Introducció
La prehistòria
• La prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.).
• No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període de temps tan llarg, només testimonis arqueològics.
• Al paleolític la humanitat vivia de la caça i la recol·lecció, i era nòmada; després, en el neolític, va aprendre a domesticar animals i a conrear la terra, i es va tornar sedentària.
1. Els primers éssers humans
1.1. Adaptació i evolució
• Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica, van començar una lenta evolució per adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil.
• No tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes.
• Eren els primers homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a l’espècie humana.
1.2. El procés d’humanització
• Els canvis que van convertir els primats en éssers humans van ser lents i complicats:
– Posició vertical i marxa bípeda.
– Desenvolupament del cervell.
– Alliberament de les mans.
– Aparició del llenguatge.
2. El paleolític: la caça i la recol·lecció
2.1. Les societats de caçadors-recol·lectors
• L’aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el paleolític.
• Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció.
• Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.
2.2. La utilització del foc
• L’Homo erectus devia descobrir el foc, de manera casual, ara fa més d’1.500.000 anys.
• Més endavant, els neandertals van aprendre a fer foc per mitjà de diverses tècniques.
• El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.
2.3. La fabricació d’instruments
• La fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia l’espècie humana dels altres animals.
• Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir-ne una vora tallant.
• Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van fabricar bifaços.
• I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com l’os o la banya, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors per llançar fletxes o javelines…
3. L’art de les cavernes
3.1. Les primeres creences religioses
• Les primeres creences religioses sembla que van sorgir per la necessitat de donar una explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.
• Els éssers humans també van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
• El fet que els enterraments seguissin unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existissin ritus funeraris.
3.2. Les pintures rupestres
• Fa uns 30 000 anys, sobre les parets de les coves o dels abrics, els sapiens sapiens hi van començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça…
• Hi ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies…
3.3. Estatuetes i gravats
• La humanitat prehistòrica també ens ha deixat nombroses mostres d’art mobiliari.
• Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o d’ivori i petites escultures femenines (Venus paleolítiques).
4. El neolític: la producció d’aliments
4.1. L’agricultura i la ramaderia
• Fa uns 10 000 anys, en una zona de l’Orient Pròxim (coneguda com a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments.
• Aquesta nova etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el nom de neolític.
• L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.
4.2. Noves eines i noves tècniques
• Les noves tasques agrícoles van comportar la fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà…
• La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica.
• També van descobrir com s’elaboren teixits.
• L’ús de pedres semiprecioses polides per elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria.
4.3. La difusió del neolític
• Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa.
• A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura va sorgir de manera autònoma en altres zones del planeta:
• Els canvis que van convertir els primats en éssers humans van ser lents i complicats:
– La vall de l’Indus (Índia).
– La vall de l’Huang He (Xina).
– La vall del Song Hong (Vietnam).
– Els altiplans d’Amèrica Central (Mèxic).
– La serralada dels Andes (Perú).
5. L’edat dels metalls
5.1. La utilització dels metalls
• El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.), però era molt tou i els estris es deformaven molt de pressa.
• De la mescla del coure amb l’estanyse’n va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra.
• Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.
5.2. L’elaboració dels metalls
• Al principi, es va començar a treballar el metall en fred (coure).
• Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja.
• Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles.
• Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.
5.3. Artesans i comerciants
• La metal·lúrgia era una activitat que necessitava veritables especialistes.
• A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…
• La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç.
• Paral·lelament es van desenvolupar les primeres tècniques de navegació i es va inventar la roda.
5.4. Les primeres ciutats
• Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats neolítics de l’Orient Pròxim.
• La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts edificis i muralles per defensar-se, i es van convertir en veritables ciutats.
• Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van sorgir grups socials diferenciats i algunes persones van començar a acumular riquesa i poder.
• De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.
6. La prehistòria a la Península Ibèrica
6.1. El paleolític
• La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt antiga; a Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica.
• Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien eines molt bastes.
• Més endavant, la Península va estar poblada per neardentals, que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines més especialitzades.
• En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, s’hi van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art.
6.2. Les pintures rupestres
• A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre, s’hi diferencien dues grans zones:
– A la zona cantàbrica hi predomina la representació naturalista d’animals, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria).
– A la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica.
6.3. El neolític. El megalitisme
• Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la Península Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.
• Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial.
• El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de l’Edat dels Metalls.
• Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són especialment riques en aquest tipus de monuments.
6.4. L’edat dels metalls
• Vers el III mil·lenni a.C. Es va estendre la metal·lúrgia del coure per la Península Ibèrica (Los Millares).
• Més tard, vers el II mil·lenni a.C., es van desenvolupar cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El Argar).
• L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa.
7. La prehistòria a Catalunya
7.1. Els assentaments paleolítics
• El territori de l’actual Catalunya segurament està habitat des de fa aproximadament un milió d’anys.
• Ara bé, les restes humanes més antigues són les de les mandíbules de Banyoles i de Sitges que pertanyien a neandertals).
• Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars. Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i l’Abric Romaní de Capellades (Anoia).
• També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues).
7.2. Les societats agrícoles i el megalitisme
• Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·leni a.C.) practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.
• En aquesta època van sorgir els primers poblats estables, com el de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental), on s’han trobat restes de cabanes i una necròpolis.
• Al final del neolític es construïren els primers megàlits. A Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres col·lectius i, en menor mesura, menhirs.
7.3. L’edat dels metalls
• Durant el III mil·leni a.C. aparegueren els primers grups que coneixien la metal·lúrgia del coure.
• La posterior utilització del bronze (cap al 1800 a.C.) i del ferro va lligada a l’arribada, a finals del II mil·leni a.C., de pobles indoeuropeus procedents del centre d’Europa (camp d’urnes).
• Aquests canvis van comportar una major sedentarització de la població, que va propiciar l’aparició dels primers poblats amb estructura urbana
• Situats en llocs elevats i prop d’algun riu, s’organitzaven al voltant d’una plaça central i els seus habitatges, adossats els uns amb els altres, formaven una petita muralla.
Documents
Més webs sobre aquest tema a Buxaweb
- La prehistòria a buxaweb.cat (ampliació)
BLOG BUXAWEB 