L’organització econòmica de les societats

Introducció

L’organització econòmica de les societats

• Totes les coses que consumim són productes del treball humà.
• L’activitat econòmica és el conjunt d’activitats destinades a convertir els béns de la natura en objectes útils per a l’home.
• L’organització econòmica de les societats és un factor fonamental per conèixer l’estructura de la població, els seus moviments, organització, etc.

1. El funcionament de l’activitat econòmica

1.1. Què és l’activitat econòmica?

• Les activitats econòmiques intenten satisfer les necessitats de les persones mitjançant la producció de béns i la prestació de serveis.
• L’activitat econòmica busca la forma més ràpida i menys costosa d’obtenir aquests productes i serveis.
• Una vegada produïts aquests béns, cal distribuir-los i vendre’ls.

1.2. Producció, comercialització i consum

• Producció. La producció de béns combina els recursos naturals, la tècnica i el treball a fi d’obtenir béns o serveis destinats a ser consumits per les persones.
• Els béns poden ser:
– Béns de consum o finals, que satisfan directament les necessitats dels consumidors.
– Béns de producció o intermedis, utilitzats per produir altres béns.
• La producció de serveis inclou, per exemple, la sanitat, els transports, l’educació…
• Comercialització. Es realitza després de la producció i consisteix en la distribució i venda dels béns i serveis. La venda pot fer-se a l’engròs (a comerciants i a empreses) o al detall (al públic).
• Consum. La compra de béns i serveis permet que les persones satisfacin les seves necessitats. Poden consumir productes o utilitzar el bé o servei.

2. Els factors de producció

2.1. Els recursos naturals i les primeres matèries

• Els factors necessaris per produir béns o serveis són: recursos naturals, treball i capital.
• L’ésser humà troba recursos a la natura i mitjançant la seva transformació, domesticació o extracció produeix nous béns.
• La font més important per produir béns o productes de consum són els recursos naturals.
• Els recursos naturals són les matèries primeres necessàries per obtenir béns. Els recursos naturals són escassos i n’hem d’evitar la sobreexplotació.

2.2. El treball

• El treball és l’activitat humana que serveix per produir béns i serveis, així com per satisfer les necessitats de la població. Pot ser de dos tipus:
– La majoria de la població treballa per compte d’altri (per a una empresa o per a l’administració).
– També es pot desenvolupar un treball autònom (per compte propi).

2.3. El capital i la tecnologia

• Per produir béns o serveis és imprescindible disposar de capital.
• El capital es compon dels terrenys, dels edificis, de les instal·lacions, de la tecnologia o de la maquinària, així com dels diners necessaris per a la producció dels béns i dels serveis.

3. L’economia de mercat

3.1. Què és l’economia de mercat?

• En general, el sistema econòmic predominant al món d’avui és l’economia de mercat (capitalisme).
• La idea fonamental de l’economia de mercat és que només amb el lliure joc de l’oferta i la demanda s’assoleixen els preus justos que permeten satisfer un nombre més gran de necessitats.

3.2. Funcionament del mercat: l’oferta i la demanda

• Mercat, venedors i compradors. Al mercat es compren i venen mercaderies. En aquest espai hi coincideixen els venedors, que ofereixen una mercaderia determinada, i els compradors, que la desitgen.
• Preu dels productes. El preu depèn de la quantitat de productes i de compradors. Si l’oferta és escassa i molts compradors desitgen el producte, el preu puja. Si hi ha molta oferta i pocs compradors, el preu baixa.
• Llei de l’oferta i la demanda. El punt d’equilibri entre preu i quantitat de producte venut fluctua segons les circumstàncies: és la llei de l’oferta i la demanda.

3.3. Altres factors que alteren els preus

• La publicitat i la propaganda poden generar més demanda d’un producte i, com a conseqüència, apujar els preus.
• La publicitat és necessària per fer conèixer els productes o els serveis. Presenta un producte mostrant-ne les seves qualitats o funcions.
• Hi ha un altre tipus de publicitat, enganyosa, que no mostra realment el producte, sinó que indueix a la compra per seducció.
• La publicitat influeix enormement a la societat perquè la trobem pertot arreu i condiciona la conducta de les persones.

4. Els agents econòmics

4.1. Què són els agents econòmics?

• Els agents econòmics són les persones, grups o institucions que intervenen decisivament en el funcionament de l’economia.
• Existeixen tres agents econòmics essencials: les famílies, les empreses i l’Estat.

4.2. Les economies domèstiques

• Les famílies són un dels principals agents de consum. Cada família dedica una bona part dels seus recursos econòmics (obtinguts amb el treball dels seus membres) a comprar béns i serveis per cobrir les seves necessitats.

4.3. Les empreses

• Les empreses són el principal agent de producció i distribució. Mitjançant el treball i el capital, produeixen i comercialitzen els béns i serveis que s’ofereixen al mercat.
• Al mercat, els productes es venen a un preu una mica superior al preu que ha costat obtenir el producte. La diferència entre el cost d’aquests productes i el preu de venda constitueix el benefici de l’empresa.
• Les empreses es classifiquen segons la grandària (petites, mitjanes o multinacionals) o segons el sector d’activitat (primari, secundari o terciari).

4.4. El sector públic o estatal

• El sector públic és el conjunt d’activitats i iniciatives econòmiques i socials que realitza l’Estat, que es poden realitzar amb els impostos que paguen els ciutadans i les empreses. Amb aquests diners l’Estat pot:
– Mantenir l’administració pública.
– Promoure l’activitat econòmica i les relacions socials entre les persones.
– Oferir serveis públics.
– Oferir altres prestacions socials com pensions de jubilació o de malaltia, d’atur, etc.

5. El mercat laboral

5.1. El mercat de treball

• Per desenvolupar la seva activitat, les empreses necessiten persones preparades per fer una funció determinada.
• La demanda i l’oferta de treball constitueixen el mercat de treball.

5.2. La població activa

• La població activa la formen les persones ocupades a produir béns i serveis, incloent-hi les que estan a l’atur o les que busquen feina per primera vegada.
• L’activitat econòmica de les persones pot dependre del sexe. Hi sol haver desigualtat entre homes i dones en relació amb l’índex d’ocupació, el salari i la possibilitat d’obtenir càrrecs de responsabilitat.
• També depèn del sector en què treballin. El sector terciari és el que ocupa més persones i el primari és el que genera menys llocs de treball.
• L’automatització de la producció i la deslocalització han portat moltes empreses a reduir les plantilles. Aquestes raons són algunes de les que expliquen que moltes persones hagin quedat a l’atur.

5.3. Els sindicats i les organitzacions empresarials

• La legislació reconeix el dret dels treballadors a elegir uns representants, que exerceixin la funció d’interlocutors davant dels empresaris per negociar i arribar a pactes i convenis individuals o col·lectius per millorar la seva situació laboral.
• Els treballadors tenen també el dret d’afiliar-se a sindicats i de recórrer a la vaga com a manera de demostrar el seu descontentament.
• També els empresaris tenen dret a crear organitzacions empresarials per defensar els seus interessos.