Introducció
Els grans descobriments geogràfics
• A finals del segle XV, els progressos en la construcció de vaixells i en les tècniques de navegació van permetre que els navegants europeus anessin a descobrir noves rutes marítimes.
• En un període de temps breu, s’arribà al continent americà i es donà la primera volta al món.
• Els grans descobriments geogràfics, realitzats fonamentalment per portuguesos i castellans, van obrir noves rutes comercials i van reactivar els intercanvis.
• L’arribada a Amèrica de Cristòfor Colom va ampliar els horitzons geogràfics coneguts.
1. Els grans descobriments geogràfics
1.1. Els objectius dels grans viatges
• A l’Edat Mitjana, el comerç europeu amb Orient es realitzava a través de la ruta de la seda que recorria el Mediterrani, arribava a Constantinoble i travessava Àsia central.
• El 1459, els turcs van conquerir Constantinoble i van obstaculitzar les vies tradicionals de comerç amb Orient. Per això es va fer necessari trobar noves vies marítimes.
• A partir del segle XV, es van desenvolupar una sèrie d’expedicions marítimes que van obrir noves rutes comercials, van arribar a nous continents i van ampliar el món fins aleshores conegut.
1.2. Les expedicions portugueses
• Els navegants portuguesos van ser els primers a aventurar-se cap al sud per l’Atlàntic, obrint noves rutes:
– La ruta africana. Van arribar a les illes Madeira (1418) i a les Açores (1431). Més tard, van costejar la costa africana cap al sud i van arribar al golf de Guinea (1460), on van establir colònies comercials.
– La ruta de l’Índia. L’expedició dirigida per Vasco da Gama, va arribar fins a la costa de l’Índia (1498), obrint el camí posterior cap a les illes de les Espècies.
2. Castella troba un nou continent
2.1. El projecte de Colom
• Cristòfor Colom, un mariner possiblement genovès, pensava que podia arribar a Àsia navegant cap a l’oest, a través de l’Atlàntic, sense haver de costejar Àfrica.
• Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics, i Isabel va accedir a finançar l’expedició, firmant les Capitulacions de Santa Fe (1492).
2.2. Els quatre viatges colombins
• El primer viatge. La primera expedició de Colom va sortir del port de Palos l’agost de 1492. Les embarcacions van iniciar la travessia de l’Atlàntic, i el 12 d’octubre de 1492 van veure terra.
• Van descobrir la petita illa de Guanahaní, a les Bahames, que Colom va anomenar San Salvador. Més tard van explorar l’illa de Cuba i Haití. A principis de 1493 l’expedició va tornar a Espanya.
• Els altres viatges de Colom. La segona expedició va sortir el 1493. Es van establir a l’illa anomenada per Colom Hispaniola. Es van establir factories comercials.
• Al tercer viatge (1498), Colom va arribar a l’illa de Trinitat. Al quart viatge (1502) va recórrer les costes d’Amèrica Central.
2.3. El repartiment entre Espanya i Portugal
• Els Reis Catòlics van demanar al papa la sobirania de les terres descobertes per Colom per explorar-les i evangelitzar-les.
• Però Portugal també aspirava al control dels mars i les terres explorades pels seus mariners. Per evitar conflictes, es va firmar el Tractat de Tordesillas (1494).
• Aquest document establia una línia imaginària 370 llegües a l’oest de les illes del Cap Verd que repartia les terres que s’havien de colonitzar: les situades a l’oest del meridià serien per a Castella, i les de l’est, per a Portugal.
3. Els pobles precolombins
3.1. El continent desconegut
• Quan van arribar els europeus al continent americà, els pobles que l’habitaven havien desenvolupat civilitzacions pròsperes i alguns havien creat grans imperis: asteca, maia i inca.
• Feien servir la pedra com a material bàsic.
• Quan Colom i els seus homes van arribar a aquest Nou Món es pensaven que havien arribat a l’Índia. Per això, van anomenar les Índies a aquests territoris i indis als seus habitants.
• Aquestes cultures indígenes també són conegudes com a precolombines, és a dir, anteriors a l’arribada de Colom.
3.2. Les civilitzacions precolombines
• Els maies. La civilització maia es va estendre pel sud de la península del Yucatán entre els segles V i XV.
• Eren agricultors que vivien del conreu del blat i s’organitzaven en ciutats Estat independents. Van desenvolupar grans coneixements d’astronomia i de matemàtiques.
• Els asteques. Van ser un poble guerrer i van conquerir un gran imperi, que s’estenia pel centre i el sud de Mèxic. L’agricultura i el comerç eren les seves principals activitats econòmiques.
• Els inques. La civilització inca es va desenvolupar a Amèrica del Sud. Van crear un imperi amb centre a la regió de Cuzco.
4. Conquesta i organització de l’imperi americà
4.1. Les grans expedicions
• La conquesta de Mèxic. El 1518 una expedició dirigida per Hernán Cortés va desembarcar en territori mexicà i va fundar Veracruz.
• La conquesta del Perú. El 1531, Francisco Pizarro va dirigir la conquesta de l’imperi inca (actual Perú, Equador i part de Bolívia).
• Altres conquestes. A la mateixa època, Núñez Cabeza de Vaca va explorar Florida, Texas i Califòrnia. Més cap al sud, Almagro i Pedro de Valdivia van conquerir Xile.
• Es va fundar Buenos Aires i, finalment, a Àsia, van ser conquerides les illes Filipines.
4.2. L’organització dels territoris conquerits
• Els territoris conquerits van ser incorporats a la Corona de Castella, que havia finançat el descobriment i que va controlar la seva colonització.
• Immediatament s’hi van introduir la llengua, la cultura, i la religió i les lleis de Castella.
• Es van fundar dos virregnats: Nova Espanya i el Perú. A cadascun hi havia un virrei al capdavant. Els virregnats tenien diverses províncies regides per governadors.
• També s’hi van instaurar els municipis, amb ajuntaments per governar les ciutats, i les audiències per a les qüestions legals i de justícia.
5. La colonització de l’Amèrica espanyola
5.1. L’explotació dels recursos
• Els nous territoris americans van representar una font d’ingressos important per a Castella, i especialment per a la Corona.
• Una vegada s’hi van haver establert, els colonitzadors van buscar fonts de recursos estables i van exigir a la Corona la concessió de terres i mines.
• Les terres es van repartir entre els colonitzadors i per treballar-les es va establir el sistema d’encomienda.
• El ràpid descobriment d’or i plata va fer que es dictessin normes per a l’explotació i la comercialització d’aquests metalls.
5.2. El comerç americà
• Les Índies van ser una font d’intercanvis comercials.
• El monopoli de tot aquest comerç es va concedir al port de Sevilla, des del qual salpaven i al qual arribaven tots els vaixells.
• El 1503 es va crear la Casa de Contratación de Sevilla, per controlar el tràfic comercial.
5.3. La societat colonial
• El poder polític i econòmic es trobava en mans dels espanyols, que arribaven de la Península per exercir-hi tot tipus de càrrecs.
• Però la majoria de la població estava formada per amerindis, d’ètnies molt diferents.
• Els criolls, descendents dels colonitzadors, eren ja a finals del segle XVI molt nombrosos.
• A les zones on la mà d’obra nativa era escassa s’hi va transportar població negra d’Àfrica perquè hi treballés com a esclava.
Documents
Més webs sobre aquest tema a Buxaweb
- Els descobriments geogràfics: l’imperi americà a buxaweb.cat (ampliació)
BLOG BUXAWEB 