El sector terciari

Els sectors econòmics

– La geografia econòmica és una branca de la geografia humana que estudia les activitats econòmiques,la seva localització en l’espai i la seva problemàtica.
– Estudia el procés de producció de béns i serveis destinats a satisfer les necessitats humanes.
– Es divideix en tres sectors econòmics (o productius): primari, secundari i terciari.

SECTOR
PRIMARI
SECTOR
SECUNDARI
SECTOR
TERCIARI
Activitats relacionades amb l’obtenció i producció d’alimentsActivitats
relacionades amb l’obtenció de productes a través d’un procés
de transformació
Activitats relacionades amb la prestació de serveis
a la població.
No produeixen béns materials
Agricultura
Ramaderia
Pesca
Explotació forestal
Mineria
Producció d’energia
Indústria
Construcció
Comerç
Transport
Altres serveis

Introducció

Les activitats del sector terciari

• El sector terciari o sector de serveis inclou l’educació, la cultura, la sanitat, el comerç, el transport, la banca, etc. Serveix per millorar la qualitat de vida de les persones.
• El sector terciari ha estat el darrer sector a desenvolupar-se, però a la vegada, és el que actualment ha adquirit més importància, sobretot als països rics. 
• El comerç és l’activitat per mitjà de la qual els recursos que s’obtenen de la natura, els objectes fabricats i els serveis es posen a disposició dels consumidors.
• El comerç es desenvolupa a escala planetària i és un dels principals factors del desenvolupament econòmic mundial.
• La circulació de persones, de productes i de serveis necessita xarxes i mitjans de transport ràpids i segurs.
• Les comunicacions necessiten tecnologies avançades per tal que la informació es transmeti al mateix moment de produir-se.

1. Les activitats terciàries

1.1. Què és el sector terciari?

• El sector terciari inclou les activitats que no produeixen béns materials, sinó que donen serveis a la població.
• Als països desenvolupats el sector terciari ha crescut fins a esdevenir-ne el més important, tant pel nombre de treballadors que ocupa com per la riquesa que genera.

1.2. La diversitat del sector de serveis

• El sector terciari es caracteritza per la gran diversitat d’activitats que comprèn: sanitat, educació, turisme, comerç, transports, oci, etc.
• La màxima expansió del sector terciari s’ha assolit amb la societat de la informació, que comporta el desenvolupament tècnic i científic, la mundialització de l’economia, etc. Es parla de revolució del terciari.
• El terciari superior o quaternari inclou serveis relacionats amb els avenços científics i tecnològics.
• El sector terciari banal incorpora treballs que requereixen poca preparació i que estan mal pagats: serveis domèstics, venda ambulant, etc.

1.3. Els serveis i els canvis socials recents

• Els canvis socials recents han provocat una demanda més gran de serveis: augment de l’esperança de vida, incorporació de la dona al món laboral, reducció de la jornada laboral, vacances pagades, etc.
– L’augment de l’esperança de vida fa imprescindibles una sèrie de serveis relacionats amb l’atenció a les persones grans o dependents.
– La incorporació de la dona al món laboral fa urgent la creació d’escoles infantils i de serveis que faciliten la feina domèstica.
– La reducció de la jornada laboral i les vacances pagades expliquen l’oferta d’activitats d’oci i la importància del sector turístic.

2. El sector terciari al món d’avui

2.1. Característiques

• Actualment les activitats del sector terciari es caracteritzen per:
– Ser heterogènies: per la gran varietat de serveis que existeixen,i per la diversitat en la qualificació dels treballadors i en les dimensions de les empreses.
– Ser activitats intangibles i immaterials.
– Ser activitats impossibles d’emmagatzemar.
– Estar situades a prop del consumidor.
– Tenir un nivell baix de mecanització.
– Ser activitats en expansió arreu del món.
– Estar repartides de manera desigual al món.

2.2. Classificació

• Hi ha diverses maneres de classificar les activitats terciàries.
Una d’aquestes maneres les organitza en quatre grups:
– Els serveis socials agrupen les activitats vinculades a l’administració, l’educació, la sanitat, etc.
– Els serveis de distribució agrupen les activitats relacionades amb la circulació de persones, de béns i d’informació (transport, comerç…).
– Els serveis a les empreses faciliten el seu funcionament i manteniment (finances, neteja…).
– Els serveis al consumidor estan relacionats amb el comerç al detall, l’hostaleria, el turisme, el lleure, les reparacions i instal·lacions, etc.

Tipus de serveis

SEGONS QUI ELS OFEREIX Serveis públics: els presta l’Estat; són pagats per tots els contribuents amb els impostos (sanitat pública, educació pública…)
Serveis privats: els presten empreses privades o particulars; cal pagar-los (sanitat privada, educació privada…)
SEGONS EL TIPUS DE NECESSITAT QUE COBREIXEN O A QUI VAN DESTINATS Serveis socials: cobreixen necessitats bàsiques de la població (administració, sanitat, educació, justícia…)
Serveis de distribució: faciliten l’intercanvi de béns, serveis o informació (comerç, transport, comunicacions…)
Serveis a empreses: serveis especialitzats per fer funcionar les empreses (serveis diversos de caràcter informàtic, jurídic, fiscal, publicitari, recursos humans, comptable…) (investigació, publicitat, gestió d’empresa…)
Serveis al consumidor: serveis no imprescindibles (petit comerç, hostaleria, oci, turisme…

3. Un servei social bàsic: la sanitat

3.1. La millora de l’esperança de vida

• Al llarg del segle XX la població mundial va augmentar considerablement perquè a molts països va baixar la mortalitat infantil i va augmentar l’esperança de vida. Aquests progressos es donaren per:
– Una millor alimentació gràcies als progressos en l’agricultura.
– Les millores en la higiene.
– El descobriment de remeis eficaços, com vacunes i antibiòtics, per combatre epidèmies i malalties.

3.2. La sanitat com a servei

• La sanitat és un servei social bàsic. Totes les persones tenen dret a rebre assistència mèdica. Però aquest dret, generalment, només el poden exercir els habitants dels països desenvolupats.
• A molts països el dret a la salut el garanteix l’Estat. Una part dels impostos es destina a organitzar el servei de sanitat.

3.3. Salut i riquesa

• El nivell econòmic d’un país determina, en gran manera, el nombre i la qualitat dels seus serveis sanitaris.
– Els països pobres manquen sovint dels serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles i infeccioses.
– Els països rics disposen, cada dia més, de mitjans científics i tecnològics avançats per combatre determinades malalties. Tanmateix, en aquests països augmenten les malalties de l’estil de vida, derivades de formes de vida poc saludables.

4. L’activitat comercial

4.1. Què és el comerç?

• El comerç consisteix en la compravenda de mercaderies per satisfer les necessitats de la població.
• Inicialment, l’activitat comercial es feia mitjançant el bescanvi, és a dir, l’intercanvi d’uns productes per uns altres.
• Posteriorment, amb l’aparició de la moneda, es va poder donar un valor més exacte a les mercaderies i s’amplià l’àmbit de les activitats comercials.

4.2. Comerç interior i comerç exterior

• El comerç interior es desenvolupa dintre d’un país, i pot ser de dos tipus:
Comerç a l’engròs: els majoristes compren grans quantitats de productes i els venen a unes altres empreses o comerciants.
Comerç a la menuda o al detall: es ven directament al públic i en poca quantitat.
• El comerç exterior és el que es fa entre diferents estats. Inclou tant les vendes de productes nacionals a uns altres països (exportacions) com les compres de productes de l’exterior (importacions).

4.3. La balança comercial

• La balança comercial és la diferència entre les exportacions i les importacions d’un país. 
Es refereix als béns materials, i pot ser positiva o negativa:
– Si el valor de les compres de béns a l’exterior és inferior al valor de les vendes que es fan a uns altres països, es diu que la balança comercial és positiva.
– Si les importacions superen les exportacions, la balança comercial és negativa.

4.4. La balança de pagaments

• La balança de pagaments reflecteix el conjunt d’intercanvis econòmics d’un país.
Inclou béns materials, serveis i béns financers, i pot ser excedentària o deficitària:
– Quan en la balança de pagaments els ingressos superen les despeses es diu que és excedentària.
– Quan en la balança de pagaments els ingressos són més petits que les despeses es diu que és deficitària.

5. El comerç internacional actual

5.1. Les característiques del comerç actual

• El comerç mou quantitats enormes de productes molt diferents i utilitza mitjans de transport de gran capacitat i eficàcia a preus raonables.
• El comerç ha creat una xarxa de relacions comercials d’àmbit mundial que té aquestes característiques:
– Ocupa moltes persones.
– Es concentra en un nombre reduït d’empreses.
– S’ha expandit les darreres dècades del segle XX.

5.2. Intercanvis comercials internacionals

• Des de la segona meitat del segle XX, el comerç internacional ha experimentat un desenvolupament espectacular: inclou espais molt amplis i augmenta constantment el seu valor econòmic.
• Els intercanvis comercials de volum i valor més grans es produeixen entre la Unió Europea, el Japó, la Xina, l’Àsia oriental i els Estats Units. Es comercialitza sobretot amb productes manufacturats.
El comerç entre els països membres de la Unió Europea també té una gran importància.
• Els altres països tenen un pes menor en l’activitat comercial mundial. Exporten matèries primeres, productes agraris i manufactures.

El comerç internacional

6. Fluxos i blocs comercials

6.1. Els fluxos comercials

• Els fluxos comercials són els moviments produïts entre venedors i compradors en els intercanvis comercials. Aquests fluxos poden ser:
– Fluxos de matèries primeres: representen el 40% dels intercanvis mundials, perquè els països productors les venen a l’exterior. Hi destaca el petroli.
– Fluxos de productes manufacturats: el 80% van dels països desenvolupats cap als altres, tot i que hi destaquen potències emergents com la Xina, l’Índia i el Brasil.
– Fluxos de capitals: mouen grans quantitats de diners per tot el món: préstecs bancaris, inversions, compra i venda d’empreses o d’accions en borsa… Els fluxos més grans es produeixen entre els EUA, la Unió Europea i el Japó.

6.2. Els fluxos d’informació

• Els fluxos d’informació s’han generalitzat amb l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que permeten difondre de manera immediata la informació.
• Però, alhora, l’expansió de les noves tecnologies és molt desigual, de manera que la seva implantació depèn del grau de desenvolupament de cada país.

6.3. Els blocs comercials

• La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular els fluxos. Tenen en comú:
– Proximitat espacial.
Unió duanera.
– Redistribució industrial.
– Front comú.
– Complementarietat i unió d’esforços.

Principals blocs comercials

7. Els transports

7.1. El transport

• El transport és l’activitat per mitjà de la qual una persona o mercaderia és traslladada d’un lloc a un altre.
• El transport aeri, el terrestre i el marítim són els sistemes de transport que permeten els desplaçaments.
• Les carreteres, les vies fèrries, els ports i els aeroports són les infraestructures necessàries per a la circulació dels mitjans de transport (camions, trens, vaixells i avions).
• L’increment dels intercanvis mundials de mercaderies fa necessari el millorament dels transports.

7.2. Les funcions del transport actual

• El transport satisfà moltes de les necessitats econòmiques d’un país. El transport:
– Permet els desplaçaments quotidians de la població.
– Possibilita els desplaçaments a llocs molt llunyans (turisme, migracions…).
– Fa possible la distribució de béns i serveis.

7.3. La revolució dels transports

• La revolució als mitjans de transport en els darrers cinquanta anys ha tingut com a objectiu transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, de forma més ràpida, segura i econòmica. Els canvis més significatius de la revolució dels transports són:
– L’augment del tonatge i de la velocitat dels vehicles.
– La intermodalitat en el transport de mercaderies.
– La millora de les infraestructures viàries.
– L’augment de la seguretat.
– La reducció del preu dels desplaçaments.
– Els avenços en les telecomunicacions.

7.4. Les xarxes de transport

• L’organització i l’explotació d’un territori necessita bones xarxes de transport, un conjunt d’infraestructures per on puguin circular els vehicles.
• Les xarxes de transport estan formades per eixos o línies que uneixen dos punts o més connectats entre si i els disposen en forma de malla o xarxa. Els llocs centrals d’aquestes xarxes són els nusos de transport.
• Les xarxes s’estructuren de manera desigual al món: als països desenvolupats les xarxes solen ser denses, mentre que als països pobres acostumen a ser poc denses i mal estructurades.
– A les àrees econòmicament més importants la xarxa de transports és molt densa. Hi ha un bon funcionament dels desplaçaments.
– Els països poc relacionats amb els centres mundials de poder tenen xarxes de transport escasses i poc denses.

8. Els sistemes de transport

8.1. El transport terrestre

• El sistema de transport terrestre ha creat una xarxa d’infraestructures densa.
• El transport per carretera. La carretera és la infraestructura més utilitzada per transportar persones i mercaderies. Forma una xarxa molt estructurada i densa.
• El transport per ferrocarril. És òptim per recórrer distàncies mitjanes i llargues, tant per a passatgers com per a mercaderies. És ràpid, segur i econòmic, malgrat que el traçat ferroviari és rígid.
• Actualment, en el transport per ferrocarril s’han desenvolupat millores tècniques que permeten una major capacitat de passatgers i de càrrega, i més velocitat:
– Els trens d’alta velocitat (TAV).
– Els trens ràpids (TR).

8.2. El transport aeri

• El transport aeri és el més adequat per al desplaçament de persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres, peribles o de gran valor, gràcies a la seva rapidesa i seguretat. 
• Té, però, l’inconvenient que és car, perquè els avions consumeixen molt carburant i necessiten un manteniment rigorós.
• Els aeroports exigeixen grans espais perquè el transport aeri sigui eficaç.
• L’aparició de les companyies de baix cost (low cost) ha revolucionat i popularitzat el transport aeri.

8.3. El transport marítim

• El transport marítim és indicat per als recorreguts de llarga distància i a preu baix de mercaderies pesants, voluminoses o perilloses. Es complementa, de vegades, amb el transport fluvial.
• El transport marítim té alguns inconvenients:
– És molt lent i s’utilitza poc per transportar viatgers.
– La càrrega dels vaixells pot ser perillosa. Els accidents marítims són un risc per a l’ecosistema marí.

El transport terrestre
El transport aeri
El transport marítim

9. El turisme

9.1. Causes del desenvolupament del turisme

• Una de les activitats del sector terciari que ha experimentat un creixement més gran als països rics és el turisme.
• Les causes del desenvolupament del turisme són:
– L’augment de temps lliure, a causa de la generalització de la setmana laboral de cinc dies, que dóna lloc a un llarg cap de setmana, i a un període anual de vacances pagades.
– La societat del benestar, que cobreix les necessitats bàsiques i assegura pensions d’invalidesa i de vellesa, ha alliberat els treballadors de l’estalvi de previsió. Això els permet gastar el seu salari en béns de consum.
– La generalització de l’ús de l’automòbil i la millora de la xarxa viària, i l’augment dels viatges amb avió.

9.2. Els desplaçaments turístics

• Els fluxos del turisme es donen, sobretot, als països desenvolupats. Es dirigeixen des de les àrees urbanes fins als nuclis receptors.
• Els centres emissors de turisme solen ser les grans ciutats o àrees urbanes, d’on surten moltes persones els caps de setmana i, sobretot, durant l’estiu.
• Els fluxos turístics es dirigeixen cap a nuclis receptors que, segons la distància, són:
– Nuclis turístics propers, situats en un radi de fins a 200 km de distància dels centres emissors.
– Nuclis turístics intermedis, situats en un radi des de 200 fins a 2000 km dels centres emissors.
– Nuclis turístics llunyans, situats a partir de 2000 km dels centres emissors.

9.3. La importància econòmica del turisme

• El turisme genera la creació i l’expansió d’empreses i serveis: companyies aèries, agències de viatges, cadenes hoteleres, empreses d’animació, etc.
• Aquestes empreses, al seu torn, proporcionen llocs de treball nombrosos i diversificats: cambrers, guies turístics, comerciants, etc.
• Els turistes acostumen a gastar els seus diners als llocs de destinació: desplaçaments, allotjament, activitats de lleure i diversió…, deixant beneficis al país.
• Als països pobres, el sector turístic sol estar en mans de grans operadors turístics i empreses de transports internacionals, amb seu als països desenvolupats.

9.4. Els efectes del turisme

• Factors positius del turisme. El turisme representa per a un país ingressos elevats, crea molts llocs de treball, dinamitza altres sectors econòmics, permet el contacte amb unes altres cultures i facilita l’aprenentatge d’altres llengües. 
• Factors negatius del turisme. El turisme també contribueix a l’augment dels preus, incrementa l’especulació del sòl, enriqueix grans empreses i molts dels llocs de treball que crea són de poca qualificació i estan mal remunerats.
• El turisme també provoca grans impactes ambientals: alteració de la costa en construir ports, contaminació de les aigües…

El turisme al món

Documents

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb