El món actual

Introducció

El món actual

• L’esfondrament de l’URSS va donar lloc a la desaparició dels blocs i a una nova era en les relacions internacionals.
• Els Estats Units s’han confirmat com l’única superpotència i el capitalisme s’ha imposat com l’únic model econòmic.
• Una frontera imaginària, alhora que real, divideix el món en un Nord i un Sud: en el primer hi ha riquesa, benestar i recursos; en el segon, escassetat i necessitat.
• Aquest “nou ordre” internacional suposa el triomf d’una organització del món que coneixem com a globalització.

1. Un nou ordre internacional

1.1. Una única superpotència: els Estats Units

• En el sistema internacional nascut l’any 1945 hi havia dues superpotències, els Estats Units i l’URSS. L’esfondrament del comunisme a l’URSS va modificar el panorama: es va iniciar una nova etapa en les relacions internacionals en què els EUA es van erigir garants de la pau mundial.
• En realitat, ha quedat com a superpotència única, que actua com a gendarme mundial per organitzar el món i intervenir política i militarment on els seus interessos siguin vulnerats.

1.2. Les intervencions militars dels Estats Units

• El 1990 van alliberar Kuwait de la invasió de l’Iraq en la Guerra del Golf. Van continuar les intervencions a Somàlia, Haití i el Sudan, que també foren consensuades per la comunitat internacional. L’esclat de la Guerra del Golf va ser un punt decisiu en la definició del nou paper dels Estats Units.
• El 2001 van obrir una nova etapa d’intervencionisme unilateral que ha provocat que l’opinió pública reclami més protagonisme a l’ONU.
• L’atac terrorista de l’11 de setembre del 2001, a les Torres Bessones de Nova York, va desencadenar una política molt dura d’intervenció militar americana al món.
• L’octubre del mateix any, els Estats Units van respondre amb un atac a l’Afganistan, el règim islamista del qual acollia camps d’entrenament d’Al-Qaida, responsable de l’atemptat.
• El març del 2003, els Estats Units van atacar l’Iraq per destruir el règim de Saddam Hussein i aquest va ser deposat, detingut i ajusticiat, i el seu règim va ser desmantellat.

L’atemptat a les Torres Bessones de Nova York, l’11 de setembre de 2001

2. Conflictes al món actual

2.0. Mapes dels conflictes al món actual

2.1. Els conflictes a Àfrica

• L’Àfrica subsahariana és una de les zones del món més violentes. La misèria extrema de sectors de la població molt amplis, les dictadures militars i les rivalitats ètniques han dut a enfrontaments.
• Las persecucions i les massacres sobre la població civil han comportat l’èxode de milers de refugiats.
• Els conflictes més cruents es donen als països que envolten el golf de Guinea, a la banya d’Àfrica i a l’Àfrica equatorial.

2.2. Els conflictes nacionalistes

• Iugoslàvia i l’URSS van conèixer una sèrie de conflictes nacionalistes en enfonsar-se el comunisme.
– A Iugoslàvia, la crisi va desembocar en una guerra entre les nacionalitats que formaven l’antic Estat iugoslau. El 1991, Croàcia i Eslovènia es van independitzar.
– Però el conflicte més cruent es va produir a Bòsnia, amb enfrontaments de caràcter ètnic i religiós entre serbis i musulmans. El 1995 es va assolir un acord.
– La dissolució de l’URSS va comportar rivalitats entre les diferents repúbliques del Caucas.

2.3. El fonamentalisme islàmic

• El fonamentalisme islàmic defensa sistemes polítics basats en una interpretació extremista de la religió i s’oposa a l’expansió del model occidental. Està lligat a l’aparició d’organitzacions terroristes.
• L’expansió de moviments islamistes radicals, integristes, s’ha convertit en un focus de tensió internacional.
• Aquests grups defensen una observació estricta de l’Alcorà, propugnen sistemes polítics basats en l’islamisme i s’oposen a qualsevol ingerència occidental.
• Actualment, és rellevant l’aparició d’organitzacions terroristes islamistes, que actuen a escala internacional contra interessos occidentals.
• L’activitat terrorista islàmica ha provocat la reacció d’Occident, especialment dels Estats Units.
• L’atemptat d’Al-Qaida contra les Torres Bessones de Nova York el 2001 va commoure el món i va provocar la reacció dels EUA, que van envair l’Afganistan i l’Iraq. Però aquesta invasió va provocar, alhora, una greu escalada d’atemptats fonamentalistes (Madrid, Londres…) i l’expansió de l’obsessió per la seguretat entre els països occidentals.

3. Europa després de la caiguda del mur de Berlín

3.1. L’Europa de l’Est

• Després de la caiguda del mur de Berlín va començar una nova etapa de la història d’Europa.
• Rússia, amb Boris Ieltsin, va tenir un procés de transició aparentment democràtic, però amb elements autoritaris en política i neoliberals en economia. Vladímir Putin no millorà la democratització del país, però li va fer fer un gir econòmic que inicià una etapa de creixement econòmic.
• La majoria dels països del bloc de l’Est es van anar democratitzant. Hi van ressorgir els nacionalismes, que havien estat silenciats durant el comunisme; alguns Estats es van independitzar (Eslovènia), en altres hi van esclatar greus conflictes (Iugoslàvia), i va tenir lloc també la reunificació d’Alemanya.

3.2. La Unió Europea

• El Tractat de Maastricht (1992) va iniciar un procés d’integració política i es van establir eixos comuns:
– Els Estats van cedir sobirania a la UE.
– Es va crear la Política Exterior i de Seguretat Comuna, la ciutadania europea, l’euro i el Banc Central Europeu.
• A partir del 1995 la UE es va anar ampliant fins al 2013 i actualment la formen 28 Estats.

4. La globalització

4.1. Cap a un món globalitzat

• El colonialisme impulsat per l’expansió dels europeus va imposar un primer ordre mundial dominat per Europa.
• Durant el segle XX els Estats Units, el Japó i la Unió Europea es van consolidar com les grans potències econòmiques internacionals.
• La globalització és la interdependència de les economies nacionals:
– Es fa evident en l’augment del comerç internacional i de les inversions a l’exterior.
– Ha estat possible gràcies al desenvolupament dels transports, de les comunicacions i de la tecnologia.
– La globalització es caracteritza també per una reducció de les barreres a la mobilitat de mercaderies, capitals i persones.

4.2. L’emergència de nous centres econòmics

• A partir del 1990, la caiguda del bloc comunista va establir un nou sistema mundial, organitzat al voltant dels pols econòmics del capitalisme: els EUA, el Japó i la Unió Europea.
• Però a les darreres dècades han emergit unes altres economies que ja tenen un paper important en el segle XXI. Són el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina (països BRIC).
• Això ha estructurat el món actual de manera multipolar, amb més agents protagonistes.
• Malgrat les diferències, els països BRIC comparteixen característiques: una població elevada, un augment fort del PIB, una taxa de creixement propera al 10% anual i una millora progressiva del nivell de vida.
• Aquests països han d’afrontar desafiaments com la falta de democràcia autèntica, l’escassetat de drets laborals, els dèficits medioambientals, educatius i sanitaris i la dificultat per mantenir el creixement.

4.3. El fenomen de la mundialització

• El progrés tècnic i la liberalització dels intercanvis han permès l’expansió i la mundialització del comerç.
– El mercat s’ha mundialitzat ja que els béns es produeixen i consumeixen en qualsevol lloc del món.
– Aquest gran salt respon a la possibilitat de concentrar i transmetre ràpidament una gran quantitat d’informació. A això s’afegeix el desenvolupament del transport.
• Algunes conseqüències de la mundialització o de l’economia globalitzada són:
– La consolidació de centres de decisió i d’altres nuclis dependents.
– L’acceleració del creixement econòmic.
– La incorporació als circuits internacionals de països que se n’havien mantingut al marge.
– L’augment de l’activitat financera especuladora.
• En definitiva, les economies nacionals són cada vegada més dependents de les xarxes econòmiques mundials i s’ha desencadenat una creixent divisió i deslocalització del treball.
• Des del 2008 una crisi financera i bancària va traslladar els seus problemes a l’economia real. Va tenir l’origen als Estats Units i es va estendre a Europa:
– Van injectar diners públics als bancs, frenaren els crèdits, plegaren moltes empreses i l’atur cresqué.
– L’eurozona té el problema del deute públic; per reduir-lo es necessita frenar la despesa pública.

5. Un món desigual

5.1. El centre i la perifèria

• En el sistema actual, els països desenvolupats constitueixen el centre, una àrea on el desenvolupament econòmic i la industrialització han permès millors condicions de vida.
• A aquesta zona es contraposa un món subdesenvolupat, o perifèria, amb greus problemes de retard econòmic i social i una forta dependència i endeutament. És el Tercer Món.
• Actualment, s’anomena Nord a la zona desenvolupada i Sud a la subdesenvolupada.
• Presenta l’avantatge de ser un criteri geogràfic i descriptiu, davant del concepte desenvolupament-subdesenvolupament.

5.2. Cap a un augment de la desigualtat

• Les desigualtats al món actual són encara enormes.
• Es calcula que 850 milions de persones passen gana.
• A més, existeixen diferències abismals de renda i no tots els països tenen el mateix accés a l’escolarització i la cultura.
• També els països desenvolupats concentren la major part de les noves infraestructures de transport i dels punts d’accés complexos.
• Així mateix, el “centre” manté un paper de predomini en els fluxos financers.

5.3. Desigualtat i conflictes socials

• La mundialització ha reforçat les desigualtats socials i les diferències territorials, a vegades fins i tot en un mateix país. Al món les diferències de renda entre les classes socials són abismals i hi ha 850 milions de persones que passen fam.
• Àfrica és el continent que presenta més problemàtiques: desigualtat (misèria d’àmplies capes de la població), conflictes bèl·lics i milers de refugiats, dependència econòmica, dictadures militars, etc.
• Al món àrab també hi ha desigualtat i endarreriment social, tot i que alguns països tenen grans riqueses. Un altre problema és la tensió política i religiosa: als darrers anys s’han produït les “primaveres àrabs” per enderrocar els governs dictatorials i els partits islamistes s’han fet forts.
• Als països desenvolupats la desigualtat que ja hi havia entre la població més pobra i la més rica ha augmentat amb la crisi i les polítiques d’austeritat.

6. La societat del segle XXI

6.1. Panorama general

• Als països industrialitzats s’ha desenvolupat un tipus de societat que presenta algunes transformacions:
– Hi ha crescut el procés d’urbanització i pràcticament n’ha desaparegut la pagesia.
– La classe obrera tradicional ha retrocedit davant el gran desenvolupament del sector terciari i ha augmentat el nombre de professions en què es necessiten estudis secundaris o superiors.
– Les dones s’han incorporat massivament al món laboral i a la formació.
– Hi ha canviat el model social (famílies reduïdes, natalitat baixa…) i els valors (individualisme, èxit).
• Als països pobres aquests canvis han sigut menors:
– No hi ha tants pagesos, però la societat és rural.
– Les ciutats han crescut de manera ràpida i caòtica.
– La societat i els valors són tradicionals (famílies extenses, natalitat elevada, vida comunitària, etc.).
• Les desigualtats han fet néixer moviments que reivindiquen una societat més justa.

6.2. Un temps de canvis

• El primer gran canvi ha estat la gairebé total desaparició de la pagesia al món industrialitzat.
• El fenomen també afecta societats menys industrialitzades.
• La disminució de la població pagesa ha provocat la urbanització creixent.
• Un altre gran canvi social ha estat l’augment de les professions i oficis que requereixen estudis secundaris o superiors.
• La tradicional classe obrera ha retrocedit actualment al 24% de la població activa.

Projecció de la població urbana per continents

6.3. El nou paper de la dona

• A partir de la meitat del segle XX, la incorporació de les dones al món laboral es va generalitzar als països industrials, en les classes treballadora, mitjana i alta.
• La combinació d’independència econòmica i accés a la formació superior va atorgar una rellevància extraordinària als moviments feministes cap als anys seixanta.
• Amb tot, encara existeixen diferències rellevants entre homes i dones en l’àmbit laboral o polític.

6.4. La transformació dels models socials

• Els països industrialitzats, amb formes de vida occidental, presenten una forma de vida urbana, de famílies reduïdes, amb una natalitat baixa i una esperança de vida alta.
• En aquestes societats, les relacions socials estan basades en la llibertat de decisió personal.
• En altres zones del món, on predominen les societats rurals, subsisteix el model de les famílies àmplies, amb una natalitat elevada.
• En elles existeix encara un gran respecte per les tradicions.

7. La revolució tecnològica

7.1. Ciència i poder

• El desenvolupament científic actual es deu als enormes capitals destinats a la investigació.
• Són els governs i les grans empreses els que poden finançar les costoses instal·lacions i els grans equips d’investigació.
• Els recursos dedicats a la investigació poden assolir avui dia, als països desenvolupats, de l’ordre del 2 o el 3% del PIB.

7.2. Els canvis científics i tècnics

• Els principals camps d’investigació són:
– La biologia, lligada a la medicina.
– La física nuclear, iniciada amb el descobriment de la desintegració de l’àtom.
– L’electrònica.
– La informàtica.

7.3. L’era de les comunicacions

• Els darrers decennis, una sèrie d’innovacions tecnològiques han permès una autèntica revolució en els transports.
– Els satèl·lits de comunicacions i els cables de fibra òptica han permès un increment de la velocitat i la quantitat d’informació que es pot transmetre.
– Les noves xarxes de comunicació (Internet) posen a disposició dels usuaris un volum enorme d’informació a temps real.
• Tot això ha comportat una “explosió de la comunicació”.

8. Els reptes del món actual

8.1. La necessitat d’un creixement sostenible

• Les conseqüències ecològiques del creixement descontrolat són evidents: augment de la contaminació atmosfèrica, canvi climàtic, etc.
• Des dels anys 70 del segle XX, s’ha anat imposant la necessitat de protegir el medi ambient.
• La Primera Conferència de l’ONU sobre el Medi Ambient va insistir en la necessitat de preservar el planeta.
• Els progressos de l’embriologia i la genètica comporten problemes ètics i jurídics nous, que han portat a parlar de bioètica.

8.2. En cerca d’un ordre social més just

• A zones extenses del món, la pobresa, malaltia i violència són greus. Per això, es manté un clima de conflicte amb l’existència de guerres i de violència institucionalitzada.
• Nombrosos grups del Tercer Món emigren cap als països desenvolupats, en condicions precàries.
• Aquesta situació provoca problemes a les societats occidentals, amb dificultats per absorbir l’allau de població immigrada.
• Davant d’aquestes circumstàncies, certs moviments socials intenten respondre de forma crítica al model social dominant.

Documents

Més webs sobre aquest tema a Buxaweb

El món actual a buxaweb.cat (ampliació)