La Revolució Russa i l’URSS

Introducció

La Revolució Russa i l’URSS

• Des del 1917 va tenir lloc un fet decisiu: l’esclat de la Revolució Russa, que portaria l’Imperi Rus a uns canvis radicals en poc temps: de l’autocràcia tsarista a una república burgesa, i finalment a una república socialista.
• D’aquesta manera, Rússia es convertiria en el primer país socialista de la història. Lenin serà l’artífex de la revolució que portarà els comunistes al poder i a la creació de l’URSS. Stalin consolidarà el nou estat i obrirà la via comunista com a alternativa al liberalisme capitalista. En poc temps, la dictadura comunista soviètica tindrà prou empenta econòmica com per arribar a equiparar-se als Estats Units en molts aspectes.

1. La Rússia tsarista

1.1. L’autocràcia tsarista

• Al començament del segle XX, a l’Imperi dels tsars hi perdurava un règim autocràtic, una forma d’absolutisme monàrquic.
• El tsarisme era una autocràcia. El tsar governava per decret, no estava subjecte a cap constitució ni havia de respondre davant d’un Parlament.
• El tsar controlava l’Imperi ajudat per la burocràcia, l’exèrcit i l’Església ortodoxa.
• Entre els obrers s’havia difós el marxisme. El marxisme rus s’havia escindit entre menxevics, que volien establir aliances amb els burgesos, i bolxevics, partidaris de la revolució obrera.

1.2. L’economia i la societat sota el tsarisme

• Es mantenia un règim gairebé feudal a les zones rurals. L’agricultura era la principal activitat econòmica. La terra estava en mans d’uns quants terratinents aristòcrates i la majoria de la població era pagesa, sotmesa a unes condicions de vida miserables.
• El desenvolupament industrial va propiciar un augment del proletariat, però el creixement de la burgesia va ser dèbil.

2. La Revolució de Febrer de 1917

2.1. La Revolució de Febrer

• La conjuntura de la Primera Guerra Mundial va crear a Rússia les condicions per a un esclat revolucionari.
• La Primera Guerra Mundial va agreujar els problemes de Rússia.
– Els desastres militars es van succeir.
– Hi va haver un descens de la producció agrícola a causa de la mobilització de milions de pagesos, escampant-se la misèria.
– Es va estendre el malestar entre obrers i pagesos.
• Tot això va desacreditar el tsar Nicolau II i el seu govern i va facilitar la Revolució de Febrer de 1917, que va fer caure el tsarisme i es va instaurar una república dirigida per un govern provisional. Rússia es va convertir en una República democràtica.
• El nou govern continuava a la guerra i no va poder fer front a la sublevació dels soviets que, sota control bolxevic, prometien pa i pau.

3. La Revolució d’Octubre de 1917

3.1. La Revolució d’Octubre

• A l’octubre de 1917 es va produir una nova revolució, impulsada pels bolxevics amb el suport dels soviets.
• La lentitud de la reforma agrària i el manteniment de Rússia en guerra van fer augmentar el descontentament popular i la influència dels bolxevics, que volien instaurar el socialisme.
• Els bolxevics aspiraven a la formació d’un govern de soviets obrers i pagesos.
• El 25 d’octubre, els soviets es van sublevar i en deu dies es van fer amb el poder i van destituir el govern provisional.
• Amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un govern obrer i es van establir les primeres mesures revolucionàries. A més, Rússia va firmar la pau amb Alemanya a canvi de territoris.

Pèrdues territorials de Rússia amb la Primera Guerra Mundial

4. La guerra civil i la creació de l’URSS

4.1. La guerra civil

• Entre 1918 i 1921 es va desenvolupar una guerra civil entre el nou govern i els sectors tsaristes i burgesos. Els bolxevics es van imposar, i el Partit Comunista va aconseguir el monopoli del poder.
– Una fracció de l’exèrcit tsarista va organitzar l’Exèrcit Blanc, que es va alçar en armes.
– Els bolxevics van crear l’Exèrcit Roig que, dirigit per Trotski, va aconseguir imposar-se. Al llarg del conflicte, el partit bolxevic va anar monopolitzant el poder.
• Durant la guerra es va aplicar la política econòmica del comunisme de guerra, que Lenin va substituir, en acabar el conflicte i comprovant la desfeta de l’economia, per la NEP (Nova Política Econòmica), que combinava liberalisme i socialisme.

Evolució de l’economia russa entre 1913 i 1928

4.2. La creació de l’URSS

• El 1922 es va crear l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un Estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell imperi dels tsars.
• El nou Estat, organitzat de forma federal i amb un parlament (Soviet Suprem), estava però sota el control absolut del PCUS, perquè la resta de partits polítics van ser prohibits. Es tractava, per tant, d’un sistema totalitari.

4.3. La pugna pel poder

• Lenin va morir el 1924 en un moment en què es debatia quin era el millor camí per consolidar la revolució.
• Diferents propostes van enfrontar els dirigents del partit, en especial a Trotski i Stalin.
– Trotski mantenia que era necessari exportar la revolució. Stalin proposava la “construcció del socialisme en un sol país”, transformant l’URSS en una gran potència.
– Stalin, que s’havia convertit en Secretari General del PCUS, es va fer amo de la situació a partir de 1927 i es va convertir en el principal dirigent de l’URSS.

5. L’URSS de Stalin

5.1. L’estalinisme

• En morir Lenin, Stalin va arribar al poder: va imposar una dictadura personal (estalinisme) i va exercir una dura repressió, que va afectar el conjunt de la població, inclòs el mateix Partit Comunista, que controlava tots els òrgans de l’Estat.
• El lideratge de Stalin va quedar reforçat pel culte a la personalitat del dictador.

5.2. La planificació econòmica

• La política estalinista va imposar una economia i una societat col·lectivistes, amb l’objectiu de provocar un creixement que fes de l’URSS una gran potència industrial.
Per això:
– Es va prohibir la propietat privada i les terres, fàbriques, bancs, transports… van esdevenir propietat estatal.
– Es va donar prioritat a la indústria pesant per construir les infraestructures necessàries.
– Es va instituir una economia dirigida per l’Estat, que elaborava plans per planificar la producció agrícola i industrial.
• En definitiva, el model econòmic de la URSS es sostenia sobre tres grans pilars:
– Una economia planificada i dirigida per l’Estat, que elaborava plans quinquennals de producció.
– La col·lectivització de la propietat (terres, fàbriques, banca, transports…)
– Un model productiu basat en la indústria pesant, la producció d’energia i la construcció d’infraestructures.