Natura i societat

Introducció

Natura i societat: harmonies, crisis i impactes

• Els recursos de la Terra són limitats i, alhora, estan produint sobre el planeta impactes ambientals preocupants.
• La tecnologia s’ha utilitzat per explotar-ne els recursos naturals, però s’ha usat de manera descontrolada.
• Els greus impactes ambientals que han creat aquestes actuacions han desenvolupat la consciència ecològica i han fet que es plantegessin polítiques de desenvolupament sostenible.
• El desenvolupament sostenible consisteix a afavorir una gestió dels recursos que permeti aprofitar-los i evitar la seva destrucció.

1. Les relacions entre natura i societat

1.1. La relació entre natura i societat ha canviat amb el temps

• Es poden establir tres tipus de relacions entre natura i societat:
– Dependència de la natura.
– La natura com a font inexhaurible de riquesa.
– El creixement insostenible. Els recursos naturals no són inexhauribles.
• La relació de la societat amb la natura ha anat variant al llarg de la història.
– Abans de la Revolució Industrial hi havia una gran dependència de la natura, perquè la població vivia de l’agricultura i de la ramaderia, i tenia una tecnologia molt limitada.
– A partir de la industrialització, la natura va ser considerada una font de riquesa inexhaurible, perquè la tecnologia en va facilitar l’explotació dels recursos.

1.2. La consciència ecològica i el desenvolupament sostenible

• Actualment, el ritme de creixement dels països rics, amb un enorme consum de recursos naturals, s’ha demostrat insostenible a causa de diferents factors:
– La sobreexplotació dels recursos, que degrada i empobreix el medi ambient.
– L’acumulació de residus a l’aire, la terra i les aigües, que provoca contaminació ambiental.
• La consciència ecològica i la pràctica del desenvolupament sostenible pretenen frenar l’impacte negatiu de les actuacions humanes sobre el medi ambient.

2. La disponibilitat desigual dels recursos del planeta

2.1. Desigualtats econòmiques entre països

• Els recursos naturals estan repartits de manera desigual per tot el planeta, i allà on són més abundants és on es concentra més la població.
• Per explorar els recursos naturals cal un cert nivell de desenvolupament tecnològic i econòmic, i això provoca desigualtats econòmiques entre els països.
– Molts països pobres no disposen dels recursos econòmics i tècnics suficients per explotar de manera eficaç els recursos naturals que posseeixen.
– Els països rics controlen la major part dels recursos del planeta a través d’empreses multinacionals, que els exploten i els comercialitzen.
• Actualment, el poder de les empreses multinacionals és molt gran, ja que controlen l’explotació dels recursos d’arreu del món.

3. Els impactes ambientals: l’aigua

3.1. La sobreexplotació i la contaminació dels recursos naturals

• La pressió humana sobre el medi provoca el deteriorament i l’empobriment dels recursos naturals, és a dir, causa els impactes ambientals.
• Els impactes ambientals més greus són conseqüència de la sobreexplotació dels recursos naturals i de la contaminació ambiental.

3.2. La sobreexplotació dels recursos hídrics

• Per entendre la sobreexplotació dels recursos hídrics, tant de l’aigua superficial com de l’aigua subterrània, s’ha de tenir en compte que:
– El consum d’aigua al món s’ha multiplicat per quatre els darrers cinquanta anys.
– El 80% de l’aigua es necessita per a l’agricultura.
– El consum humà representa únicament un petit percentatge, però requereix que l’aigua sigui potable.
• El desviament del curs dels rius per mitjà de la canalització causa un fort impacte ambiental, i el consum excessiu d’aigua en fa perillar les reserves.
• La sobreexplotació dels aqüífers provoca la salinització de l’aigua subterrània i la desertització.

3.3. La contaminació de l’aigua dolça

• La contaminació de l’aigua dolça pot tenir orígens diversos:
– Humà: aigües procedents d’activitats com la higiene personal, la neteja de la llar, etc.
– Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i les deposicions dels animals de les granges.
– Industrial: aigües alterades per residus d’origen divers.

3.4. La contaminació der l’aigua del mar

• La contaminació de l’aigua del mar és molt perillosa i les seves conseqüències ecològiques poden ser molt greus.
• Avui dia es produeix l’abocament incontrolat de residus urbans al mar, que s’està convertint en un gran abocador.
• També van a parar al mar plàstics, detergents, metalls pesats i petroli procedent de la indústria.
• Per solucionar aquests problemes es construeixen plantes depuradores, que eliminen els elements contaminants de les aigües que s’aboquen al mar.

4. Els impactes ambientals: l’aire i la vegetació

4.1. La contaminació atmosfèrica

• La contaminació atmosfèrica és deguda al model econòmic i energètic actual, basat en la crema de combustibles sòlids i en la fabricació massiva de productes que generen residus que s’aboquen a l’aire.
• L’acumulació de contaminants a l’atmosfera està produint diversos efectes perjudicials sobre el medi ambient:
– La pluja àcida.
– La reducció de la capa d’ozó.
– L’efecte d’hivernacle, que origina un canvi climàtic al planeta: augmenten les temperatures, hi ha alteracions en vents i pluges i es fon el glaç polar.

4.2. La desforestació

• Les causes de la desforestació o desboscament són l’existència d’interessos econòmics, el consum excessiu de fusta dels països rics, l’augment de la població, el desconeixement i l’extrema pobresa de molts països, i les activitats humanes pròpies de la societat industrial.
• Les conseqüències de la desforestació poden ser els esllavissaments de terra i les inundacions, la pèrdua de la biodiversitat i l’increment de l’efecte d’hivernacle.
• Les solucions a la desforestació poden ser la reforestació o repoblament d’un terreny amb plantes forestals, i la limitació de les terres de cultiu.

5. La gestió dels recursos i el desenvolupament sostenible

5.1. Les bases del desenvolupament sostenible

• El desenvolupament sostenible proposa una economia que pugui satisfer les necessitats bàsiques de la població d’avui sense comprometre el medi ambient del futur.
• Exemples de desenvolupament sostenible serien: l’ús racional dels recursos naturals, tot evitant-ne la sobreexplotació, i la bona gestió dels residus.

5.2. La gestió dels residus

• Cada vegada més consumim productes elaborats que estan continguts en envasos d’usar i llençar, de manera que produïm residus que són difícilment biodegradables, però fàcilment reciclables (els podem tornar a utilitzar) com el vidre, l’alumini, el plàstic, etc.
• Si barregem els diversos tipus de residus a la galleda de les escombraries es fa molt difícil que després puguin ser reciclats.
• La gestió sostenible dels residus implica aconseguir generar el mínim de residus i dur-ne a terme de manera eficient una recollida selectiva per facilitar-ne el reciclatge.