Introducció
L’art del segle XIX
• El segle XVIII va ser una època de trànsit en la qual es van mantenir les formes estètiques i culturals de l’Antic Règim (Barroc i Rococó).
• Però la influència de la Il·lustració i de les idees revolucionàries va forjar un nou estil basat en el classicisme i la racionalitat, el Neoclàssic.
• A partir del 1830 va aparèixer el Romanticisme, que apel·lava al sentiment i la passió. Més tard va sorgir el Realisme.
• Cap a finals de segle van entrar nous corrents arquitectònics i l’Impressionisme.
1. Antecedents: el segle XVIII – Barroc i Rococó
1.1. La pervivència del Barroc
• Durant el segle XVIII, a molts llocs d’Europa hi va perdurar l’estil Barroc.
– En arquitectura, es va assistir a una complicació i la profusió de la decoració, especialment de portalades i elements interiors.
– En escultura va sobresortir Francisco Salzillo. Les seves obres es distanciaven del dramatisme dels artistes del segle XVII i anunciaven la nova estètica rococó i clàssica del segle XVIII.
1.2. El Rococó
• Durant el segle XVIII es va originar a França i es va estendre per Europa l’estil Rococó, decoratiu i sobrecarregat.
• L’arquitectura rococó va seguir els models estètics del Barroc i va aportar una profusa ornamentació d’interiors basada en línies ondulants i en l’asimetria.
• L’escultura va destacar pel descobriment de la tècnica de la porcellana, amb un tipus d’obres de petit format.
• La pintura va reflectir l’ambient refinat i despreocupat de les classes privilegiades.El predomini del color sobre el dibuix va afavorir el desenvolupament d’una nova tècnica: el pastel.
• A Espanya també es va desenvolupar el Rococó, que es va fer notar en les diferents arts (arquitectura, escultura i pintura).
2. El Neoclassicisme
2.1. El Neoclassicisme
• El Neoclassicisme va ser un estil artístic inspirat en l’art clàssic (grecoromà), desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
• L’estil neoclàssic reivindicava la tornada a la racionalitat del classicisme, influït per l’expansió de les idees de la Il·lustració, la Revolució francesa i el descobriment de jaciments arqueològics de l’antiguitat.
• L’arquitectura neoclàssica va utilitzar elements dels models grecs i romans (columnes, arcs, cúpules, frontons, pòrtics, etc.) i va cedir el protagonisme a la construcció d’edificis de caràcter públic.
• L’escultura es va centrar sobretot en la temàtica mitològica, i buscava la bellesa i la perfecció de les figures. Imitava l’estatuària grega i romana.
• La pintura va recuperar l’Antiguitat a través de la utilització de temes mitològics i històrics, amb el predomini del dibuix sobre el color i una composició ordenada.
3. El Romanticisme
3.1. El moviment romàntic
• En les primeres dècades del segle XIX es va expandir per Europa el Romanticisme. Va ser un ampli corrent intel·lectual amb evidents connotacions polítiques.
• El Romanticisme va significar una nova estètica i un nou sentiment. Tenia com a valors l’amor a la llibertat, l’exaltació de l’individualisme i la defensa dels sentiments davant del racionalisme de la Il·lustració.
• Van reivindicar com a model l’Edat Mitjana i van proclamar el nacionalisme.
3.2. La pintura romàntica
• La majoria dels pintors romàntics reflecteixen a les seves obres els valors de l’època: la diversitat, l’aspiració a la llibertat individual, l’historicisme, la comprensió de la natura i la predilecció per allò imaginari.
• Els principals trets de la pintura romàntica són:
– Moviment. Suposa una ruptura amb l’estil neoclàssic, solemne i immòbil.
– Color i llum. Utilitzen colors brillants, aplicats amb pinzellades soltes, i els quadres s’omplen de llum.
– Paisatge. La natura és la protagonista de la majoria dels quadres.
4. El Realisme
4.1. L’estil realista
• Durant la segona meitat del segle XIX es va desenvolupar un nou moviment que pretenia descriure la realitat concreta de la seva època: el Realisme.
• El Realisme va sorgir per diversos motius:
– El fracàs de les revolucions de 1848, que va qüestionar les premisses romàntiques.
– L’avenç de la industrialització, que generava problemes socials significatius (misèria, treball infantil…)
– L’avenç de la ciència, que va imposar l’observació i la descripció com a mètode per conèixer la realitat.
• En pintura, el Realisme no va suposar una innovació profunda respecte al Romanticisme. La gran diferència era en els temes que tractava: es va mostrar el desencantament a través dels retrats de la vida quotidiana i els problemes socials de la industrialització.
• A Espanya, el Realisme va ser tardà i va influir en pintors com Eduardo Rosales, Joaquin Sorolla, etc.
5. L’arquitectura i l’escultura del segle XIX
5.1. L’arquitectura historicista
• En la primera meitat del segle, l’arquitectura s’inspirava en models històrics.
• Així, es continuaven construint edificis d’estil clàssic, però també van aparèixer per influència del romanticisme els estils neogòtic, neoromànic, neomudèjar, etc.
– Seguint la cerca de les pròpies arrels va sorgir l’arquitectura historicista, que recreava manifestacions artístiques d’altres èpoques (neogòtic).
5.2. L’arquitectura del ferro i del ciment
• A la meitat del segle XIX, van aparèixer nous materials industrials que es van produir massivament.
• Així, la utilització del ferro i l’acer, la invenció del formigó armat i la popularització del vidre van permetre idear i construir edificis molt diferents. Els edificis eren funcionals, adaptats a les noves ciutats sorgides de la Revolució Industrial.
• La indústria, les comunicacions i les noves ciutats tenien necessitat d’edificis i construccions funcionals, pràctics, espaiosos i de construcció ràpida i barata.
5.3. L’escultura romàntica
• L’escultura romàntica expressava un moviment més gran de les figures i expressió dels sentiments als rostres. Utilitzava materials com la pedra, i va plasmar nombrosos temes patriòtics.
• S’apreciava la influència del Romanticisme en l’aparició de nombrosos temes patriòtics.
5.4. L’escultura realista
• L’escultura realista va imposar una captació del detall més gran en els rostres i els cossos i es van mostrar temàtiques relacionades amb qüestions socials, així com retrats de personatges destacats.
• A Espanya hi va tenir una importància relativa l’escultura realista.
6. L’art i la tècnica al segle XIX
6.1. L’art en l’època industrial
• L’aplicació del ferro a la construcció es va intensificar a finals del segle XIX, quan va ser possible produir acer en grans quantitats.
• El ferro permetia cobrir espais amplis amb pocs suports intermedis.
• En la construcció dels nous edificis hi van intervenir alhora enginyers i arquitectes.
• Així, l’arquitectura del ferro va inaugurar una nova època, en la qual tecnologia i art van juntes en l’arquitectura per produir edificis funcionals i estètics.
7. L’art en el canvi de segle
7.1. L’Impressionisme
•A finals del segle XIX, l’Impressionisme va revolucionar el món de l’art, sobretot per la pintura.
• El seu objectiu fonamental no era pintar el que veia l’artista, sinó reflectir com ho veia. Per això:
– Es basava en la representació dels efectes canviants de la llum sobre els objectes. D’aquesta manera, el treball a l’aire lliure va ser imprescindible. Això significava que la pintura abandonava els temes històrics per mostrar paisatges i escenes a l’aire lliure.
– S’utilitzava una tècnica de pinzellades soltes i ràpides, juxtaposant els colors. Els pintors intentaven plasmar la sensació, la impressió d’allò observat, segons la llum, el color o l’atmosferade cada moment.
7.2. El postimpressionisme
• El Postimpressionisme va mantenir l’interès per la llum i el color, però va explorar altres vies com la geometria, la línia i l’expressivitat de les figures i objectes.
7.3. El simbolisme
• El Simbolisme va ser un moviment caracteritzat per la representació de temes bíblics i mitològics, com elements que evoquen el món dels somnis.
8. El Modernisme
8.1. Característiques del Modernisme
• A finals del segle XIX va sorgir a Europa l’Art Nouveau o Modernisme.
• La seva estètica s’inspirava en la natura, de la qual pretenia copiar les formes. En els edificis dominaven les formes corbes i una decoració exuberant i omnipresent.
• La preocupació dels artistes modernistes per fusionar art i vida quotidiana va fer que treballessin no només en la pintura, l’escultura o l’arquitectura, sinó també en artesanies o oficis.
• El Modernisme es va desenvolupar principalment a tres ciutats: Brussel·les, Viena i Barcelona.
8.2. L’arquitecte Antoni Gaudí
• Catalunya, i especialment Barcelona, va ser un dels grans centres del Modernisme. Entre els seus artistes destaca el nom d’Antoni Gaudí.
• En moltes de les seves obres, Gaudí va comptar amb el mecenatge de la família Güell. Per a ells va construir el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell i el Parc Güell.
• També va construir per a altres famílies importants: La Pedrera, construïda per a la família Milà, i la Casa Batlló, realitzada per a una família de fabricants.
Més webs sobre aquest tema a Buxaweb
- Art del segle XIX a buxaweb.cat (ampliació)
BLOG BUXAWEB 