o dependents.
– La incorporació de la dona al món laboral fa urgent la creació d’escoles infantils i de serveis que faciliten la feina domèstica.
– La reducció de la jornada laboral i les vacances pagades expliquen l’oferta d’activitats d’oci i la importància del sector turístic.

• 

• 

• 

• 

2. El sector terciari al món d’avui

2.1. Característiques

• Actualment les activitats del sector terciari es caracteritzen per:
– Ser heterogènies: per la gran varietat de serveis que existeixen,i per la diversitat en la qualificació dels treballadors i en les dimensions de les empreses.
– Ser activitats intangibles i immaterials.
– Ser activitats impossibles d’emmagatzemar.
– Estar situades a prop del consumidor.
– Tenir un nivell baix de mecanització.
– Ser activitats en expansió arreu del món.
– Estar repartides de manera desigual al món.

2.2. Classificació

• Hi ha diverses maneres de classificar les activitats terciàries.
Una d’aquestes maneres les organitza en quatre grups:
– Els serveis socials agrupen les activitats vinculades a l’administració, l’educació, la sanitat, etc.
– Els serveis de distribució agrupen les activitats relacionades amb la circulació de persones, de béns i d’informació (transport, comerç…).
– Els serveis a les empreses faciliten el seu funcionament i manteniment (finances, neteja…).
– Els serveis al consumidor estan relacionats amb el comerç al detall, l’hostaleria, el turisme, el lleure, les reparacions i instal·lacions, etc.

3. Un servei social bàsic: la sanitat

3.1. La millora de l’esperança de vida

• Al llarg del segle XX la població mundial va augmentar considerablement perquè a molts països va baixar la mortalitat infantil i va augmentar l’esperança de vida. Aquests progressos es donaren per:
– Una millor alimentació gràcies als progressos en l’agricultura.
– Les millores en la higiene.
– El descobriment de remeis eficaços, com vacunes i antibiòtics, per combatre epidèmies i malalties.

3.2. La sanitat com a servei

• La sanitat és un servei social bàsic. Totes les persones tenen dret a rebre assistència mèdica. Però aquest dret, generalment, només el poden exercir els habitants dels països desenvolupats.
• A molts països el dret a la salut el garanteix l’Estat. Una part dels impostos es destina a organitzar el servei de sanitat.

3.3. Salut i riquesa

• El nivell econòmic d’un país determina, en gran manera, el nombre i la qualitat dels seus serveis sanitaris.
– Els països pobres manquen sovint dels serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles i infeccioses.
– Els països rics disposen, cada dia més, de mitjans científics i tecnològics avançats per combatre determinades malalties. Tanmateix, en aquests països augmenten les malalties de l’estil de vida, derivades de formes de vida poc saludables.

• 

• 

4. L’activitat comercial

4.1. Què és el comerç?

• El comerç consisteix en la compravenda de mercaderies per satisfer les necessitats de la població.
• Inicialment, l’activitat comercial es feia mitjançant el bescanvi, és a dir, l’intercanvi d’uns productes per uns altres.
• Posteriorment, amb l’aparició de la moneda, es va poder donar un valor més exacte a les mercaderies i s’amplià l’àmbit de les activitats comercials.

4.2. Comerç interior i comerç exterior

• El comerç interior es desenvolupa dintre d’un país, i pot ser de dos tipus:
– Comerç a l’engròs: els majoristes compren grans quantitats de productes i els venen a unes altres empreses o comerciants.
– Comerç a la menuda o al detall: es ven directament al públic i en poca quantitat.
• El comerç exterior és el que es fa entre diferents estats. Inclou tant les vendes de productes nacionals a uns altres països (exportacions) com les compres de productes de l’exterior (importacions).

4.3. La balança comercial

• La balança comercial és la diferència entre les exportacions i les importacions d’un país. 
Es refereix als béns materials, i pot ser positiva o negativa:
– Si el valor de les compres de béns a l’exterior és inferior al valor de les vendes que es fan a uns altres països, es diu que la balança comercial és positiva.
– Si les importacions superen les exportacions, la balança comercial és negativa.

4.4. La balança de pagaments

• La balança de pagaments reflecteix el conjunt d’intercanvis econòmics d’un país.
Inclou béns materials, serveis i béns financers, i pot ser excedentària o deficitària:
– Quan en la balança de pagaments els ingressos superen les despeses es diu que és excedentària.
– Quan en la balança de pagaments els ingressos són més petits que les despeses es diu que és deficitària.

• 

• 

5. El comerç internacional actual

5.1. Les característiques del comerç actual

• El comerç mou quantitats enormes de productes molt diferents i utilitza mitjans de transport de gran capacitat i eficàcia a preus raonables.
• El comerç ha creat una xarxa de relacions comercials d’àmbit mundial que té aquestes característiques:
– Ocupa moltes persones.
– Es concentra en un nombre reduït d’empreses.
– S’ha expandit les darreres dècades del segle XX.

5.2. Intercanvis comercials internacionals

• Des de la segona meitat del segle XX, el comerç internacional ha experimentat un desenvolupament espectacular: inclou espais molt amplis i augmenta constantment el seu valor econòmic.
• Els intercanvis comercials de volum i valor més grans es produeixen entre la Unió Europea, el Japó, la Xina, l’Àsia oriental i els Estats Units. Es comercialitza sobretot amb productes manufacturats.
El comerç entre els països membres de la Unió Europea també té una gran importància.
• Els altres països tenen un pes menor en l’activitat comercial mundial. Exporten matèries primeres, productes agraris i manufactures.

6. Fluxos i blocs comercials

6.1. Els fluxos comercials

• Els fluxos comercials són els moviments produïts entre venedors i compradors en els intercanvis comercials. Aquests fluxos poden ser:
– Fluxos de matèries primeres: representen el 40% dels intercanvis mundials, perquè els països productors les venen a l’exterior. Hi destaca el petroli.
– Fluxos de productes manufacturats: el 80% van dels països desenvolupats cap als altres, tot i que hi destaquen potències emergents com la Xina, l’Índia i el Brasil.
– Fluxos de capitals: mouen grans quantitats de diners per tot el món: préstecs bancaris, inversions, compra i venda d’empreses o d’accions en borsa… Els fluxos més grans es produeixen entre els EUA, la Unió Europea i el Japó.

6.2. Els fluxos d’informació

• Els fluxos d’informació s’han generalitzat amb l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que permeten difondre de manera immediata la informació.
• Però, alhora, l’expansió de les noves tecnologies és molt desigual, de manera que la seva implantació depèn del grau de desenvolupament de cada país.

6.3. Els blocs comercials

• La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular els fluxos. Tenen en comú:
– Proximitat espacial.
– Unió duanera.
– Redistribució industrial.
– Front comú.
– Complementarietat i unió d’esforços.

7. Els transports

7.1. El transport

• El transport és l’activitat per mitjà de la qual una persona o mercaderia és traslladada d’un lloc a un altre.
• El transport aeri, el terrestre i el marítim són els sistemes de transport que permeten els desplaçaments.
• Les carreteres, les vies fèrries, els ports i els aeroports són les infraestructures necessàries per a la circulació dels mitjans de transport (camions, trens, vaixells i avions).
• L’increment dels intercanvis mundials de mercaderies fa necessari el millorament dels transports.

7.2. Les funcions del transport actual

• El transport satisfà moltes de les necessitats econòmiques d’un país. El transport:
– Permet els desplaçaments quotidians de la població.
– Possibilita els desplaçaments a llocs molt llunyans (turisme, migracions…).
– Fa possible la distribució de béns i serveis.

7.3. La revolució dels transports

• La revolució als mitjans de transport en els darrers cinquanta anys ha tingut com a objectiu transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, de forma més ràpida, segura i econòmica. Els canvis més significatius de la revolució dels transports són:
– L’augment del tonatge i de la velocitat dels vehicles.
– La intermodalitat en el transport de mercaderies.
– La millora de les infraestructures viàries.
– L’augment de la seguretat.
– La reducció del preu dels desplaçaments.
– Els avenços en les telecomunicacions.

7.4. Les xarxes de transport

• L’organització i l’explotació d’un territori necessita bones xarxes de transport, un conjunt d’infraestructures per on puguin circular els vehicles.
• Les xarxes de transport estan formades per eixos o línies que uneixen dos punts o més connectats entre si i els disposen en forma de malla o xarxa. Els llocs centrals d’aquestes xarxes són els nusos de transport.
• Les xarxes s’estructuren de manera desigual al món: als països desenvolupats les xarxes solen ser denses, mentre que als països pobres acostumen a ser poc denses i mal estructurades.
– A les àrees econòmicament més importants la xarxa de transports és molt densa. Hi ha un bon funcionament dels desplaçaments.
– Els països poc relacionats amb els centres mundials de poder tenen xarxes de transport escasses i poc denses.

• 

• 

• 

• 

8. Els sistemes de transport

8.1. El transport terrestre

• El sistema de transport terrestre ha creat una xarxa d’infraestructures densa.
• El transport per carretera. La carretera és la infraestructura més utilitzada per transportar persones i mercaderies. Forma una xarxa molt estructurada i densa.
• El transport per ferrocarril. És òptim per recórrer distàncies mitjanes i llargues, tant per a passatgers com per a mercaderies. És ràpid, segur i econòmic, malgrat que el traçat ferroviari és rígid.
• Actualment, en el transport per ferrocarril s’han desenvolupat millores tècniques que permeten una major capacitat de passatgers i de càrrega, i més velocitat:
– Els trens d’alta velocitat (TAV).
– Els trens ràpids (TR).

8.2. El transport aeri

• El transport aeri és el més adequat per al desplaçament de persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres, peribles o de gran valor, gràcies a la seva rapidesa i seguretat. 
• Té, però, l’inconvenient que és car, perquè els avions consumeixen molt carburant i necessiten un manteniment rigorós.
• Els aeroports exigeixen grans espais perquè el transport aeri sigui eficaç.
• L’aparició de les companyies de baix cost (low cost) ha revolucionat i popularitzat el transport aeri.

8.3. El transport marítim

• El transport marítim és indicat per als recorreguts de llarga distància i a preu baix de mercaderies pesants, voluminoses o perilloses. Es complementa, de vegades, amb el transport fluvial.
• El transport marítim té alguns inconvenients:
– És molt lent i s’utilitza poc per transportar viatgers.
– La càrrega dels vaixells pot ser perillosa. Els accidents marítims són un risc per a l’ecosistema marí.

9. El turisme

9.1. Causes del desenvolupament del turisme

• Una de les activitats del sector terciari que ha experimentat un creixement més gran als països rics és el turisme.
• Les causes del desenvolupament del turisme són:
– L’augment de temps lliure, a causa de la generalització de la setmana laboral de cinc dies, que dóna lloc a un llarg cap de setmana, i a un període anual de vacances pagades.
– La societat del benestar, que cobreix les necessitats bàsiques i assegura pensions d’invalidesa i de vellesa, ha alliberat els treballadors de l’estalvi de previsió. Això els permet gastar el seu salari en béns de consum.
– La generalització de l’ús de l’automòbil i la millora de la xarxa viària, i l’augment dels viatges amb avió.

9.2. Els desplaçaments turístics

• Els fluxos del turisme es donen, sobretot, als països desenvolupats. Es dirigeixen des de les àrees urbanes fins als nuclis receptors.
• Els centres emissors de turisme solen ser les grans ciutats o àrees urbanes, d’on surten moltes persones els caps de setmana i, sobretot, durant l’estiu.
• Els fluxos turístics es dirigeixen cap a nuclis receptors que, segons la distància, són:
– Nuclis turístics propers, situats en un radi de fins a 200 km de distància dels centres emissors.
– Nuclis turístics intermedis, situats en un radi des de 200 fins a 2000 km dels centres emissors.
– Nuclis turístics llunyans, situats a partir de 2000 km dels centres emissors.

9.3. La importància econòmica del turisme

• El turisme genera la creació i l’expansió d’empreses i serveis: companyies aèries, agències de viatges, cadenes hoteleres, empreses d’animació, etc.
• Aquestes empreses, al seu torn, proporcionen llocs de treball nombrosos i diversificats: cambrers, guies turístics, comerciants, etc.
• Els turistes acostumen a gastar els seus diners als llocs de destinació: desplaçaments, allotjament, activitats de lleure i diversió…, deixant beneficis al país.
• Als països pobres, el sector turístic sol estar en mans de grans operadors turístics i empreses de transports internacionals, amb seu als països desenvolupats.

9.4. Els efectes del turisme

• Factors positius del turisme. El turisme representa per a un país ingressos elevats, crea molts llocs de treball, dinamitza altres sectors econòmics, permet el contacte amb unes altres cultures i facilita l’aprenentatge d’altres llengües. 
• Factors negatius del turisme. El turisme també contribueix a l’augment dels preus, incrementa l’especulació del sòl, enriqueix grans empreses i molts dels llocs de treball que crea són de poca qualificació i estan mal remunerats.
• El turisme també provoca grans impactes ambientals: alteració de la costa en construir ports, contaminació de les aigües…

• 

• 

• 

• 

Documents

• Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
• Esquema activitats per sectors econòmics (llibre de text Vicens) [pdf]

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

• El sector terciari a buxaweb.cat (ampliació)