L’organització de l’espai urbà

Introducció

La globalització: l’organització de l’espai urbà

• A través de la globalització, la urbanització ha deixat de ser una simple concentració de població per convertir-se en un procés de transformació cultural, política i econòmica.
• En l’organització actual del territori les desigualtats internes hi són abundants: barris rics i barris pobres, ciutats ben o mal connectades en les xarxes mundials, etc.
• L’organització actual del territori també resulta insostenible.

1. La globalització i l’espai urbà

1.1. La transformació de l’espai urbà

• Des del final del segle XX, la globalització de l’economia ha transformat l’espai urbà i ha afavorit l’aparició d’un nou tipus de ciutats: les ciutats globals.
• Les ciutats globals són llocs privilegiats perquè:
– Concentren les seus dels principals bancs, borses i mercats financers.
– Són centres de producció de les activitats més innovadore i dels serveis més avançats.
– Controlen la gran majoria dels intercanvis internacionals.
• Les ciutats globals principals són Nova York, Londres i Tòquio. També són centres importants Hong Kong, Osaka, Frankfurt, París, Los Angeles, San Francisco, Amsterdam i Milà.

1.2. Transformacions a les grans ciutats

• Per adaptar-se a les noves funcions globals, les grans ciutats s’han transformat notablement. S’hi ha fet grans inversions, tant públiques com privades.
• El resultat ha estat la construcció de noves infraestructures de transports, millors xarxes de telecomunicacions i nous serveis.
• Com a conseqüència d’aquest augment de la construcció, les grans ciutats han experimentat una forta puja dels preus del sòl i dels edificis.

1.3. Les xarxes urbanes

• Els pobles i les ciutats s’interconnecten per mitjà d’intercanvis de tota mena.
• Aquests fluxos uneixen les ciutats formant xarxes urbanes.
• Al món actual, totes les xarxes urbanes estan interconnectades i formen una xarxa global que té les grans ciutats com a nodes o punts de connexió. Això les converteix en llocs privilegiats.

2. Desigualtats territorials i socials

2.1. Diferències socials i territorials

• La globalització ha agreujat les desigualtats socials i territorials dintre de les ciutats.
• Noves zones privilegiades. Les persones amb ingressos més alts busquen les zones més privilegiades de la ciutat per viure-hi. D’aquesta manera sorgeixen urbanitzacions privades.
• Zones marginades. A la perifèria de les ciutats dels països subdesenvolupats i de moltes ciutats de països desenvolupats, existeixen bosses de marginació o zones d’assentaments precaris, on malviu una part de la població.
• El centre de les ciutats. De vegades, es recuperen espais del centre històric i, en d’altres casos, hi ha barris del centre que es deterioren. Així, els centres de les ciutats també han experimentat canvis, ja sigui d’elitització o de degradació:
– Elitització: s’han recuperat espais del centre històric (edificis o centres comercials), transformats en hotels o botigues de luxe. Aquests serveis exclusius provoquen l’augment dels preus del sòl i atreuen residents amb un nivell de vida alt.
– Degradació: si els barris del centre es deterioren per manca d’inversions, apareixen zones degradades amb un dèficit de serveis.

3. La ciutat difusa

3.1. Els límits entre el que és rural i el que és urbà

• A les àrees metropolitanes, es difuminen els límits entre la ciutat i el camp. La ciutat avança sobre el camp i es genera una àrea on es barregen activitats urbanes i rurals.
• Es tracta d’una zona molt dinàmica i canviant, que pot rebre diversos noms: ciutat difusa, àrea periurbana o franja rururbana.

3.2. Usos i funcions de la ciutat difusa

• A la ciutat difusa s’hi instal·len activitats urbanes segons les necessitats de la metròpoli que difícilment podrien situar-se dintre de la ciutat: urbanitzacions, polígons industrials, instal·lacions esportives, camps, centres comercials, aeroports, etc.
• Es tracta d’una mena de difusió de les funcions i activitats tradicionals de la ciutat que ara es desenvolupen en un territori més extens. Per això es parla de ciutat difusa.

3.3. Causes de la ciutat difusa

• El creixement de la ciutat difusa és causat bàsicament per l’alt preu del sòl de la gran ciutat.
• Aquest creixement ha estat possible, en gran part, gràcies al desenvolupament del transport privat i a l’augment de les infraestructures viàries, que faciliten l’apropament de certes àrees rurals a la ciutat.

3.4. Repercussions de la ciutat difusa

• Si no es duu a terme una planificació urbanística adequada, les repercussions del model de creixement de la ciutat difusa, amb un ús del sòl poc sostenible, poden ser molt negatives per aquestes raons:
– Consumeix molt sòl.
– Augmenta la necessitat de serveis.
– Exigeix una alta mobilitat de les persones.
– Desenvolupa un model social individualista.

4. Els nous espais de les àrees metropolitanes

4.1. Els nous espais

• La ciutat difusa ha reorganitzat l’espai urbà i les funcions de la ciutat central.
• Les activitats industrials abandonen el centre per instal·lar-se a la perifèria de les àrees metropolitanes. Se situen en àrees amb bona accessibilitat, i eviten els problemes de la ciutat central: congestió, alts preus del sòl, conflictes amb el veïnat…
• L’aparició de noves activitats econòmiques ha creat nous usos del sòl destinats a la instal·lació de parcs tecnològics i grans zones comercials.

4.2. La relocalització de l’activitat industrial

• Des de mitjans anys vuitanta, una gran part de les indústries tradicionals van començar a desconcentrar-se i es van establir a la perifèria d’aquestes metròpolis o de les seves àrees metropolitanes.
• La construcció de noves autopistes i l’ampliació de les que ja hi havia han permès la localització de les indústries lluny de la ciutat central, però a prop les unes de les altres i a llocs amb bona accesibilitat.

4.3. Les funcions de la gran ciutat o ciutat central

• Les grans ciutats continuen rebent moltes inversions i han reforçat el seu paper d’enllaç entre l’economia mundial i l’economia nacional.
• Les grans ciutats són el lloc elegit per les multinacionals per instal·lar els seus centres de decisió i d’imatge.
• Aquesta situació comporta canvis en l’ús de la ciutat central, que va orientant-se a serveis més especialitzats per a empreses i activitats relacionades amb la cultura, el turisme, oci, comerç, etc.

4.4. Els parcs tecnològics

• Els parcs tecnològics estan situats prop de les ciutats.
• S’hi concentren indústries d’alta tecnologia, empreses pertanyents als sectors amb més capacitat per a innovar en el camp de la microelectrònica, la informàtica i les telecomunicacions.
• Els parcs tecnològics treballen en estreta col·laboració amb centres d’investigació i universitats.

4.5. Els centres comercials

• Els centres comercials són centres de consum, oci i relació interpersonal.
• Es defineixen pels següents trets:
– Són espais tancats.
– Són espais d’ambient controlat pel que fa a condicions físiques, com la temperatura, la humitat, la llum, etc.
– Han de ser espais segurs.

5. Els problemes ambientals

5.1. Reptes ecològics

• La creació de nous nuclis urbans altera l’espai natural i crea un espai humanitzat. Les característiques naturals són explotades, modificades o utilitzades com a recursos per construir l’espai urbà.
• El progrés de la urbanització provoca:
– L’escassetat de vegetació. Un dels impactes ambientals principals, conseqüència de l’avenç de la urbanització, és el desboscament i la manca de zones verdes.
– L’escassetat d’aigua potable, per l’excés de consum i per la contaminació de les capes freàtiques. La disponibilitat d’aigua potable és un problema per a moltes ciutats, però potser és més greu el fet que no tothom tingui el mateix accés a l’aigua.
– L’augment de la contaminació atmosfèrica, a causa del fum dels vehicles i de les fàbriques.
– L’increment de la contaminació acústica, a causa del soroll dels vehicles, de les fàbriques, de la maquinària i del comportament incívic dels ciutadans.
– Una acumulació greu de residus sòlids, degut al consum massiu de les ciutats (societat consumista), difícils de tractar i d’eliminar.
– Un gran consum d’energia no renovable.