Les societats humanes

Introducció

Les societats humanes

• Les societats humanes es caracteritzen per la seva notable diversitat.
• Aquesta diversitat té el seu origen en factors històrics, polítics, econòmics, culturals i religiosos, que han fet que les regions del planeta evolucionin de formes variades.
• Aquesta evolució no ha seguit el mateix ritme a tot arreu. En algunes zones es dóna un nivell de progrés econòmic i de transformació social diferent a altres.

1. L’organització de la societat humana

1.1. L’organització social

• Els éssers humans vivim en societat i ens organitzem sobre un territori.
• L’organització d’una societat és una qüestió complexa perquè hi intervenen moltes variables:
– L’economia, és a dir, la forma en què s’organitza la producció.
– La cultura, que inclou elements com el llenguatge, l’art i la religió.
– La tecnologia, com el conjunt de coneixements tècnics i la seva aplicació.
– Els valors, com la forma de govern i de propietat, l’estratificació social, la família, etc.
• Aquestes variables canvien amb el temps. Si els canvis no evolucionen igual per totes les variables, es produeixen desajustaments en aquesta organització.

1.2. La diversitat social

• La diversitat social mostra les diferències entre individus, segons unes característiques pròpies relacionades amb l’ètnia, la religió, les opinions polítiques, les possibilitats econòmiques, el físic, l’estil de vida, etc.
• També hi pot haver diversitat entre grups, perquè els individus tendeixen a agrupar-se entre ells quan comparteixen trets.

1.3. Desigualtats i conflictes

• En una societat diversa es produeixen situacions de conflicte quan sorgeix la desigualtat.
• És a dir, quan dins d’un grup social es discrimina algú per la seva ètnia, religió, etc., i no se li concedeixen els mateixos drets ni oportunitats que als altres.

1.4. Evitar conflictes i desigualtats. Construir la diversitat

• Per evitar aquestes situacions conflictives els països democràtics promulguen lleis per assegurar la igualtat de drets. En aquest sentit, han desenvolupat l’Estat del benestar, que dota dels mateixos serveis totes les persones (ensenyament, salut, etc.), malgrat les seves característiques.
– L’Estat construeix equipaments i infraestructures en benefici de tota la població i administra els serveis públics que pertanyen a tots per igual.
– Les persones tenen accés lliure, universal i equitatiu a l’ensenyament, la sanitat, els mitjans de transport, etc.

2. Evolució de la societat humana

2.1. Les societats humanes

• Les societats humanes han evolucionat, de manera que es distingeixen fonamentalment tres tipus de societats: tradicionals, modernes i postmodernes.

2.2. Les societats tradicionals

• Les societats tradicionals (o preindustrials) es corresponen amb les formes d’organització política, econòmica i cultural que existien abans de la Revolució Industrial i del desenvolupament del capitalisme.
• Es caracteritzen per:
– Una economia basada en les activitats agrícoles i ramaderes.
– És una societat de caràcter essencialment rural.
– La forma de poder és personalista i autoritària.
– Els comportaments i mentalitats acostumen a ser molt estables.
– La comunicació entre els pobles i les persones i la informació sol ser limitada perquè hi ha poques possibilitats de viatjar.

2.3. Les societats modernes

• Les societats modernes (o industrials) apareixen amb la Revolució Industrial i el desenvolupament del liberalisme i del capitalisme.
• Les característiques principals són:
– Pas d’una economia basada en l’agricultura i la ramaderia a una economia basada en la indústria.
– Part de la població abandona el camp i emigra a les ciutats a la recerca de feina a les fàbriques. És una societat de caràcter urbà.
– La burgesia es consolida com a classe dominant.
– S’estableix l’Estat de dret.
– Els treballadors reivindiquen millores a les seves condicions laborals i de vida a través del moviment obrer i els sindicats.
– Més informació i una transmissió més gran de coneixements.

2.4. Les societats postmodernes

• Les societats postmodernes (o postindustrials) es desenvolupen a partir de la segona meitat del segle XX.
• Les característiques fonamentals són:
– Una economia tecnificada fonamentada en el consum i basada en els serveis (gran expansió del sector serveis en comparació amb el sector industrial)
– És una societat plenament urbana, amb grans ciutats.
– La identitat de les persones es construeix al pertànyer a una comunitat de tipus cultural.
– El mercat laboral valora no només el coneixement, sinó també el control de la informació i la creativitat.
– El poder de la societat està a mans de qui posseeix més coneixement.
– Gran augment i difusió de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

3. La diversitat cultural en el món d’avui

3.1. La cultura

• La cultura és el conjunt de costums, coneixements i formes de vida pròpies d’un grup de persones, que considera com a propi i l’identifica d’altres grups. La llengua i la religió són components fonamentals de la cultura de les persones, però també ho són les tradicions, els valors, etc.
• La cultura és una cosa individual i personal.
• La cultura és també una cosa col·lectiva i plural.
• Cadascun d’aquests elements crea una comunitat cultural d’interessos en què ens podem veure identificats.

3.2. La diversitat cultural

• El pluralisme cultural o multiculturalitat defensa la coexistència de grups humans diversos perquè representa un enriquiment mutu.
• Al món existeix una gran diversitat lingüística representada per més de 6000 llengües, de les quals es diferencien les oficials (reconegudes per l’Estat) de les no oficials ( moltes d’elles minoritàries i en perill de desaparició).
– A més, existeixen les internacionals, que són les considerades oficials a l’ONU (xinès mandarí, anglès, castellà, francès, àrab i rus).
• La diversitat religiosa del món també és important; existeixen grans religions (cristianisme, judaisme, budisme, hinduisme, islam, etc.)
– La religió és un element decisiu en la configuració de les característiques de les zones on s’han desenvolupat.

4. La societat europea

4.1. Una societat del benestar

• La Unió Europea és un referent mundial en relació amb l’organització econòmica, política i social.
• Ha elaborat diverses lleis pel que fa a política social:
– Garanteix el dret de circular, treballar o residir en qualsevol país membre.
– Per protegir la salut i la seguretat dels ciutadans al seu lloc de treball, la UE ha establert requisits mínims molt exigents que han d’aplicar-se obligatòriament.
– Garanteix la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
– Protegeix els consumidors.

Índex de Desenvolupament Humà a la Unió Europea

4.2. La riquesa de la diversitat

• La Unió Europea és una gran potència econòmica, és una de les regions del món més pròsperes i riques.
• El nivell de vida dels ciutadans europeus ha registrat una millora notable des que es va fundar la Comunitat Econòmica Europea el 1957.
• En els darrers anys el model europeu està en crisi, degut a la greu crisi econòmica que viuen els països membres. S’estan fent retallades pressupostàries, encara que s’intenta mantenir la seguretat social.
• Malgrat la crisi recent, la Unió Europea ha estat durant molts anys un lloc atractiu per moltes persones d’altres llocs del món que busquen millors condicions de vida, de feina i de benestar, cosa que ha provocat l’arribada d’immigrants.
• Algunes persones han vist aquest fenomen com una amenaça, però des de la democràcia, el pluralisme de partits, el respecte i la tolerància que regeixen la Unió Europea, s’intenta assegurar la convivència entre tots els ciutadans i es valora la diversitat.

5. La societat espanyola i catalana

5.1. Canvis a la societat espanyola

• Fins a finals de la dècada de 1950, l’economia i l’organització social d’Espanya encara estaven basades en les activitats agrícoles i ramaderes.
• A principis de la dècada de 1960 va començar un període d’industrialització que va conduir Espanya a un procés de modernització.
• A l’actualitat, Espanya és un exemple de societat postindustrial, ja que en ella predomina el sector serveis.
• Es va observar una transformació de les mentalitats i els comportaments que han passat a ser essencialment urbans.

5.2. Canvis de l’estructura familiar i laboral

• La incorporació de la dona al món laboral remunerat ha estat un factor important de desenvolupament econòmic i ha suposat un canvi en l’organització familiar i social.
• A la societat espanyola actual, juntament amb la família extensa tradicional s’han generalitzat les famílies nuclears, les monoparentals o les integrades per persones que viuen soles.

5.3. Un nivell de benestar social elevat

• El benestar social està relacionat amb els factors següents:
• El creixement econòmic.
• La qualitat de vida.
• El nivell assistencial.

5.4. La societat catalana

• Catalunya té un nivell de benestar social dels més alts d’entre totes les comunitats autònomes i molt per damunt de la mitjana espanyola.
• Les formes de vida dels catalans són plenament urbanes. Barcelona és una gran metròpoli cosmopolita d’abast internacional que exerceix la influència sobre tot el territori català.
• A Catalunya hi ha moltes associacions ciutadanes i un gran nombre d’institucions culturals; alhora, el país atreu inversions d’empreses de tota mena gràcies al nivell de professionalització, tecnificació i creativitat.
• Es dóna una gran diversificació social i un multiculturalisme molt positius.
• Per últim, a Catalunya, els trets que caracteritzen la societat postindustrial s’han fet molt més evidents en les últimes dècades. La població que s’ocupa en el sector terciari va creixent, així com la que viu a les ciutats; també és força elevat el nombre de dones que treballen de forma remunerada, i l’ús que se’n fa de les tecnologies de la informació i la comunicació s’equipara a l’europeu.